Era (in)dependéncia de Kosovo

Sincèrament, non veigui clara era (in)dependéncia de Kosovo, pr'amor que, mès enlà de que m'estimi mès era liura apertiença a projèctes comuns interdependents, era sua a estat ua declaracion de dependéncia, coma remèrque aué quauque analista (Andrés Ortega en El País). Dependéncia d'Estats Units, tanplan que òc. Mès tanben dependéncia dera màfia, des corruptèles: dera dròga, dera prostitucion e des armes. Dependent d'un prumèr ministre coneishut coma Era Sèrp qu'a coma unic merit eth de parlar er anglés damb fluïdesa. Producte dera darrèra guèrra balcanica e dera criminalitat de Milosevic, Kosovo ei aué un enclau mafiós que non produsís arren e qu'a artenhut era sua (in)dependéncia sense er acòrd des parts.

Mentretant, era Union Europèa pague era dependéncia d'aguest estat insostenible, frut amarg d'un fracàs collectiu e vergonhós. Kosovo auie enquiàs ans vint ua majoria sèrbia qu'invertic Mussolini damb era Grana Albània. "¿Qué hacemos cuando un territorio cambia de habitantes? ¿Construimos estados según el sueño neocon, a partir de las creencias?", se preguntaue Gregorio Morán en ¡Al fin, un Estado mafioso! (La Vanguardia, 12 de gèr). ¿Qué cau hèr alavetz damb es 120.000 serbiokosovars? ¿Cau que se separen ath còp de Kosovo entà seguir amassadi damb Sèrbia? Morán se mostraue contundent: "Ni es el derecho a decidir, ni la autodeterminación, ni la identidad albanesa, ni demás zarandajas que nos inventemos. La creación del estado de Kosovo es una decisión de Estados Unidos de América, que desde 1992 se propuso convertir Albania en su cabeza de puente hacia el sudeste de Europa". Sincèrament, me còste compréner era nòsta satisfaccion.

'Raptus' de Velázquez

Non pogui deishar de hèr mencion ar esclau que m'a deishat era exposicion Fábulas de Velázquez, que podetz visitar enquiath 24 de hereuèr en Musèu deth Prado. En era se gahe plan lèu era subtilesa e complexitat deth pintor deth Sègle d'Aur. Neurida d'òbres deth musèu de Madrid mès tanben d'ues autes institucions coma era National Gallery de Londres o tanben deth MNAC, era mòstra ei un recorrut pes interèssi tematics der artista atau coma dera evolucion dera sua tecnica narrativa e des influéncies d'uns auti pintors, quauqua òbra des quaus tanben s'expòse entà contextualizar eth sòn trabalh. Rubens a un papèr plan destacat, segontes reflectís era exposicion. E tanplan, un crebacòr m'a estabornit en retrobar-me damb eth joen dera cistalha de frutes de Caravaggio dempús d'un an que l'auessa descubèrt ena Galleria Borghese de Roma.

De tota manèra, m'interèsse destacar eth sens dera òbra d'art que te gahe e t'empedís d'expressar-la entà esvitar-ne eth sòn esvaniment, futiu se voletz. Non sabi, me passe tanben damb Bach, per exemple. Ei coma se çò qu'eth pensament non pòt díder, er art ac volgue suggerir sense que totun ath mistèri l'afècte. Ei a díder, Velázquez, Bach, se mos apròpen en objècte exposat, ena sonoritat estructurada, e mos apertien, dilhèu pera intuïcion, dilhèu pera consciéncia. Eth cas ei que, coma es poètes, coma Hölderlin, mos enlumènen talament que ja non i veiram dera madeisha manèra jamès plus.

Ena escèna vulgar de premanir eth minjar ena nòsta vida vidanta, Velázquez daurís ua hièstra a on compareish era Paraula hèta òme ena preséncia de Marta e Maria (veir imatge). Sense qu'ath mistèli l'afècte. ¿Quina estonanta afectacion mos dèishe en madeish lòc de forma que jamès le tornaram a reconéisher coma tostemp le reconeisherem? Jesús que daurís era hièstra a on parle a Marta e Maria. Ei un raptus! Non pas ua demostracion, senon ua invitacion a gahar era esséncia. A balhar-mos, a èster, pr'amor qu'en emergir era òbra d'art pera volentat receptora compareishen es ents, çò que son e coma son, e en aquerò i a un devier, un apararéisher d'un lampit, dera vertat... e alavetz era vertat vierie a èster forma. Forma de lampit.

Conselh de Terçon, conselh de proximitat

Eth 29 de gèr s'amassèc eth prumèr Conselh de Terçon en Irissa d'ençà dera sua recuperacion. Aguest ei un conselh especiau qu'istoricament a format part der entramat institucionau deth Conselh Generau d'Aran e qu'aué se materialize coma espaci de trobada enter era administracion deth Conselh damb es administracions locaus deth terçon (ajuntaments e pedanies) entà abordar de mès apròp es ahèrs qu'afècten mès dirèctament as ciutadans (lordères, accèssi as nuclèus, eca.)

Era prumèra amassada a suposat era constitucion d'aguesta figura institucionau en sègle XXI e a servit entà veir es possibilitats que mos pòt balhar en benefici dera governança deth país. Era atenta participacion de fòrça ciutadans qu'i an assistit a despièch dera ora (dètz deth maitin) e eth sincèr dialòg public enter eth sindic Francés Boya e eth conselhèr de terçon e alcalde de Es Bòrdes, Francés Medan, a exemplificat era volentat deth Govèrn d'apropar-se as ciutadans atau coma deth món locau entà hèr arribar es sues demanes e inquietuds ara maxima institucion mejançant un esturment permanent, qu'en sòn prumèr pas mos a aufrit ua interessanta inspiracion entath rebastiment der espaci public pr'amor que centralize en eth ciutadan era dimension dera vida collectiva e dera sua expression mès cabau: era politica.

Era conducta de Joan Ramon Colomines atempte contra era dignitat des persones

1. Ère previsibla ua fòrta critica deth mèn antecessor en cargue de Cap de Comunicacion deth Conselh Generau d'Aran. Podia demorar ua critica legitima deth tipe "era politica comunicativa deth nau Govèrn ei erratica" o, degut ara mia joenessa, "ei frut dera inexperiéncia", eca. Ère previsibla, per tant, en encastre deth mèn trabalh public ath capdauant deth Gabinet deth Sindic e dera Comunicacion deth Conselh, non pas en eth dera mia vida privada.

2. Tanben ei vertat que se campam es antecedents deth personatge arren de constructiu se podie demorar. Mès encara quan m'è trobat damb un Servici de Comunicacion e Premsa inexistent, qu'è agut de començar de zèro, en tot crear equipe, en tot tornar era confidança a persones plan valides qu'ac demòstren dia a dia e que demorèren acornerades peth despotisme deth personatge en qüestion.

3. Eth senhor Joan Ramon Colomines ei aué un professionau totaument desprestigiat, qu'enquia a perdut era confidança des que lo possèren en anteriors etapes. En tot aguest temps, non è trobat ne ua soleta bona referéncia de Colomines n'en es encastres institucionaus, n'administratius ne tansevolhe dera comunicacion. Ath senhor Colomines non lo vòlen ne en Andòrra! Ei mès, tot çò qu'a tocat eth personatge en qüestion ac a hèt fracassar, coma er anterior govèrn aranés, coma era publicacion de Eth Diari, deth quau a contrèt deutes qu'encara a de pagar. Semble razoable que tot çò que pogue vier dera man de Colomines age futur zèro.

4. Qué les demore ad aqueri qu'an perdut tot tipe de credibilitat? Er ensult, era calúmnia, er atac personau. Colomines n'ei un expèrt, non coneish un aute metòde qu'eth dera desqualificacion en tot atemptar contra era dignitat e enquiara vida privada des persones, sense miraments, implacablement, brutaument.

5. Aué m'a tocat. E ac a hèt damb un materiau plan sensible: eth dera mia condicion sexuau, que mèrque pregonament as persones que mos sabem part d'ua minoria, qu'auem patit tot tipe de vexacions e umiliacions, especiaument ena etapa de descurbiment, en aqueri moments que non pòdes acceptar damb naturalitat era tua diferéncia pr'amor qu'eth tòn entorn ei ostil. Fòrça viatges pensi en tot exagerar: "Qué facil auesse estat tot coma eterosexuau!". Mès dempús cargues damb era crotz des incomprensions e sages d'amiar era tua condicion damb tota normalitat e tranquillitat, atau coma ès, sense disfraci.

6. Senhor Colomines, voi que li quede ben clar: exercisqui era mia omosexualitat coma me platz, liurament. Mentre non afècte ath mèn trabalh public, vosté non a arren a díder en aguest ahèr, e se cerque planes de contactes gais, li en pogui recomanar de fòrça melhors qu'era de http://www.bakala.org/. Totun, segontes se despren deth sòn pòst, ¿quina estonanta e pervèrsa concepcion a vosté des planes de contactes? ¿Non serà frut dera sua vision estonanta e pervèrsa dera omosexualitat? Aguesti espacis non son ne boni ne dolents, depen der usatge que ne volgues hèr. M'estimi mès non saber-ne eth sòn.

7. En tot cas, senhor Colomines, i a ua diferéncia notabla damb vosté: en totes es mies relacions damb es persones (laboraus, politiques, amistoses, sexuaus, amoroses: totes es que volgue imaginar) impère tostemp es principis irrenunciables deth respècte e dera alteritat, que non sonque supòse respècte senon reconeishement der Aute, e encara mès en moments de complicitat e empatia. ¿Sap ce qu'ei eth respècte as persones, ara sua privacitat, ara sua dignitat? ¿Ne tansevolhe li sòne?

8. Sabem qu'eth senhor Colomines ei isolat ena sua actitud desqualificadora damb quate hooligans immoraus coma eth que li arrissen es gràcies e que, çò de mès preocupant, an de viatges era sua reverberacion en blògs "amics" dera oposicion politica. Demori qu'aguesta se desmarque non sonque des barbaritats der exnaut cargue deth govèn de CDA, senon des autes que recuelhen espacis que se diden propèrs a Convergéncia e qu'an adoptat era madeisha estratègia d'atemptar contra era dignitat des persones.

9. Non voleria acabar sense arregraïr plan pregonament es mòstres de supòrt des amics, companhs, de gent d'Unitat d'Aran, mès tanben -e ac avalòri plan- de gent de Convergéncia Democratica Aranesa, de ciutadans sense militància e de fòrça gent que ne tansevolhe coneishi. Gràcies de tot còr, pr'amor que m'encoratjatz a reforçar era mia militància deth cap tath país, de compromés public, atau coma era mia renauida militància a favor dera libertat e dera dignitat des persones, especiaument dera empancipacion des minories sexuaus. A lèu!

Es extrems que possen

Reaument, eth president Zapatero a agut ua legislatura plan dificila. En un extrem, a agut era pression des nacionalismes periferics, sustot eth catalan, damb era ajuda bric menspredabla d'un excompanh de partit, eth president Pasqual Maragall, de bracet damb era pinça ideologica dejà asfixianta en Catalonha que formen CiU e ERC. Cau avertir un còp mès qu'aguesti guanhen dia a dia eth combat des idèes gràcies en bona part ath còp de man des mejans publics de comunicacion (TV3 e Catalunya Ràdio), enquiath punt que çò que non sòne a independentisme en univèrs mediatic catalan semble frut d'un pensament fèble e feniant.

En aute extrem, era brutalitat deth PP, qu'a exercit era oposicion mès incivica, irresponsable e desproporcionada que se pogue rebrembar. Melhor dit, era dreta espanhòla non a exercit era oposicion, senon qu'a lançat ua ofensiva desestabilizadora pr'amor que jamès a acceptat era pèrta deth podèr per mejans electoraus, e encara mens en moments d'egemonia politica clara. Era defenestracion d'Alberto Ruiz-Gallardón certifique era deriva extremista que desmentís eth camin tara moderacion per motius electoraus. Eth PP represente aué ua dreta guerrilhèra, respectuosa en generau damb es principis centraus deth parlamentarisme, mès democraticament inescrupulosa e fòrça mau educada. Mentre non s'omològue damb eth centredreta europèu, eth PP non pòt auer cap responsabilitat ena governacion d'Espanha.

Ideologia e Congrès

Benvengut sigue eth I Congrès de Convergéncia Democratica Aranesa (CDA), pr’amor qu’eth Congrès ei de tota era vida eth maxim organ de decision d’un partit democratic omologat. Unitat d’Aran, que non a estat pas convidada entar eveminet, ven de celebrar-ne cinc d’ençà dera sua constitucion. Non ei, per tant, un hèt nauèth entara politica aranesa.

Totun, que CDA assomisque per prumèr còp aguesta figura dempús de 30 ans ei un motiu de satisfaccion entà toti es democrates d’aguest país, en tot que “es partits politics son eth nuclèu dera democràcia”, atau coma assegure damb contundéncia Hans-Jürgen Puhle, un des mès destacadi especialistes en Sciéncia Politica sus es partits, qu’amassa damb uns auti professors acaben d’escríuer un descurbiment plan recomanable: Partidos Políticos. Viejos conceptos y nuevos retos, editat per José Ramón Montero, Richard Gunther e Juan J. Linz (Editorial Trotta).

De hèt, amassa damb es ciutadans coma votants, es partits politics e es sòns representants elèctes son es actors clau en procediment mès elementau de çò que constituís era esséncia dera democràcia: era eleccion dera assemblada (legislatiu) e, dirècta o indirèctament, deth govèrn.

Atau madeish, ua des funcions mès remercables d’un Congrès ei era d’establir era estratègia e era linha politica entath país qu’aspire a governar. Ei en aguest punt a on i trapam eth motiu entà manifestar eth desacòrd.

Mès enlà der enunciat de valors generics que facilament se pòden compartir, era Ponéncia ideologica de CDA non ei bric credibla, pr'amor que s'i manifèsten contradiccions plan inassumibles entath ciutadan: ath temps que se denóncie era “subordinacion” e “anacionalizacion” –non podien trapar ua auta paraula?- des malefics socialistes, s'assomís sense problèmes era reproduccion des paramètres dera politica catalana e era lengua catalana coma idioma unic entara sua presentacion publica.

Aciu auetz quauqui exemples:

Lengua
“Cal potenciar sens falta l’ús social de l’aranès” (plana 19). Non serà pas ena ponéncia ideologica, qu’ath delà d’èster publicada sonque en catalan, recupère era malaguanhada terminologia qu’er Estatut deth 79 aplique ara “parla aranesa” quan establie qu’auie d’èster “objecte d’especial protecció” (plana 19).

Politica catalana
Era reproduccion des paramètres dera politica catalana se concrète en argumentari tipic que CiU aplique contra eth PSC: “subordinació de la política aranesa als interessos dels socialistes catalans i espanyols i l’acatament submís del Consell General (?) a les instruccions del govern de Catalunya” (plana 13). Cambiatz aranès per català e enteneratz a parlar a Artur Mas. O tanben: “Convergència Democràtica Aranesa – Partit Nacionalista Aranès ha de fer front al procés d’enderrocament o deconstrucció –ua auta paraulòta- nacional que els nostres adversaris, subordinats –per se non auie quedat clar- a partits d’àmbit estatal... (plana 34). Estatau? Non auiem quedat que UA ère subordinat ath PSC? Error naturau quan es documents politics s'escriuen en Barcelona. D’ua auta forma non s’enten era acusacion de “pèrdua de convicció identitària” deth nau govèrn deth Conselh, pr’amor que se relacione damb “estructures intermitjes” (plana 33), en tot qu’eth Govèrn a fixat es relacions institucionaus as mès nauti rangs, enter uns auti factors, perqué està demostrant mès e melhor capacitat de negociacion politica. Era prumèra amassada bilaterau enter eth Sindic e eth President dera Generalitat siguec eth 2 de junhsèga de 2007 en Palau e d’alavetz ençà, en sies mesi de mandat en tot includir er ostiu, eth maximom representant d’Aran s’a entrevistat de forma bilaterau damb lèu toti es conselhèrs dera Generalitat, hèt que sens dubte non a precedent enes 12 ans anteriors.

'Consell General'
Se nomente “Conselh General” enes planes 34 e tanben 33. ¿Se permeterien es nacionalistes catalans nomentar ara Generalitat coma Generalidad en un document politic pròpri encara que siguesse escrit en castelhan?

D’esquia ara actualitat
Semble que a CDA non li a arribat era notícia der acòrd enter eth Sindic e eth conselhèr Puigcercós entà qu’Aran non sigue includida en cap vegueria, pr’amor qu’era ponéncia e quauque dirigent persuten encara en qu’era sua formacion “no acceptarà ser integrada en una unitat territorial catalana més enllà de la de la Val d’Aran” (plana 14).

Autocritica?
“Els anhels nacionalistes s’han d’entendre com un acte d’afirmació d’Aran i no pas de confrontació amb els altres indrets de Catalunya, amb els quals es vol tenir, sempre, una relació de respecte i cordialitat” (plana 15). Se per quauquarren se caracterizèc eth darrèr periòde der exsindic Barrera siguec justament pera confrontacion damb uns auti parçans de Catalonha, damb ua actitud fòrça aluenhada precisament deth respècte e era cordialitat. Tanben ei vertat que quan un partit celèbre un Congrès dempús d’auer perdut es eleccions sòl entonar un mea culpa, ua timida autocritica, mès pensi pas qu’aguest sigue eth cas.

Mieis de comunicacion
Ua darrèra observacion que coma periodiste me cride fòrça era atencion. Era ponéncia de CDA non dubte en assegurar que vò “uns mitjans de comunicació públics i privats que vulguin servir, des de la independència i la professionalitat, la nostra identitat nacional i que, en conseqüència, participin dels seus valors (plana 19)”, en tot reprodusir eth modèl de mieis publics catalans ath servici deth relat nacionaliste e, per tant, excludent e marginador dera realitat plurau e divèrsa deth país. Quan es politics persuten massa en coma an d’èster es mieis, tremòli pera ingeréncia que pòt vier. Era premsa sonque pòt èster servidora dera realitat que sage d’explicar.

Tota ua setmaneta

Abans díder arren, semblarie qu'eth gran prètzhèt o "rèpte", coma les agrade de díder as politics, deth govèrn deth Conselh Generau estant que serà blindar era viabilitat der autogovèrn, que depen en bona mesura dera forma ena quau se configure era maxima institucion entà balhar era consciéncia qu'an es ciutadans d'Aran coma comunautat en sens mès filosoficopolitic.

Se tracte sustot de rebastir un modèl d'autogovèrn que substituís eth govèrn dera imposicion peth govèrn dera invitacion o dera prepausa, qu'assomís e enquia reivindique eth risque de préner decisions liures (e eth dret de rectificar quan calgue) e d'aplicar-les en accions concrètes que vagen en camin dera animacion civica, ei a díder, dera potenciacion conscient d'actituds civiques valuroses o preferibles que combaten era reduccion dera iniciativa, era imaginacion e era creativitat dera societat. En tèrmes practics, era institucion a de liderar e ath còp a de cedir protagonisme ara ciutadania.

Nau tunèl
Ja ei un topic, mès non per açò ei mens cèrt. Eth 4 de deseme de 2007 ei entà Aran un dia istoric. Era dubertura desangelada deth nau tunèl de Vielha dempús de lèu 60 ans damb era madeisha galeria serà longament rebrembada, pr'amor que constituís ua d'aqueres hites nacionaus remercables que neurissen er imaginari collectiu d'un pòble. Era naua infraestructura, simbèu des naui tempsi, mos connècte de plen en sègle XXI.

Atau, d'ençà d'aguesta perspectiva, non s'enten bric era actitud dera oposicion politica en tot virar-se de cu ad aguesta dubertura. Comprenem e podem compartir era demana d'un comportament mès deferent des autoritats deth Ministèri de Foment, mès certament en cap cas pòt justificar ua boutade d'aguestes dimensions, un error politic mès pròpri de formacions extraparlamentàries. Damb o sense protagonisme des politics, çò de mès important ei qu'es usatgèrs podem atrauessar ara era termièra deth sud damb garanties de seguretat. A despièch dera manca d'inauguracion formau, era satisfaccion ei generau.

Hèsta des Pompièrs
Auem celebrat tanben era Hèsta des Pompièrs, un aute simbèu identitari que mèrque era personalitat deth pòble aranés, pr'amor que, coma soslinhaue eth Sindic en sòn parlament, representen un país solidari, ath servici des persones qu'en moments dificils an de besonh deth sòn sauvament, proteccion e seguretat.

Dempús de mès d'ua decada de demanes, ben meriten es nòsti pompièrs era metuda en foncionament d'ua comission enter es representants deth Conselh Generau d'Aran e deth Departament d'Interior dera Generalitat, que ja a agut era sua prumèra amassada, entà canalizar era sua reflexion e entàn fin finau arribar a un nau modèl consensuat que pogue hèr front as naui besonhs d'ua societat tan cambianta coma era nòsta.

Presentacion de Solitud
Maria Vergés ei era prumèra escrivana aranesa qu'a revirat ara nòsta lengua ua òbra classica laguens dera naua linha qu'ad aguest efècte prebotje era Institucion des Lètres Catalanes. Solitud ei dilhèu eth gran referent moderniste dera literatura catalana. Lieger-la ena lengua originau ei tostemp ua exquisitesa, mès ena revirada de Maria Vergés descurbim era complexitat, era riquesa e era vitalitat que tanben a er occitan-aranés entà expressar sentiments universaus. Un pas plan transcendentau entà normalizar era nòsta lengua ena nauta cultura des classics reviradi.

Aran damb Art
Era cultura non ei cultura sense era societat civiu, sense es sòns creadors e impolsors que de baish ençà e en tot transcendir er encastre politic autregen ath sòn entorn diuèrses modalitats (arts) de conrèu der esperit ena tèrra dera excelléncia, de çò de mès pregon e essenciau. Eth papèr des podèrs publics consistís en dotar de recorsi e de generar es espacis de gestion qu'entad aguest efècte es activistes an de besonh entà priorizar e organizar enter eri madeishi es activitats culturaus.

Aran damb Art ei frut d'aguesta reflexion. Evidentament, tot just qu'acabe de començar, mès era actuacion d'ager d'Ainhoa Arteta a estat un bon començament deth tot exitós que presagie melhors perspectives entath futur deth prètzhèt que compartissen era Associacion Aran Teatre, qu'a demostrat damb solvéncia eth sòn trabalh a favor dera cultura damb eth Festivau d'Ostiu de Vielha, e eth Conselh Generau d'Aran per miei deth Departament de Cultura e Politica Lingüistica.