Gran leçon se despren d'ua bona frasa de Joaquim Nadal, en transcurs deth debat d'investidura d'Artur Mas coma president dera Generalitat: "El Grup Parlamentari Socialista vol ser més alternativa que oposició". Efectivament, mès important qu'er exercici dera oposicion ei saber articular ua alternativa seriosa de govèrn. Aguesta a estat ua des claus der èxit deth sindic Francés Boya entà guanhar es darrères eleccions ath Conselh Generau: saber bastir alternativa. Per contra, semble qu'era oposicion aranesa, immèrsa ena critica pera critica, non ei en condicions d'aufrir un projècte minimament credible entath país, coma rebrembe aué eth conselhèr Juan Antonio Serrano, en un article d'opinion.
Es principis de "umilitat, responsabilitat e esperança" qu'a sabut plantejar, en quauqua ocasion, eth pròplèu president catalan non son pas exclusius d'un partit e, mès lèu, en Aran les encarnen aué eth Govèrn d'Unitat d'Aran deth sindic Boya: un govèrn solid, damb projècte de país e ath costat dera gent, perque sap escotar es palpitacions dera nòsta societat, en tot assetiar es bases d'ua naua realitat economica e eth besonh de projectar-la en forma de futur compartit entre era màger part possible de persones, mès enlà des opcions ideologiques personaus, perque ei conscient qu'era soma mos hè mès fòrts.
20/12/10
Darrèri articles publicadi en diari 'Segre'
Pireneisme
Salardú acabe d’estrear un Musèu deth Pireneisme, que damb plan encèrt a amiat entà dauant Manel Rocher, deth Refugi Rosta, que deu èster er ostatge mès antic deth país. Eth montatge mos permet hèr un recorrut istoric peth Pirenèu e tanben er Aran des sègles XIX e XX. Coma apunte eth huelheton que le da a conéisher, trobam ací informacion des pionèrs, es rotes, es hèts e personatges, es utisi, era conquista des tucs, es gelères e eth cambi climatic, era arribada deth torisme… Me shaute plan era definicion qu'eth musèu recuelh en referéncia ad aguesta paraula tan pòc utilizada e lèu desconeishuda: Pireneisme. Lèu toti auem ua cèrta idèa de ce qu'ei er alpinisme, mot fòrça restacat damb er encant der esfòrç fisic ena pujada entà un tuc desafiant. Mès eth pireneisme artenh encara un significat dilhèu mès pregon: non sonque exprèsse aquera aventura tecnica, hèta de viatges entara dimenjada, senon qu'evòque tota ua pòsa de sentiments e expressions culturaus qu'arraïtzen damb era tèrra que les a vist a brotoar deth sòn hons. Pensi alavetz ena figura deth pastor, que gahe era forma precisa d'un prumèr (originau) pireneisme: eth dera persona enclauada en sòn arraïtzament e portadora d'ua coneishença unica dera montanha. Eth pastor, tan petit damb era sua sapiença non conscienta, ei eth mès gran de toti, damb aquera sua onorabilitat hèta de pròpria soledat e liura acuelhuda ath caminaire en miei des elements advèrsi. Semble qu'es comunautats s'agen desvolopat enes nòsti parçans a compdar d'un respècte fondacionau ara magnificiéncia dera montanha. Se le perdem e deisham amortar eth guidatge deth sapient, se n'anarà ua part essenciau dera nòsta condicion pireneista, que damb gòi volem reivindicar.
(18 de deseme de 2010)
Salut!
Com ja se sap, era sanitat publica ei un des grani pilars der Estat de benèster. Dera sua salut depen en bona part era qualitat deth sistèma sociau e politic. Mès eth prètzhèt deth manteniment dera qualitat atau coma la coneishem deven un doble rèpte quan es problèmes financèrs acassen es economies auançades. Eth catedratic Guillem López-Casasnovas escriuie, en un diari de recenta aparicion (eth naishement d’un diari ei tostemp motiu de gòi e coratge, enes tempsi que corren; atau que li desiram sòrt e salut), que tant era ofèrta de productes sanitaris, mercada pera tecnologia, coma era demanda des usatgèrs tendissen a créisher e que, per tant, serà inevitable en un futur cercar formules dispariones de finançament. Eth sosteniment deth fòrt impuls artenhut damb eth govèrn gessent aurà de constituir atau un objectiu estrategic der executiu presidit per Artur Mas, ath quau cau desirar-li tanben tot tipe d’encèrts, pera salut de toti. En aguest contèxte, eth sistèma aranés, sense deutes, compde damb un bon finançament, segontes an explicat es sòns responsables en prumèr plen monografic qu’a celebrat eth Conselh Generau. Ei plan saludable (e responsable) qu’es nòsti dirigents politics siguen transparents damb era gestion des ahèrs publics, perque ajuden a recuperar era confidança enes servicis que prèste era administracion, encara que, coma ena sanitat, aguesta pèrta de confidança non sigue impotabla ath sòn mandat. Aguesta setmana, eth Govèrn aranés a signat un acòrd de cooperacion damb es autoritats franceses entath desplegament sanitari de forma conjunta quan ac calgue. Tot un pas essenciau entath bon foncionament dera nòsta sanitat. En prò dera sua salut e era de toti.
(4 de deseme de 2010)
Salardú acabe d’estrear un Musèu deth Pireneisme, que damb plan encèrt a amiat entà dauant Manel Rocher, deth Refugi Rosta, que deu èster er ostatge mès antic deth país. Eth montatge mos permet hèr un recorrut istoric peth Pirenèu e tanben er Aran des sègles XIX e XX. Coma apunte eth huelheton que le da a conéisher, trobam ací informacion des pionèrs, es rotes, es hèts e personatges, es utisi, era conquista des tucs, es gelères e eth cambi climatic, era arribada deth torisme… Me shaute plan era definicion qu'eth musèu recuelh en referéncia ad aguesta paraula tan pòc utilizada e lèu desconeishuda: Pireneisme. Lèu toti auem ua cèrta idèa de ce qu'ei er alpinisme, mot fòrça restacat damb er encant der esfòrç fisic ena pujada entà un tuc desafiant. Mès eth pireneisme artenh encara un significat dilhèu mès pregon: non sonque exprèsse aquera aventura tecnica, hèta de viatges entara dimenjada, senon qu'evòque tota ua pòsa de sentiments e expressions culturaus qu'arraïtzen damb era tèrra que les a vist a brotoar deth sòn hons. Pensi alavetz ena figura deth pastor, que gahe era forma precisa d'un prumèr (originau) pireneisme: eth dera persona enclauada en sòn arraïtzament e portadora d'ua coneishença unica dera montanha. Eth pastor, tan petit damb era sua sapiença non conscienta, ei eth mès gran de toti, damb aquera sua onorabilitat hèta de pròpria soledat e liura acuelhuda ath caminaire en miei des elements advèrsi. Semble qu'es comunautats s'agen desvolopat enes nòsti parçans a compdar d'un respècte fondacionau ara magnificiéncia dera montanha. Se le perdem e deisham amortar eth guidatge deth sapient, se n'anarà ua part essenciau dera nòsta condicion pireneista, que damb gòi volem reivindicar.
(18 de deseme de 2010)
Salut!
Com ja se sap, era sanitat publica ei un des grani pilars der Estat de benèster. Dera sua salut depen en bona part era qualitat deth sistèma sociau e politic. Mès eth prètzhèt deth manteniment dera qualitat atau coma la coneishem deven un doble rèpte quan es problèmes financèrs acassen es economies auançades. Eth catedratic Guillem López-Casasnovas escriuie, en un diari de recenta aparicion (eth naishement d’un diari ei tostemp motiu de gòi e coratge, enes tempsi que corren; atau que li desiram sòrt e salut), que tant era ofèrta de productes sanitaris, mercada pera tecnologia, coma era demanda des usatgèrs tendissen a créisher e que, per tant, serà inevitable en un futur cercar formules dispariones de finançament. Eth sosteniment deth fòrt impuls artenhut damb eth govèrn gessent aurà de constituir atau un objectiu estrategic der executiu presidit per Artur Mas, ath quau cau desirar-li tanben tot tipe d’encèrts, pera salut de toti. En aguest contèxte, eth sistèma aranés, sense deutes, compde damb un bon finançament, segontes an explicat es sòns responsables en prumèr plen monografic qu’a celebrat eth Conselh Generau. Ei plan saludable (e responsable) qu’es nòsti dirigents politics siguen transparents damb era gestion des ahèrs publics, perque ajuden a recuperar era confidança enes servicis que prèste era administracion, encara que, coma ena sanitat, aguesta pèrta de confidança non sigue impotabla ath sòn mandat. Aguesta setmana, eth Govèrn aranés a signat un acòrd de cooperacion damb es autoritats franceses entath desplegament sanitari de forma conjunta quan ac calgue. Tot un pas essenciau entath bon foncionament dera nòsta sanitat. En prò dera sua salut e era de toti.
(4 de deseme de 2010)
1/12/10
Important acòrd entara sanitat aranesa
ARAN PODRÀ TRASLLADAR PACIENTS A HOSPITALS DE TOLOSA I COMÈNGES
El Conselh Generau d'Aran ha firmat un conveni de col·laboració amb l'alcalde de Sant Gaudenç, Jean-Raymond Lepinay, i els responsables dels hospitals de Tolosa i Comènges Pirinèus per millorar la cooperació en matèria de salut i emergències. Entre altres assumptes, l'acord preveu trasllats d'urgència entre Aran i els dos hospitals francesos, amb el suport dels serveis d'emergència francesos i l'intercanvi d'informació.
(Diari Segre, 1 de desembre de 2010)
Mès informacion en Conselh Generau d'Aran.
El Conselh Generau d'Aran ha firmat un conveni de col·laboració amb l'alcalde de Sant Gaudenç, Jean-Raymond Lepinay, i els responsables dels hospitals de Tolosa i Comènges Pirinèus per millorar la cooperació en matèria de salut i emergències. Entre altres assumptes, l'acord preveu trasllats d'urgència entre Aran i els dos hospitals francesos, amb el suport dels serveis d'emergència francesos i l'intercanvi d'informació.
(Diari Segre, 1 de desembre de 2010)
Mès informacion en Conselh Generau d'Aran.
Propòsta deth sindic
Reprodusisqui ara seguida ua propòsta deth sindic entàs pròplèu ans, que publique aué eth diari Segre. Trobaratz mès informacion en portau web deth Conselh Generau d'Aran.
BOYA PROPOSA DONAR MÉS PODER ALS TERÇONS
El síndic d'Aran, Francés Boya, va afirmar ahir que en el pròxim mandat proposarà "dotar de més funcions executives" els Conselhs de Terçons, les figures institucionals més emblemàtiques de la Val d'Aran. Així ho va anunciar durant la celebració de l'últim Conselh de Terçon de Marcatosa al local social d'Arròs. Així mateix, va proposar facilitar l'assistència dels ciutadans als conselhs i elevar al ple del Conselh Generau els acords pactats en aquest organisme i als ens locals.
BOYA PROPOSA DONAR MÉS PODER ALS TERÇONS
El síndic d'Aran, Francés Boya, va afirmar ahir que en el pròxim mandat proposarà "dotar de més funcions executives" els Conselhs de Terçons, les figures institucionals més emblemàtiques de la Val d'Aran. Així ho va anunciar durant la celebració de l'últim Conselh de Terçon de Marcatosa al local social d'Arròs. Així mateix, va proposar facilitar l'assistència dels ciutadans als conselhs i elevar al ple del Conselh Generau els acords pactats en aquest organisme i als ens locals.
29/11/10
Guanhar eth futur
Era democràcia representativa a trobat, un còp mès, era mès nobla expression enes darrères eleccions ath Parlament que venguem de celebrar. A aumentat era participacion, e CiU, ara quau felicitam, a guanhat de forma clara e contundent, ath temps qu'eth PSC a estat derrotat de forma autant de clara e contundent.
CiU a sabut imposar eth sòn relat e estiéner era idèa que Catalonha a de besonh un cambi de cicle. E es ciutadans l'an avalat. Eth PSC, per contra, a estat victima deth tapatge deth Tripartit e, sustot, ua crisi economica brutau que desestabilize en aguesti moments toti es govèrns europèus.
Era Val d'Aran non ei alièna ad aguesta situacion e tanben ací a guanhat CiU, a despièch qu'eth PSC a suportat mielhor, damb un 25 % de supòrt (18 % en Catalonha), era derròta qu'a patit en ensem deth territòri catalan. E se non m'enganhi, des tres municipis dera província a on eth PSC a guanhat, dus son aranesi (Bossòst e Canejan). Mès açò non pòt èster un consòl. Eth càstig a estat inapellable.
A CiU li tòque governar e, coma a dit eth President Montilla, as naui governants cau desirar-les tota sòrta d'encèrts entà gésser amassa dera crisi. Es socialistes auràn d'exercir ua oposicion responsabla e collaboradora, e entre toti mos calerà seguir trabalhant entà guanhar eth futur que meriten es ciutadans. Ei enes nòstes mans.
CiU a sabut imposar eth sòn relat e estiéner era idèa que Catalonha a de besonh un cambi de cicle. E es ciutadans l'an avalat. Eth PSC, per contra, a estat victima deth tapatge deth Tripartit e, sustot, ua crisi economica brutau que desestabilize en aguesti moments toti es govèrns europèus.
Era Val d'Aran non ei alièna ad aguesta situacion e tanben ací a guanhat CiU, a despièch qu'eth PSC a suportat mielhor, damb un 25 % de supòrt (18 % en Catalonha), era derròta qu'a patit en ensem deth territòri catalan. E se non m'enganhi, des tres municipis dera província a on eth PSC a guanhat, dus son aranesi (Bossòst e Canejan). Mès açò non pòt èster un consòl. Eth càstig a estat inapellable.
A CiU li tòque governar e, coma a dit eth President Montilla, as naui governants cau desirar-les tota sòrta d'encèrts entà gésser amassa dera crisi. Es socialistes auràn d'exercir ua oposicion responsabla e collaboradora, e entre toti mos calerà seguir trabalhant entà guanhar eth futur que meriten es ciutadans. Ei enes nòstes mans.
24/11/10
Aran e eth 28 - N
Vos reprodusisqui, ara seguida, ua carta d'opinion que me publique aué eth diari Segre en referéncia as eleccions ath Parlament. Sus aguest ahèr vau era pena liéger era opinion de Maria Vergés, en sòn blòg. Coma sabetz, Vergés e jo èm es candidats d'Unitat d'Aran ena lista deth PSC per Lleida, dempús deth trabalh ingent qu'a amiat a tèrme en Parlament eth sindic Francés Boya. Eth PSC ei er unic partit qu'a apostat per incorporar a dus aranesi ena sua candidatura, d'acòrd damb eth sòn compromís damb era singularitat e er autogovèrn d'Aran.
ARAN Y EL 28 - N
El Valle de Aran también se la juega el próximo 28 de noviembre, día de las elecciones al Parlament. En estos últimos años, Aran ha visto avanzar su autogobierno de la mano de un Gobierno presidido por un socialista, José Montilla, el primer presidente que ha acompañado a los araneses en su Fiesta nacional, el pasado día 17 de junio. Este gesto simboliza su compromiso con la autonomía aranesa. Basta recordar que Montilla ha sido el president que más ha hecho por Aran en una sola legislatura: Ley del aranés, refuerzo de la singularidad del Valle en la ley territorial e inicio del trámite para reformar la ley de Aran.
Además, nunca como ahora se invirtió tanto en nuestro territorio: nuevas escuelas, reforma del Instituto, mejoras en el Espitau Val d’Aran, reforma de los espacios públicos de los pueblos, inversión en carreteras y nuevos servicios como el gas y el agua, construcción de nuevas viviendas sociales, etc. Como joven, me gustaría destacar también que por primera vez hemos podido acceder a las becas de desplazamiento que los gobiernos progresistas pusieron en marcha para ayudar a cursar estudios fuera de casa. Por cierto, esta medida es fruto de una propuesta de los entonces diputados Joaquim Llena, hoy conseller y primer candidato del PSC por Lleida, y Francés Boya, hoy síndic d’Aran.
Estas políticas encarnan los valores socialistas a favor de la igualdad y la cohesión social, que permiten que todos los ciudadanos, vivan donde vivan y al margen de su poder adquisitivo, tengamos las mismas oportunidades. El fuerte impulso que Aran y el conjunto del Pirineo ha logrado a favor de su gente no se puede frenar por recetas neoliberales y neocentralistas a la catalana, negadoras de la diversidad y el efectivo equilibrio territorial, sino que debe proyectarse con más fuerza hacia el futuro a través de quienes, liderados por Montilla y Llena, han demostrado que realmente creen en el conjunto del territorio y son garantía contrastada de progreso.
Amador Marqués, candidato de Unitat d’Aran y número 7 de la lista del PSC por Lleida.
ARAN Y EL 28 - N
El Valle de Aran también se la juega el próximo 28 de noviembre, día de las elecciones al Parlament. En estos últimos años, Aran ha visto avanzar su autogobierno de la mano de un Gobierno presidido por un socialista, José Montilla, el primer presidente que ha acompañado a los araneses en su Fiesta nacional, el pasado día 17 de junio. Este gesto simboliza su compromiso con la autonomía aranesa. Basta recordar que Montilla ha sido el president que más ha hecho por Aran en una sola legislatura: Ley del aranés, refuerzo de la singularidad del Valle en la ley territorial e inicio del trámite para reformar la ley de Aran.
Además, nunca como ahora se invirtió tanto en nuestro territorio: nuevas escuelas, reforma del Instituto, mejoras en el Espitau Val d’Aran, reforma de los espacios públicos de los pueblos, inversión en carreteras y nuevos servicios como el gas y el agua, construcción de nuevas viviendas sociales, etc. Como joven, me gustaría destacar también que por primera vez hemos podido acceder a las becas de desplazamiento que los gobiernos progresistas pusieron en marcha para ayudar a cursar estudios fuera de casa. Por cierto, esta medida es fruto de una propuesta de los entonces diputados Joaquim Llena, hoy conseller y primer candidato del PSC por Lleida, y Francés Boya, hoy síndic d’Aran.
Estas políticas encarnan los valores socialistas a favor de la igualdad y la cohesión social, que permiten que todos los ciudadanos, vivan donde vivan y al margen de su poder adquisitivo, tengamos las mismas oportunidades. El fuerte impulso que Aran y el conjunto del Pirineo ha logrado a favor de su gente no se puede frenar por recetas neoliberales y neocentralistas a la catalana, negadoras de la diversidad y el efectivo equilibrio territorial, sino que debe proyectarse con más fuerza hacia el futuro a través de quienes, liderados por Montilla y Llena, han demostrado que realmente creen en el conjunto del territorio y son garantía contrastada de progreso.
Amador Marqués, candidato de Unitat d’Aran y número 7 de la lista del PSC por Lleida.
23/11/10
Era eleccion
Ua campanha electorau tendís a accentuar es elements mès espectacularizants dera politica, se ben ei vertat que, en aguesta societat der espectacle, aguest ocupe cada còp espacis mès subergessents dera vida publica. Mès, en aunor ara vertat, er espectacle non ei pas exclusiu dera politica. I a ues autes institucions e estaments respectables qu’i contribusissen d’ua forma decidida. Es exageracions, era demostracion d’autoritat, es ambicions desmedides son ingredients perfèctes entà codinar era òlha der espectacle. En miei deth tapatge, era calma aurie d’èster un valor plan destacat, perque pensar a de besonh deth silènci, e dera madeisha forma que sense accion non i a politica, tanpòc n’i pòt auer sense ua actitud mès reflexiva. Ei atau coma era pregunta “quin futur li demore ar autogovèrn aranés?” aquerís un pes especific ena cronica que publiquèc ager eth diari qu’auetz enes mans. Semble que i a consens entre es principaus fòrces en possar ua naua lei d’Aran. Era ponéncia que demanèc eth sindic entre toti es partits ei dejà constituïda. De hèt, jamès s’auie auançat tant en matèria d’autogovèrn en tan pòc de temps: en quate ans, s’a aprovat ua lei entà desvolopar era oficialitat der aranés e s’a arrefortit era singularitat dera Val ena lei territoriau. Mès eth futur ei dubèrt e es opcions politiques damb possibilitats reaus de governar divergissen, perque, ara fin, cau optar o pera reduccion der Estat de benèster e un scenari d’independéncia catalana, a on er encastre aranés ei per definir, o per un modèl de transformacions sociaus e de reconeishement per çò qui èm, que, mès enlà des espectacles de cada dia, sonque podem arténher a compdar dera concòrdia civil.
Publicat en Diari Segre, eth passat 20 de noveme de 2010.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)