Incompresos

Potser no ens expliquem bé, potser són molts anys d'incomprensions mútues, potser... El rebuig de l'Aran a la seva inclusió a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'oposició a una reintroducció de l'ós feta d'esquena al territori i, el que és pitjor, sense mitjans per fer compatible el seu assentament amb l'activitat humana (convivència greument vulnerada per l'atac d'un plantígrad a un caçador de Les) constitueixen dos bons exemples de la urgència de la pedagogia. I potser no som a temps. No ho sé, però la reacció irada d'una part important del poble català a la decisió del Sindic per exigir la retirada dels óssos, si la seua presència no garanteix la seguretat de les persones a les muntanyes, sí que n'és realment de desproporcionada i molt, molt injusta.

El Pirineu no és el jardí bucòlic que els urbanites (amb tot el bon sentit de la paraula) voldrien tenir per gaudir-lo el cap de setmana, després de cinc dies d'atmosfera enteranyinada (cal lloar en aquest sentit les mesures dràstiques per reduir-hi la contaminació). Els pirinencs som, primer de tot, ciutadans (etimològicament, de ciutat) orgullosos del seu entorn natural excepcional i alhora desitjosos per desenvolupar-hi el seu projecte de vida amb els mateixos drets i deures que els ciutadans de les grans ciutats. Per entendre el que dic, fóra bo preguntar-nos per què l'ós o el llop constituïrien una amenaça a Collserola i dibuixen, per contra, una imatge idíl·lica a prop de les poblacions del Pirineu.

Vull dir que l'aposta per les polítiques conservacionistes que preservin els ecosistemes, la fauna salvatge i el valor paisatgístic de les nostres muntanyes són necessàries i obligades. Prioritàries fins i tot en temps de canvi climàtic. D'ella en depèn en bona part la salut, el benestar i àdhuc la felicitat de les persones. No obstant això, l'aplicació d'aquestes polítiques no pot en cap cas menystenir el dret a la pròpia integritat física, a la seguretat dels que voluntàriament han decidit desplegar el seu projecte vital al bell mig del Pirineu. D'això parlem.

CDA no presentó a la Sindicatura de Cuentas sus gastos por las elecciones al Conselh Generau d'Aran, según el PSC

LLEIDA, 22 (EUROPA PRESS)

Convergència Democràtica Aranesa (CDA), partido de ámbito aranés vinculado a CDC, no presentó los gastos que hizo por las últimas elecciones de 2007 al Conselh Generau d'Aran, según afirmó hoy en un comunicado el diputado del PSC en el Parlament Jordi Terrades. Lo dijo después de que el informe de la Sindicatura de Cuentas, presentado ayer, constatara que CDA no presentó ante el organismo fiscalizador su contabilidad electoral. Para Terradas, la razón de que CDA no haya presentado estos datos es que ha infringido el gasto máximo que permite la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG). "¿Sancionará el Tribunal de Cuentas esta infracción?", se preguntó el diputado, quien dijo que "sería interesante saber de dónde salen los recursos" de CDA para la última campaña electoral.


(Teletipo de la agencia Europa Press, recibido a las 20.03 horas.)

Más información también en e-notícies y Unitat d'Aran.

Oposición de charanga y pandereta

Todavía no puedo reprimir mi carcajada. Los de la Reserva, léase Convergéncia Democratica Aranesa (partido en la oposición en Aran), han publicado un fotomontaje fantástico en el que el Sindic y yo nos abrazamos con actitud más que cariñosa. Hombre, lo único que les reprocho a nuestros adversarios es que no hayan encontrado una foto más actualizada en la que yo aparezca. El Sindic está maravilloso, divino como diría aquél, pero el rostro de un servidor es de un tedio insoportable (blanquecino, más bien mantecoso: un horror). Sólo por eso, esta pareja de portada de periódico sensacionalista poco futuro tendría; no sintoniza, no cuadra. Tendré que facilitarles fotos mías más recientes para el próximo fotomontaje y hacer más creíble una cierta armonía visual entre ambos.

Después de escuchar en la radio al líder de la oposición con un discurso algo errático y dubitativo (lástima de la forma en que lo expresa), ahora entiendo el porqué de tanto tiempo de silencio y desorientación de nuestra oposición constructiva (de construcción de fotomontajes y demás levedades): en lugar de elaborar propuestas para el país, Convergencia se dedica a jugar con el photoshop. Cada día me gustan más los de la Reserva, me encantaría tomar un té con ellos, charlar y reírme a partir de sus ocurrencias, explicarles que soy fan de las fans del Club de Fans de Paco Boya, del que, aunque piensen (?) lo contrario, nada tengo que ver (ojalá conociera a sus responsables, pero no hay manera, y ojalá continúen con su buen humor y campechanía), porque, entre otras cosas, no tengo tanto tiempo libre como el que los opositores pudieran tener. Lo cual es normal, porque en la política aranesa, unos gobernamos, y otros... otros hacen lo que pueden.

PD. No se lo tengas en cuenta, Verónica. No quiero ni puedo suplantarte, de momento...

PD. Estimados reservados, les he dejado arriba una foto actual (recortada, tampoco tengo muchas) para el próximo posado. Otro día hablamos de política. ¿O eso del debate y las ideas no va con ustedes?

Dobla morau

Quina vida mès chocanta. Non sonque era Glèisa aplique era dobla morau ar hèt omosexuau. Mentre eth president d'ERC en Aran, antic cargue de confidança des govèrns de Convergéncia e antic e admirat professor mèn, esbauce contra era setmana der esquí gai, qu'era empresa Aran Vacances organize per prumèr còp en Espanha damb era collaboracion de Baqueira-Beret e eth Conselh Generau, mentre açò passe -digui-, eth partit ath quau aperten sage, cada dia que pòt, de capitalizar e enquia de politizar eth moviment gai d'ençà des sòns encastres de responsabilitat, un hèt plan coneishut peth collectiu.

Ei a díder, mentre er ambaishador der independentisme catalan en Aran cargue contra era iniciativa privada d'ua empresa aranesa, eth sòn partit, enes departaments dera Generalitat qu'entèste, prebotge tota sòrta de "accions exclusivistes" (des quaus m'i declari partidari), en contra dera opinion deth sòn representant aranés, coma son era elaboracion dera Guida de Torisme Gai de Catalonha e eth supòrt decidit e sistematic a events coma es Eurogames 2008 (es olimpíades gais per excelléncia, ne mès ne mens!) o ath Circuit Festival (er eveniment ludicofestiu mès "exclusivista" o, se voletz, mès "petardo" e "marica" deth món mondiau!) .

Non sonque açò, senon qu'a descubèrt politicament eth potenciau public e notòri d'un moviment fortunosament mès desacomplexat, que reclame espacis de tolerància e dubertura entath desvolopament naturau dera sexualitat de totes es persones, independentament dera sua condicion sexuau (que non opcion), atau coma demòstre ena participacion e collaboracion en tot tipe d'actes, festivaus e hèstes "exclusivistes", venguen o non a compde.

Ergo, eth representant d'ERC en Aran declare era guèrra a ua politica plan desvolopada e impulsada peth sòn partit ena Generalitat de Catalonha. O ei que çò que vau tà Catalonha, non vau entà Aran? Mès quin rigor! Aguest posicionament òc que n'ei un carnaval! Valerie mès qu'era divergéncia de critèri damb Barcelona se manifestèsse en debat des vegueries...

Unitat d’Aran refortilhe eth sòn compromés ena Deputacion entà qu’Aran se mantengue en sòn encastre territoriau

(Nòta de premsa d'UA-PNA, a 17 d'octobre de 2008)

Unitat d’Aran – Partit Nacionalista Aranés (UA – PNA) a refortilhat aué en plen dera Deputacion de Lhèida eth sòn fèrm compromés entà qu’Aran non sigue includit en cap de division territoriau que non sigue eth madeish, atau coma a formalizat per miei der unic representant aranés ena institucion provinciau, Joan Riu. Eth deputat Riu a balhat supòrt ara Declaracion Conjunta deth 16 de seteme entà mantier Aran ath marge des vegueries, qu’eth Plen deth Conselh Generau aprovèc per unanimitat “a prepausa deth Sindic e deth grop d’Unitat d’Aran”.

Joan Riu a destacat qu’Unitat d’Aran “exprèsse atau, en toti es òrgans a on a representacion, era volentat manifèsta deth pòble aranés de respectar era autonomia d’Aran en sòn encastre territoriau especific, atau coma se despren der Estatut d’Autonomia de 2006 e dera Lei sus eth règim especiau d’Aran de 1990”. Segontes Riu, Unitat d’Aran considère que “a d’èster eth Conselh Generau d’Aran, coma principau institucion d’autogovèrn, er interlucotor dirècte qu’a de survelhar per qu’Aran reivindique es sues legitimies aspiracions territoriaus, sense cap tipe d’intermediacion ne distorsion partidista”.

Fòrça decisiva

Pr’amor d’açò, eth deputat aranés a profitat entà rebrembar qu’Unitat d’Aran ei ena Deputacion “era votz d’Aran e era fòrça decisiva que compartís projècte de govèrn damb es grops progressistes sense pèrder de vista era sua rason d’èster, qu’ei Aran e eth servici as sòns ciutadans”. “Era prioritat per Aran pòt comportar en ocasions eth dissentiment damb era majoria de progrès”, a explicat entà argumentar eth sòn vòt favorable ara mocion que balhe supòrt ara declaracion conjunta deth Conselh Generau.

Oportunisme de CiU

Dempús de deishar constància deth long procès qu’Unitat d’Aran a emprenut ena defensa des “drets nacionaus” d’ençà dera sua fondacion, Joan Riu a desacreditat era actitud politica de Convergència i Unió pr’amor deth sòn “oportunisme politic”, frut dera “incoeréncia mès flagranta” e era “sua pèrta de credibilitat ena defensa dera autonomia aranesa”. Eth deputat a rebrembat qu’Aran “auec de patir era umiliacion d’èster includit en mapa comarcau de Catalonha coma ua comarca mès, umiliacion qu’eth Govèrn de Convergéncia ena Generalitat amièc entà dauant damb era aprobacion dera Lei d’organizacion comarcau de 1987, sense cap tipe de consens e en tot violentar era identitat pròpia deth pòble aranés e era sua longa tradicion d’autogovèrn”.

D’alavetz ençà, atau coma a referit, “eth combat persistent e incansable d’Unitat d’Aran a favor des drets nacionaus durèc dètz ans damb persevància e compromés e damb un còst politic fòrça important entara nòsta formacion politica”. Pr’amor d’açò, “non mos dèishe de surpréner er hèt de qu’aqueri que pendent ans e ans diluïren Aran en mapa territoriau de Catalonha s’erigisquen ara en campeons dera defensa des drets nacionaus d’Aran”, a assegurat.

Manca de credibilitat deth PP

Joan Riu a censurat tanben era manca de volentat de Convergència entà sajar de consensuar era mocion qu’a presentat en Plen, a diferéncia dera declaracion conjunta qu’Unitat d’Aran artenhec damb era concertacion de totes es fòrces politiques deth Conselh Generau abantes dera sua aprobacion. E a avertit tanben sus era “manca de credibilitat deth PP en aguest ahèr, pr’amor qu’a recorruts en Tribunau Constitucionau es articles der Estatut que mos reconeishen coma pòble diferenciat”.

Eth deputat s’a reafirmat en qué er objectiu d’Unitat d’Aran ei “arténher era maxima autonomia possibla que mantengue e assolide era nòsta identitat coma pòble, sense desbrembar jamès que tot eth qu’a determinadi drets a coma expression dera sua dignitat era obligacion de defener-les”.

Lhèida, 17 d’octobre de 2008

(Fòto dera darrèra executiva d’UA, celebrada en Vielha eth passat dia 10 d’octobre)

www.unitatdaran.org

El ejemplo McCain

La campaña de McCain ha entrado en un proceso de desesperación que sólo puede conducirle a un punto de no retorno. Errante va con lenguaje faltón y simplón. Los estrategas republicanos se han percatado del errático rumbo y hasta el mismo McCain ha tenido que amonestar a sus simpatizantes por los insultos que día sí, día también, vierten contra Obama. Nada nuevo bajo el sol. Cuando la derecha universal teme por su poder, echa a pasear los demonios de la descalificación personal, transformando la lucha política democrática (de raíz agonística, donde la discordia es entre adversarios, o sea) en una cruenta batalla antagonística (donde la discordia es entre amigos-enemigos). En el ámbito político más próximo e inmediato, en Aran pues, en fin, qué voy a contarles que no sepamos ya de las malas artes de algunos de nuestros adversarios... Claro que así les va...

Atent lector

Mentre es extrems sagen de negar era diversitat lingüistica deth nòste entorn, a compdar d'ara prepausi d'explicar-me tanben enes autes dues lengües oficiaus deth país, non sonque en atencion a quauques demanes, senon pera volentat pròpria d'usar uns idiòmes que senti autant de propèrs. Mès tostemp damb er aranés-occitan (lengua minorizada) coma lengua preeminenta e veiculara des nòstes pensades. Atau ac senti, atau m'exprèssi.