pensades

Compromís

2012-01-30T16:53:00.003+01:00

Tot semble contradiccion e era vida n’ei plea. Mentre er aute dia expressàuem era tension d’ua pulsion fatau de cap aquerò expansiu, que pòt arribar a anullar era pròpria volentat, ath còp era guardada der aute, que patís e patís injustícia, mos estordís e, ai!, eth sentit dera culpa subergés. Alavetz, non vau er elògi dera evasion irresponsabla. Mès lèu tot çò de contrari. Volerà díder qu’abitam, o sajam de sostier-mos, tostemp, en aquerò qu’ei dubèrt, e que cada dia començam de nau, a on cada causa, cada sentiment compde damb eth sòn temps. Tot, de bèra forma, ei en sòn lòc. Era inquietud tanben drevelhe un nau sentit pes causes. Ei ora de tornar a començar, de deishar-mos de pegaries e deishar brotoar en nosati un sentit etic. Era pulsion pòt amiar-mos ad aquerò Aute deth món, qu’ei mès enlà deth món, coma ua crida inevitabla que demane e demane e jamès non mos satisfè, perque reclame sense arren a cambi. Sus un hons de silènci, entenem eth sòn idòl, qu’ei er idòl deth qu’auem ath costat e non volíem escotar. I viuem d’esquia. Era soletat se sent penetrada violentament, perque i a un aute que mos reclame, e tot er esfòrç per húger e pujar tath cap dera sèrra, luenh de toti, ei inutil, com inutil se torne er esfòrç e tota era dedicacion pes auti, mès ei tan fòrta era crida que non podem dar per perdut aquerò que dejà ei, de hèt, perdut. Com de perduda ei, per cèrt, era pàtria comuna, que convertís ar aute en un estranh, que shòrde as nòsti. Mès era demana hè a (re)nèisher un compromís concrèt, non impersonau, perque compòrte ues obligacions o un cèrt sentit dera culpa se non s’amien a tèrme, non pera puresa d’un madeish, senon perque tostemp i a un aute qu’encara ac passe piri. E alavetz ja non valen es neutralitats.

(Diari Segre, 28 de gèr de 2012)

Pulsion fatau

2012-01-14T20:33:00.004+01:00

De viatges mos acace ua estonanta pulsion de destruccion, com de mòrt sense voler morir, un impuls diabolic qu’anulle era volentat, o posse era volentat a un desir irrefrenable d’Immensitat, de Libertat expansiva, qu’amie a negar aquerò de bon qu’en un principi mos genèren es causes dera vida (quauqu’ues, aumens; pas totes, cèrtament). Mès èster dubèrt ara vida ei víuer tara mòrt. E com se d’ua fatalitat volèssem húger, eth còr se precipite ar abisme dera mar inacababla e inacabada, perque era tèrra mos a devengut limitada, irrespirabla, agaçanta, com acaçantes son totes es causes que mos vien a retrobar. Alavetz, arribe eth moment en qué non èm capables de resistir-les. Era tension que sentem, aguesta inquietud, se hè mès e mès grana, enquia comprimir era amna sauvatja, que de tan sarrada e embarrada qu’ei acabe per hèr a petar es rèishes de sa preson diadera, tan arrotinada. Percebem damb intensitat era soletat a on èm plaçadi: era soletat cride ara soletat, com era natura cride ara natura, e mos sabem mès sensibles e, ath còp, mès impertorbables as causes dera tèrra, perque eth tròç de caòs e infinitud que demorèc en nosati d’ençà des tempsi dera creacion renèish damb vigor. Sajàuem de governar-le, mès ara, en aguest precís instant, eth diable ei mès fòrt, astut e audaç. Viuem ua luta constanta, formada per totes es batalhes que cada dia se dan entre era realitat e eth desir, entre eth món e era vida-mòrt. Er amor ei tà nosati massa praube, se podem nadar en Amor immens deth Pair Èter, nòm beròi usat per Hölderlin. Seduccion fatau era deth liurament ath cèu dubèrt, era de balhar-se liurament ar abisme sense hons, ara libertat der Arren, en aqueth Arren incommensurable ath quau mos volem hóner dehòra deth temps, dehòra deth món. Ebé, quina pulsion mès estonanta!

(Diari Segre, 14 de gèr de 2012)

Vermelh esperança

2012-01-10T11:03:00.002+01:00

Vos convidam a visitar un nau blòc (vermell esperança), que sage de contribusir ath plantejament d'ua alternativa progressista efectiva, a un nau compromís sociaudemocrata entàs nòstes tèrres. Pensades, mès personau, seguirà eth sòn camin com enquia ara.

Er hum d'iuèrn

2011-12-31T20:44:00.000+01:00

Ua perspectiva de losats, neri coma eth cremalh, e d'humalèra que s’escampilhe coma bromèra grisa, d’aquera qu’entèle era tèsta der enteniment. Atau se ve en iuèrn era atmosfèra des nòsti pòbles, mentre enguan sòl dominar era lutz d’un solei tot clarentàs. Tanben pòs enténer, aguesti dies, eth bronit d’escopetes e er idòl de caçaires, en hitge deth bòsc, veus que se confonen facilament damb era cançon amiga des esqueres, eth bram de Garona e era votz ronca des coches en carretèra. Qui a dit que i a silènci ena montanha? Mentretant, e a mesura qu’auance eth dia, er hum conquiste mès isendes e regnes familiars. Ja ac ditz aquera romança plan coneishuda dera Sarsuèla: “Por el humo se sabe donde está el fuego”. Non cau èster guaire escarrabilhat tà campar era atmosfèra aranesa d’aué e descurbir qu’eth huec dera sua economia ei sustot era nhèu, plan qu’ac auem comprovat pendent es darrères setmanes, toti pendents d’aqueth cèu ludent e supèrb, era volentat deth quau entà hèr a nheuar met er ai en còr d’aqueri que dirèctament o indirèctament en depenen. Enguan s’i a amassat tanben er hum, espés e trist, dera agonia dera crisi que jamès s’acabe e que se quauquarren entèle qu’ei era pòcha. Encara manquen uns auti huecs tà cauhar era activitat economica e poguen complementar e refortilhar era ofèrta dera nhèu, quan aguesta non i e. Seràn parcs d’aventura, de léser o de natura, mès son de besonh projèctes clars e realizables. Hè quauque temps que s’an metut es brases entà cremar ua auta lenha, ara cau saber-les profitar e non pèrder dejà mès temps abantes qu’era al.hama s’amòrte e sonque i demore er hum efimèr des bones paraules.

(Diari Segre, 31 de deseme de 2011)

Un nau PSC

2011-12-29T11:13:00.002+01:00

Ath PSC li an gessut fòrça mètges entà guarir-le de sa grèu malautia. Sonque cau liéger es diaris des darrères setmanes. E, coma ena vida des mestièrs, i a mètges e mètges, e intencions diuèrses tanben. Se mos ac permetetz, mos higeram ara mòda periodistica deth moment e apuntaram que mès enlà des nòms dera naua direccion, semble autant de relevanta era orientacion que mèrque aguesta a un partit clau ena politica catalana des darrèri ans. Es socialistes se tròben en un estat d’estordiment dempús des convulsions electoraus patides per un contèxte advèrs, mès tanben pes errors pròpris e ua fòrta desorientacion politica. Mès era opcion qu’encarnen (de progrès, solidaritat e justícia) ei ara mès de besonh que jamès ena societat individualizada, fòrça convulsionada tanben. Dilhèu eth PSC s’aurie de reviscolar sus era basa d’un socialisme etic, capable de restacar era sollicitud dera persona damb era justícia e eth reformisme sociau, economic, e tanben, e non mens important, culturau. Era sua mèrca ei eth catalanisme damb ròstre (deth ròstre que patís, mès en concrèt), dauant es nacionalismes embolicadi en drapèu. Es sues propòstes pòden virar ar entorn d’ua aliança peth progrès e contra era desigualtat (cada còp mès accentuada), com acabe de proposar eth president Obama; ua aliança a favor tanben d’aleugerir er esfòrç fiscau (non confóner damb pression fiscau) dera classa mieja e d’aumentar era contribucion des que, de vertat, mès n’an, perque es pactes fiscaus que poguen vier seràn insufisents se non contribusissen a fomentar eth trabalh, era activitat economica e ua educacion de qualitat. Conscienti des limits, auem de besonh esturments liberadors que hèsquen dera politica ua activitat deth suenh e era responsabilitat de cap tar aute. Ei era unica forma collectiua d’auançar.

(Diari Segre, 17 de deseme de 2011)

Un món erós

2011-12-03T14:09:00.001+01:00

Ara qu’èm toti “populars” o, en sòn defècte, “convergents” (èster “convergent” ei mès cool: d’aquiu, era diferéncia catalana); ara qu’es aigües an tornat ath sòn cors naturau (demorem que pes sègles des sègles, amen); ara qu’era economia serà ben governada, perque era quèrra, com ei òbvi, non sap gestionar-la; ara qu’auem lidèrs com Diu mane: uns que dèishen hèr (signe inequivòc de susvelhança), uns que saben parlar (mos seduïssen plan damb era sua expression), fòrça d’eri erosi d’auer-se coneishut (signe inequivòc de seguretat e coneishements infinits); ara qu’èm, ara fin, en bones mans, dempús de govèrns pòc rigorosi per definicion (e me quedi cuert); ara, e sonque a compdar d’ara, seram en condicions de gésser dera crisi, e se non ac hèm serà, clar, pera eréncia recebuda, tan diabolica coma es govèrns que mos an deishat, perque tot eth malur dera societat se resumís ath malur socialista o, en sòn defècte, tripartit. Mès, non cau patir. Un nau món se daurís dejós es nòsti pès. Diu ei dera nòsta part. E eth trabalh arribarà com manà benedit. Per non parlar deth nau pacte fiscal, que mos plaçarà de patac a deficit zèro, dilhèu en situacion de superavit. Non escotetz as tremendistes, ad aqueres amnes en pena qu’avertissen qu’es nòstes victòries son praubes perque se basen ena feblesa dera socialdemocràcia desorientada. Prauba era! Non les hèsquetz cas, perque non an comprenut de qué va era politica. Encara cerquen era complicitat des indignadi contra eth sistèma politic, quan es darrères eleccions an meritat mès d’un 70% de participacion. Gaudim d’aguest moment unic, aimem-mos en aguesta net apassionada, ena aventura amorosa damb es intellectuaus reconvertidi ara calor dera naua egemonia, perque eth món ei aué mès erós.

(Diari Segre, 3 de deseme de 2011)

Contingéncia

2011-12-03T14:07:00.001+01:00

Quin ei eth pes d’un pensament en ua jornada de “reflexion”? Auem tot un dia destinat ara pensada, que, en aguest cas, se limite a un pes especificament politic e electorau. Per quauquarren se comence, e alavetz dilhèu serie convenienta mès d’ua jornada reflexiva entà que cadun, damb es sòns hantaumas e desirs, procurèsse uns moments, un dia, quina eternitat ena societat tecnificada d’ara!, a cèrtes dòsis d’“excentricitat”, perque èm es unics èsters capables de “descentrar-se”, de gésser d’un madeish e pensar-se, saber-s’i, ací e ara, atau coma eth món que l’entore. Èm, en aguest sens, excentrics. Profitem donc era escadença e veiram (mos veiram) com eth terrèn que caushigam ei inestable, tot se botge e arren semble assegurar-se dejós des pès. Auem estat com deishadi e abandonadi ara nòsta sòrt. Mès aciu èm, en tot compartir aguest tròç de tèrra damb d’auti que son com nosati: èsters finits damb desirs infinits, com diderien es filosòfs, es mès excentrics de toti. Dauant era inseguretat agaçanta, tendim a crear-mos espacis de suenh e reconeishement, coma era politica, er art, era religion. Profitem era escadença entà hèr a compréner ara politica (per exemple, e ja qu’era jornada d’aué ei de reflexion electorau) qu’era ei tanben finita, plan vulnerabla e fragila (ara sustot) e qu’era sua sòrt depenerà sustot dera volentat de refortir es institucions que li dan sentit, non pas de redusir-les ara minima expression, perque, se non, ja vedem qué li passe dauant es atacs des depredadors mercantilistes, dilhèu es mens excentrics. Eri non pèrden eth temps en jornades reflexives. Eth pes deth pensament d’aué, e de tostemp, ei eth pròpri dera contingéncia e era adversitat, damb es quaus i cau compdar se non volem quèir en enganh irreflexiu, dilhèu definitiu quan ja ei tard.

(Diari Segre, 19 de noveme de 2011)

Era involucion sociau

2011-11-16T12:07:00.001+01:00

Aguesta austeritat que se practique ena educacion o ena sanitat semble que tanpòc mos acabe de portar entà cap de lòc: ne se redusís significativament eth deficit imposat pera Union Europèa, ne tanpòc, çò qu’ei piri, se creen lòcs de trabalh, mès lèu tot çò de contrari. Fòrça economistes comencen a lheuar ua timida votz entà denonciar era fallàcia deth pensament unic liberau, pr’amor qu’aguesta austeritat, o sigue, eth retalh lineau, indiscriminat e estienut en toti es encastres, ei lèu lèu ua barbaritat, perque impedís gésser deth trauc a on èm caladi. En aguesta naua practica politica, auem convertit era austeritat en sinonim de “retalh” sauvatge o, en aranés mès nòste (òc, aranés!, atau coneishem eth nòste occitan), d’omnipresenta “abracada”. Luenh de profitar eth moment entà deféner ua educacion civica per ua societat reaument austèra, basada enes valors der esfòrç, era ajuda mutuau e er avertiment contra tot tipe d’abundància materiau, semble implantar-se era politica dera regression sociau, causa ben dispariona, en tot profitar eth contèxte d’ingrèssi redusidi. Alavetz, ¿non serie convenient priorizar es politiques e sajar d’incrementar es ingrèssi de forma equitativa? Ara fin, pèrden es madeishi, e ara mos anoncien que vòlen barrar era residéncia de temps de léser de Les, sense aufrir, en un prumèr moment, cap tipe d’alternativa entà promòir era activitat economica e laborau en Baish Aran. Prometeren mès lòcs de trabalh, e ara non son capables de mantier es que dejà existissen. Era austeritat ei coma era etica, fòrça polida d’anonciar, mès pòc practicada per cadun entà un madeish. I a eth risc d’actuar com es mèstres dera Lei deth diu Mercat, que “diden e non hèn”: “preparen cargues pesantes e insoportables e les meten ena esquia des auti, e non vòlen ne botjar-les damb eth dit”.

(Diari Segre, 5 de noveme de 2011)

Es roïnes deth paisatge

2011-10-22T14:05:00.002+02:00

Mentre rebrembi era passejada der aute dia entà un bordau de Canejan, se succedís era notícia dera fin dera activitat terrorista d’ETA, e torni alavetz ath pensament deth paisatge deth dia dempús… Eth bordau ei ara un lòc inospit, èrm, sonque i demoren es quate parets des cases qu’alavetz sigueren e ara son tristes pardies. Eth prat dera èrba, a on eth bestiar s’i neurie, ei cementèri de mala èrba, shordanta. Arroïne era estetica deth paisatge. Es roïnes son er esclau deth lòc que se bastiren es antics poblants, quauqu’un de viu, viu testimòni dera existéncia d’alavetz. Partiren e cadun se tornèc a bastir eth sòn lòc, en aguest “non-lòc” qu’ei era existéncia, pr’amor que, com auem dit eth darrèr còp, tostemp èm dehòra, entre casa e món, entre era tèrra que caushigam e eth cèu que guardam. Pujaua peth camin dret e estret e campaua tà baish, ath hons dera ribèra. Es hons des nòstes vals son coma abismes dejós nòste. Eth non-bordau semble mès uet e liure. Semble mès trist. Pensi en anonci etarra e era pregunta subergés: com serà eth paisatge de dempús, eth paisatge des.hèt non pas pera inércia deth progrès qu’un bordau a patit, senon pera arbitrarietat qu’uns pògui membres dera comunautat an imposat ara rèsta? Demoren es roïnes deth dolor, es familhes trencades, demore eth viu testimòni que da sentit e vertat ad aguest non-lòc dera existéncia. Mès era comunautat a dret a hèr-se un lòc, le poderàn recuperar es sòns membres? Calerà rebastir un nau lòc sense borrar era singularitat que da eth testimòni deth patiment, perque era comunautat s’aurà bastit sus es roïnes d’un paisatge herit de sang. Era memòria non ei sonque rebrembe, senon qu’ei era comunautat madeisha, dubèrta a un encara-non-present, en un orizon d’esperança.

(Diari Segre, 22 d'octobre de 2011)

Non-lòc

2011-10-10T09:43:00.000+02:00

An aucit a un joen poèta de lengua catalana enes budèths de Barcelona, aquiu a on era sòrt deth vandalisme pòt virar de forma massa facilla de cap tath delicte de sang. E era sang, ja se sap, non acabe de borrar jamès eth sòn esclau, com remèrque damb sentiment e intelligéncia er escrivan Josep Maria Fonalleras, que tanben rebrembe era (mala) sòrt d’un aute poèta maximum e eterodòx, Pier Paolo Pasolini, mòrt en extraradi de Roma per non se sap qui, encara. Ne se saberà. Non coneishia cap libre de Salvador Iborra, eth poèta aucit era setmana passada, mès es croniques qu’entònen eth sòn rèquiem coïncidissen en explicar qu’auie predileccion pes “non-lòcs”, sus es quaus escriuec ath long dera sua òbra abracada de patac: “Es non-lòcs son es lòcs a on èm mès comòdes dempús dera pèrta. Son espacis que non impliquen ne renóncia ne consecucion deth desir”. Per casualitat, tròbi ua referéncia ad aguesti espacis mentre liegi un des darrèrs libres (Religió i comunicació) de Lluís Duch, capable de mostrar-mos era complexitat deth món de forma clara, distinta e en relacion damb aquerò absent e inefable: tèrme nomentat per Marc Augé, es non-lòcs son espacis urbans, coma es aeropòrts, es places grises e es bastisses administratives, lòcs de pas, encastres despersonalizadi, enes quaus es relacions basades ena “cordialitat” son lèu lèu impossibles. Dilhèu ei aguesta era condicion essenciau dera nòsta existéncia, en ambit dera postmodernitat, ambit de fragmentacion: abitam tostemp un non-lòc, un “entre” desarraïtzat, coma eth pònt qu’amasse es costats der arriu e les da sentit, mentre nosati passam com abandonadi, entre eth corròp d’amnes damnatjades peth pas d’ua vida dejà incomplèta.

(Diari Segre, 8 d'octobre de 2011)

Talents de tardor

2011-09-24T18:28:00.001+02:00

Era lum ja non ei era madeisha, a despièch des calors darrères qu’encara compareishen. Era flaira arrefrescanta deth maitin en carrèr banhe eth preludi d’un nau temps, e de cap ath tard, quan ara era vrespada ei mès d’ora, bronissen damb nèrvi es maishines tà hèr lenha. Dessús era tèrra, en aguest ara, en aguest ací, semble acuélher-mos eth parçan dera tardor primigènia, pr’amor que, mès que víuer, abitam eth temps e passam coma bromères estordides peth cicle deth cèu. Era tardor anóncie era dubertura tara vida e, per tant, tara mòrt, perque era mòrt non ei temps finau, senon pur limit que condicione e distingís uns òmes d’uns auti. Sense era, non seríem. Tot çò qu’ei, qu’ei limit, e, per tant, infinit, coma era còrda que tant podem talhar en un punt coma en un aute. M’agraden fòrça es paraules precises, com paraules de tardor, de Goethe: “Un petit cercle / limite era nòsta vida, / e fòrça generacions / s’amassen sense parar / ena cadea infinita / dera sua existéncia”. Mo’n vam tara tardor, en moviment essenciau, coma eth que corone eth tuc dera montanha, que bèth dia aurà de baishar. Era tèrra s’assegure dejós des pès, perque, dejós deth cèu esclarit, tant era èrba coma era casa, tant era plaça coma eth que passe son mès evidents, e per aquerò, mès decadents. E com sigue que tot se distingís, tot s’encomane e s’estaque per ua unitat cosmica, qu’es tempsi modèrns an trencat. Era tardor a de besonh silènci, mès arrés ja non vò carar e era paraula se torne pèga. Era tardor mos mesure, mos abandone e mos lance tara mar infinita de tot çò que mos acompanhe. Aguest ei ara eth parçan dera eternitat.

(Diari Segre, 24 de seteme de 2011)

En defensa der occitan, aranés en Aran

2011-09-22T10:31:00.003+02:00

Vos transcriuem aguest article d'opinion escrit per Francés X. Boya e Joaquim Llena e publicat aué enes diaris Segre e La Mañana.

EN DEFENSA DE L'OCCITÀ, ARANÈS A L'ARAN

Francés X. Boya, secretari general d'Unitat d'Aran, i Joaquim Llena, primer secretari del PSC a les Comarques de Lleida

La llengua torna a ser, lamentablement, centre de polèmiques. La proximitat electoral hi ajuda. La immersió lingüística primer i ara la llei de l’occità, aranès a l’Aran són els dos últims fronts d’aquest vell litigi. Per aquest motiu, volem sortir al pas d’algunes afirmacions que falsegen la realitat al voltant d’aquests conflictes.

En els dos casos, i aquesta és la postura que volem defensar les persones que signem aquest article i els col•lectius que representem, la posició del PSC i la d’Unitat d’Aran ha estat inequívocament al costat i en defensa de totes aquelles mesures i polítiques en favor de la diversitat lingüística i de la protecció de les nostres llengües.

És un fet que ha quedat ben palès tant en l’acció de govern d’aquests anys com en l’actitud contundent de rebuig a totes les accions que han laminat o diluït la recuperació i normalització del patrimoni lingüístic del nostre país.

Avui ens enfrontem a un nou entrebanc amb la llei de l’aranès, un entrebanc anunciat, però no per això menys interpel•lant. Un entrebanc anunciat perquè, en el moment de la tramitació de la llei, el Consell Consultiu ja va advertir que després de la sentència del Tribunal Constitucional provocada pel recurs del Partit Popular, el terme “preferent” col•lisionava amb la doctrina del TC. Per tant, la llei era clarament vulnerable a un nou recurs, que al final va presentar el govern espanyol a instàncies de l’Advocacia de l’Estat. Un recurs sobre el qual ens hi hem manifestat contraris, perquè ens sembla innecessari, més enllà de les estrictes lectures jurídiques.

Tanmateix, i davant de totes aquelles veus que posen en dubte la nostra convicció, volem recordar que:

• La llei de l’aranès va ser impulsada gràcies als governs d’Entesa i fruit del nou Estatut del 2006 que va reconèixer l’aranès com es mereix. Res de tot això va passar amb els governs de CiU, que, malgrat la seva gesticulació, mai van fer un pas decidit en favor del reconeixement i protecció de la llengua pròpia de l’Aran.

• Avui l’agressió a les llengües minoritàries ve sistemàticament de la dreta que representa el Partit Popular. Els fets així ho avalen i la mostra més evident es que el PP va votar en contra d’aquesta llei.

• Per últim, i després d’un any d’haver estat aprovada aquesta llei, encara a hores d’ara no hi ha ni reglament, ni disponibilitat pressupostària, ni s’ha desplegat cap dels preceptes que marca la pròpia norma. I aquesta és una responsabilitat del Govern de la Generalitat i de la poca ambició del Conselh Generau, que fins ara només han utilitzat l’aranès com a eina de propaganda electoral, sense cap altre avenç destacable.

Estem segurs que amb o sense terme “preferent”, la llei de l’occità, aranès a l’Aran ha de tenir un paper clau per al futur de l’aranès i en la seva normalització, i més enllà de les definicions jurídiques, el que compta i comptarà en el present i en el futur, serà la voluntat política dels governants perquè l’Aran i Catalunya conservin aquest patrimoni lingüístic. Nosaltres, tal i com hem demostrat amb fets, renovem el nostre compromís amb l’aranès, amb la seva defensa i la seva promoció.

Per això, treballarem a l’Aran, a Catalunya i també a les institucions de l’Estat amb la mateixa convicció i compromís que ho hem fet fins ara, perquè estem convençuts del valor afegit que llengües com l’aranès donen a la nostra societat, un valor que volem protegir i conservar i que ens defineix com una societat plural, lliure i avançada.

Sants e silèncis

2011-09-12T16:18:00.003+02:00

Enes tempsi d’estudiant (encara me’n senti, totun), ua des teories que corrie pera facultat qu’ère era dera “espirau deth silènci”. Proposada per Elisabeth Noelle-Neumann, era teoria defen, de forma plan resumida, qu’era pòur ar isolament sociau genère ua espirau que mos posse a amagar era expression dera nòsta preferéncia ath servici d’un determinat clima d’opinion, majoritari e controtlador. Quauquarren de semblant m’a passat, enquia aué que sagi de trencar aguest estat d’estordiment, dauant dera opinion formada sus dus personatges plan disparions, mès qu’an estat protagonistes dera actualitat, encara que per rasons autant de diferentes. En tot reconéisher es sòns merits, plan notables, me pesen fòrça eth desconcèrt e era contradiccion. Moric e, com sòl succedir, un mar de laudances estofèc quinsevolha analisi mès o mens critica, mès Heribert Barrera, prumèr president deth Parlament d’ençà dera restauracion democratica, arribèc a advocar per ua Catalonha, lèu lèu raciau e excludenta, univoca e singular (en lòc de plurau), dera quau cau adméter qu’ei possibla era desaprobacion o aumens eth dissentiment mès pregon. Er entosiasme nacionau per un entrenador de fotbòl, Pep Guardiola, de sòu milionari e exemple de granes virtuts, ei tanben dificil de compartir ath cent per cent, e ací compde sustot era mia desconeishença der espectacle fotbolistic. Encara qu’a quauqu’un li semblarà pòc postmodèrn, cada còp creigui mens enes “mites”. Mès, sants, o persones exemplars, n’i a agut, gràcies as dius, tota era vida. Me calerà discernir alavetz ce quini son faussi ídols e quini son dignes d’ua fe que dongue mès justícia e desirs d’ua societat mès afrairada, mens desigual, abantes de tornar ara espirau d’aguest silènci autoritari.

(Diari Segre, 10 de seteme de 2011)

Occitània

2011-09-05T16:38:00.002+02:00

Garona enjós se forme er hiu que teishís ua tèrra comuna, despartida en termières d’artifici, mès damb era flaira inconfundibla d’aquerò qu’a estat e qu’encara demore a còp d’alendades ena mèrca d’ua pòrta, en libre d’ua botiga toristica, en pannèu deth carrèr escrit ena lengua d’alavetz. Quan baisham mès enlà e seguim eth camin (tanben camin compostellan) es arrius e es vals se honen e er arriu d’arrius mos semble fauçament tranquilàs, de guitèra ampla perque li güege vuedar era vida en aigües atlantiques, e deth sòn pas pera Val, punt de partida, que ja n’auíem un rebrembe chocant e digne, mos apareish alavetz en instant d’ua pensada coma er arriu joviau, agrèst e alègre que banhe e da vida as occitanes tèrres, que de tant baishar, s’estanque e les acabe amarant totes tà que non i age dubte possible sus er espaci mutuau qu’era istòria a jargat. Der Albi sauvat dera eretgia catara, recatolizat de forma espectacular damb era sua catedrau arròia, enquiath Bordèu senhoriau que sauve un immens Garona e le liure tara mar, auem passat per aqueth lòc qu’a de besonh ua guardada retrospectiva entà sajar de compréner mès enlà dera pompa francesa. Còrdas, Ròca Amador, Caors, Sarlat, Periguers… son coma es estances deth pelegrin qu’intuís eth lòc determinat, encara amagat, e sap qu’era modernitat se li escape des mans se non se consèrve era memòria antiga, laguens deth sòn orizon actuau. Mentretant, descurbim parçans impensables: glèises medievaus ara mòda bizantina, per exemple. Coma er aigua de Garona, mos deisham emportar e alavetz, e sonque alavetz, era tèrra se mos aufrís dubèrta, esperançada, mos artenh e delimite e mos libère de tot, ua tèrra qu’acuelh quauquarren que ja non vedem, mès que, totun, se mos hè present ena memòria talament com se l’auessem vescut.

(Diari Segre, 27 d'agost de 2011)

Hèstes e rendes

2011-09-05T16:37:00.002+02:00

Ei epòca de hèstes enes pòbles, quan es hèstes consèrven encara un shinhau eth sòn origen ancestrau, restacat damb era renovacion annau d’ua societat. En tempsi durs coma es nòsti, a encara mès vigéncia eth besonh de renauir an a an e generacion a generacion era solidaritat, es laci d’amistat e “comunion” damb es vesins, damb es que mos visiten, damb es estranhs, com diderie er antropològ Carles Feixa. Atau se bastís era tradicion, quan sabem recrear, ara e ací, quauquarren de valurós, que dejà es nòsti vielhs recreauen d’acòrd damb eth sentiment dera sua epòca. Ua societat ei mès fòrta alavetz, ena recreacion d’aquerò que vau era pena e refèrme era equitat des sòns membres non sonque damb un volentarisme mès o mens bondadós, senon damb era promocion dera igualtat d’oportunitats per part des podèrs publics, perque damb mès igualtat, i aurà mès seguretat, mès benèster e coesion. Es henerecles sociaus se tensionen fòrça en moments de crisi, e aguesta, en lòc d’afavorir en prumèr lòc ua guèrra entre classes, accentue eth combat entre es mès febles (praubi contra praubi). Açò vò díder: òdi ar aute, trabalhador o immigrant, perque, ath delà, se considère que “mos pane es ajudes sociaus”, mentre es donades demòstren tot çò de contrari. Era dreta se’n trè profit e era masca tanben. Dempús dera sanitat, retalhe era educacion, que da oportunitats de futur as joeni damb mens recorsi, e revise, de forma fòrça improvizada, era renda minima d’insercion. Çò de grèu ei eth hons ideologic que empare aguesta politica, perque ara fin pense era nòsta dreta qu’eth praube ei praube perque eth s’ac a cercat, maldit feniantàs, mentre, es auti, erosi, mo’n vam de hèsta.

(Diari Segre, 13 d'agost de 2011)

Viua lengua

2011-09-05T16:36:00.002+02:00

Cor que cor eth testimòni de nòsta lengua pes camins dera Val, perque la volem viua, ben viua, coma eth nòm qu’a prenut eth collectiu que, cada an, deman un an mès, organize aguesta corsa dejà ineludibla, corsa de país, de sentiment intim e ath còp comunautari, toti membres d’un madeish e unic pòble sostengut pera al.hama d’aquera lengua eth testimòni dera quau cor que cor, dilhèu espantada peth darrèr recors anonciat contra eth sòn “usatge preferent”. Mès tanpòc se mos escape qu’eth recors non a queigut deth cèu, senon qu’ei resultat dirècte d’ua eufemistica “jurisprudéncia” (senténcia) constitucionau, ahiscada en sòn moment contra er Estatut autonomic per un Partit Politic fòrça identificat, sòci “preferent” deth partit amic que govèrne en fòrça ajuntaments, conselhs, ua generalitat e quauques ièrles baratàries mès estienudes per ací e per delà. E clar que non ei preferenta nòsta lengua, perque non ei d’arrés, senon de toti, des que la parlen e des que non la parlen, autentic patrimòni qu’er Estat tanben aurie de suenhar coma causa sua, perque, ara fin, non i a Lengua preexistenta abantes des tempsi, i a ciutadans qu’en transcurs deth temps la parlen e/o la senten coma sua. Era setmana cor e tanben mos a deishat debats e reflexions dilhèu insufisents dauant er espant e era crudesa dera intolerància e er extremisme, qu’en Noruèga s’a emportat era vida de detzenats de joeni sustot. Hèts que mos suberpassen perque tanben i a paraules massa viues, que viuen mès enlà des paraules, quan prononciades alegrament, massa viatges ena boca de politics respectables, se sosmeten ara tactica autoritària peth dessús des conviccions e eth mès elementau respècte ath diferent. Quan era tragèdia succedís, es intolerants ja an parlat.

(Diari Segre, 30 de junhsèga de 2011)

Pèires que parlen

2011-09-05T16:35:00.002+02:00

Era Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran dedique era exposicion d’enguan as “pèires que parlen”, ei a díder, ad aqueri elements arquitectonics qu’an podut supervíuer ath pas deth temps e, sustot, ara vitesa constructiva imposada pera modernitat e eth progrès materiau des darrères decades. Son testimònis fòrts e contundents dera istòria e tanben dera volentat estetica des aranesi de toti es tempsi. Pèires qu’an mercat era casa e er auviatge, e an deishat constància dera sua epòca e estil en forma de simbèu, dita, escut, masca. Bèra ordenança municipau a demorat, e tot, inscrita ena solidesa d’ua pèira. Egregis lumedans decorats presidissen es entrades mès nòbles, mentre mos retròbe eth mistèri per saber ce qué deuien sénter e pensar aqueri aranesi, com ère era sua vida, intima sustot, ath laguens des sòns larèrs, un còp trauessat eth lumedan. Semble qu’alavetz era vida ère fòrça compartida e era intimitat, atau com la coneishem ara, auie encara de nèisher damb fòrça romantica. Impossible prètzhèt, totun, eth de descurbir eth sòn pensament, pr’amor que ne ara èm capables de saber ce qué pensen es òmes e es hemnes dera societat actuau. Es pèires, silentes, mos parlen, se les volem escotar. Mos ac avertís Angelina Cases, presidenta dera fondacion: ei desirable qu’es pèires non queiguen en desbrembe ne que “cap d’aire nau” non les hèsque a desaparéisher. Rebrembi alavetz eth títol d’ua cronica de Carlo Levi sus es sòns viatges tà Sicília: “Es paraules son pèires”, se ditz er escrivan, coma s’es paraules, en contra dera idèa qu’er aire se les empòrte, demorèssen fèrmes e impenetrables, perque, ja se sap, era vida passe, mès çò que demore ac fonden es poètes, artesans des paraules, fòrtes coma es pèires.

(Diari Segre, 16 de junhsèga de 2011)

Vint ans (e 2)

2011-07-13T17:41:00.004+02:00

Vint ans d’autogovèrn son ua oportunitat entà préner en consideracion era experiéncia apilerada e començar a traçar un nau diboish dera autonomia que volem, ocasion magnifica entà reconciliar politica e umanisme, bon govèrn e identitat collectiva, sentiments e razons. Dilhèu ei que mos cau mès qualitat en tot: mès democràcia enes nòstes institucions, mès politiques redistributives que prebotgen era equitat e era coesion sociau, mès competitivitat e trabalh productiu, mès participacion dera societat ena susvelhança des podèrs, publics e privats, administratius e empresariaus… Mès, non èm soleti, ja non èm soleti, e serà ora dejà de promòir mecanismes de cooperacion, coordinacion, lideratge concertat. I aurà bèth dia tanben qu’era virtut guidarà eth prètzhèt public, perque, alavetz, volerà díder que s’auràn creat es condicions de besonh entà compartir un madeish marc etic. Era convulsion des tempsi met sus era taula qu’eth simple interès individuau e egoista non contribuís, de cap des manères, ara mèta d’ua societat justa e prospèra. Era hame de podèr e de sòs, er enganh per ua vida facila (cada còp mès improbabla), era irresponsabilitat, era prepoténcia e era imponitat enes gestions publiques e privades, son motius sufisents entà reclamar un refòrç des institucions democratiques e ua regeneracion etica. I a camins, esturments possibles, ara man: un nau sistèma electorau, normes que prebotgen era transparéncia…, mès sustot un impuls etic qu’implique a tota era societat, perque mès important qu’auer sonque ciutadans formadi, ei que siguen educadi en ua vertadèra exigéncia de justícia, de sentiments boni cap aquerò bon (e ath revès), se non, non mo’n gesseram jamès.

(Diari Segre, 2 de junhsèga de 2011)

Vint ans

2011-06-20T15:39:00.001+02:00

Ja hè vint ans d’ençà que se reinstaurèc eth Conselh Generau, d’ençà qu’eth pòble aranés artenhec, ara fin, ena epòca contemporanèa, eth sòn autogovèrn. Aué non ac poderíem hestejar se aqueres persones comprometudes damb eth país non auessen possat era reivindicacion abantes e tot d’arribar era democràcia. Ad a eres cau balhar-les eth nòste aumenatge collectiu. An estat vint ans plan profitosi, e eth balanç que en podem hèr ei, en generau, fòrça positiu. Eth principi d’autonomia a permetut conjugar eth besonh d’arreconéisher era nòsta identitat damb ua prestacion mès propèra des servicis e es ahèrs publics. Era commemoracion se produsís, ath delà, en un moment de cambis en govèrn dera maxima institucion, a on eth nau gabinet aurà eth rèpte de reimpulsar era reforma dera lei de regim especiau. Fortunosament, non partim de zèro, com hè vint ans, e aué eth Conselh ei ua institucion joena, mès fòrça consolidada e, en sòn conjunt, avalorada pes ciutadans. Coma se sòl díder, es tempsi an cambiat, e sospiti qu’es politics e es institucions non ac an hèt tant, ara qu’es indignats ocupen es places publiques, mentre era majoria silenciosa cargue damb es efèctes dera cobdícia des arriqui e ressòne encara eth tapatge dera indignitat patida pes deputats que volien accedir ath Parlament, sedença dera sobirania populara. Calerà auer en compde, ara mès que jamès, qu’er imperatiu entà melhorar er autogovèrn e eth sòn finançament non poderà èster ua finalitat en si, senon un esturment de naturalesa etica entà bastir ua societat mès digna e esvitar qu’es henerecles sociaus deth present se convertisquen en ua fractura sociau insauvabla en futur. Es naui tempsi e, sustot, es classes mès fèbles e vulnerables mos ac reclamen.

(Diari Segre, 18 de junh de 2011)

Oposicion seriosa, responsabla e exigenta

2011-06-10T11:38:00.002+02:00

Vos transcriui eth comunicat d'Unitat d'Aran damb motiu deth pacte CDA-PP en Vielha-Mijaran:

UNITAT D'ARAN EJERCERÁ UNA OPOSICIÓN SERIA, RESPONSABLE Y EXIGENTE

CDA rechaza el ofrecimiento de UA para cerrar un Acuerdo de País que hubiera garantizado una gobernanibilidad consensuada en Vielha y el Conselh

Unitat d’Aran – Partit Nacionalista Aranés lamenta que CDA haya rechazado finalmente un acuerdo de gobierno con UA en Vielha-Mijaran al reeditar su pacto con el único concejal del PP, como hizo hace 4 años. El secretario general de UA, Paco Boya, ha asegurado que el acuerdo entre las dos fuerzas mayoritarias, con 6 concejales cada una, “lo planteábamos como un Acuerdo de País para asegurar una gobernabilidad amplia y consensuada en la capital de Aran y una colaboración estrecha con el nuevo gobierno del Conselh Generau”.

Ante esta nueva situación, “UA-PNA se compromete a ejercer una oposición seria, responsable y exigente a favor de Vielha-Mijaran y el conjunto de Aran, y desarrollará también una tarea vigilante ante la acumulación de poder por parte de CDA con el objetivo de respetar la voluntad de los araneses y las aranesas en el marco de una sociedad democrática y plural como la nuestra”, según Boya. Por su parte, el alcaldable de UA, Juan Riu, ha declarado que UA reclamará “transparencia” y solicitará las razones reales por las que CDA y PP han decidido sellar un nuevo pacto.

Ideaus, valors, sentiments

2011-06-06T11:50:00.002+02:00

Felipe González a explicat bèth viatge que “eth socialisme ei, sustot, un sentiment” e que “ei imprescindible hèr-se cargue der estat d’anim des auti”. Preni aguestes paraules entà definir era politica democratica en generau, perque aguesta ei tanben, e especiaument, un sentiment, quauquarren mès emocionau que non pas frut d’ua formula racionau e exacta. Es darrèri comicis electoraus an demostrat (se quauquarren pòt èster “demostrable” en politica) qu’era bona òbra de govèrn, ací e en comunautats coma Aragon o Extremadura, non ei garantia sufisenta entà revalidar era confidança des ciutadans. Es eleccions catalanes tanben ac certifiquèren de forma ben contundenta. Sens dubte, era fòrta crisi (paraula ja topica en nòste diccionari diader) a mercat eth devier des governants, de dreta e de quèrra, ací e en païsi coma Alemània, França e tanben Itàlia, a on es partits de Merkel, Sarkosy e Berlusconi an patit castigs autant d’irrefutables. Eth filosòf Daniel Innerarity a escrit aguesti dies qu’es nòstes societats son plees de gent que son “en contra” e que manquen es que son “a favor” de quauquarren concrèt e identificable. Viuem en era epòca dera politica negativa. Per aquerò, eth rèpte principau dera politica, e dera socialdemocràcia en particular, serà diboishar orizons possibles e desirables que poguen combàter eth determinisme economic e definir ath còp ua identitat politica aué perduda. Ei massa facil, e regressiu, guanhar ara contra. Calerà cargar-se de rasons entà hèr-se cargue des sentiments dera societat. Ua societat que non vò èster controtlada, senon que demane politics responsables, capables d’articular damb intelligéncia es sòns valors e ideaus.

(Diari Segre, 4 de junh de 2011)

Indignadi e illusionadi

2011-06-06T11:49:00.002+02:00

Fòrça viles son scenari d’ua protèsta ciutadana, espontanèa, liura e democratica, contra er estat de causes actuau, qu’a portat, pera cobdícia d’uns pògui, ara vulnerabilitat de fòrça gent. I a ciutadans qu’an dit pro. E, malurosament, dilhèu era politica mès institucionalizada non a estat ara nautada entà combàter es motius qu’aué possen era protèsta civica, perque, ara fin, se tà quauquarren a de servir era politica ei tà sostier ad aqueri que non an mès recorsi qu’eth supòrt d’aquerò public. Com didie hè pògui dies er antropològ Lluís Duch, viuem tempsi en qué “s’a produsit ua fractura dera confidança, laguens dera societat”. Fractura dera confidança de cap tà tot tipe d’institucions. Era actuacion des institucions economiques internacionaus, que tanben son politiques, an contribusit ad desprestigi, mès tanben i compde eth trist exemple des politics qu’en lòc de servir ara societat, se n’an acabat servint. Qué podem hèr? Era protèsta pacifica pòt èster ua prumèra gessuda morau. Mès cau un nau compromís politic e civic de cap aquerò qu’ei de toti. Duch daue er exemple deth “testimoniatge”, o sigue, era exemplaritat. Era politica a de tornar as arraïtz, ar apropament ar aute. Per aquerò, com auem comprovat en aguesta campanha electorau, era politica locau encara manten era confidança, aumens er interès: perque ei propèra, perque acabam coneishent lèu de prumèra man quini son es valors e es projèctes collectius qu’encarnen es representants publics. Era illusion compartida qu’auem anat sentent aguesti dies non serie possibla s’es ciutadans non siguèssem vertadèrs protagonistes d’ua volentat entà hèr mès país, entà bastir ua tèrra melhor, damb futur e, sustot, mès justa.

(Diari Segre, 21 de mai de 2011)

Reflexion pòst 22-M

2011-05-23T17:12:00.002+02:00

Era politica ei de viatges fòrça injusta. Mès son es ciutadans es que escuelhen e decidissen. E aguest còp, es ciutadans dera Val d'Aran (o era sua màger part, melhor dit) an volut tornar ath projècte de CDA damb un sindic que ja n'a estat pendent 12 ans, en contra deth projècte modernizador e de futur que representaue Paco Boya e UA. Mès de ben segur que quauquarren non auem hèt ben pendent aguesti 4 ans de govèrn en Conselh, e es ciutadans ac an volut sancionar, ne que sigue entà expressar eth sòn malestar generau de cap as governants deth moment, en un contèxte de crisi economica e tsunamis neoconservadors.

En aguesti ans, auem desvolopat un projècte clar, damb esfòrç contunhat, qu'a campat per interès generau, mentre CDA non a presentat ne ua soleta propòsta a favor deth país. Pensi tanben qu'era campanha d'UA a estat, de bon tròç, fòrça melhor enfocada qu'era deth sòn principau rival, perque a estat mès positiva e propositiva e a sabut portar era iniciativa en tot moment.

Per contra, CDA non a dubtat en hèr burla e utilizar era mentida entà desqualificar-mos. Sonque un exemple: eth que serà pròplèu sindic m'a acusat, publicament en un mitin, de repartir un huelheton ara gent grana, "en tot enganhar-la". Era cronica dera mentida (non è repartit cap huelheton ad arrés) a estat publicada ena web de CDA eth madeish dia des eleccions! Evidentament, volia demorar tà dempús des eleccions entà desmentir aguesta falsedat, lançada alègrament quan non me podia deféner.

Son diferents estils, sens dubte. E cada un artenh eth podèr coma pòt e sap. Mès, repetisqui, es ciutadans an parlat e an decidit. Mentre en municipis coma Bossòst, Les e Canejan mos an plaçat en govèrn locau, en Conselh an volut tornar ath projècte der anterior sindic. Ara ei temps de governar, collaborar entre administracions, húger deth sectarisme, e trabalhar com jamès peth benèster des ciutadans e es ciutadanes.

Eth govèrn gessent ja a metut es bases entà seguir aguest camin en favor de toti e totes (Centre de Casau, Musèu renauit, finalizacion deth Parc deth Portilhon, enlumenatge des glèises, eca., per citar-ne quauqui exemples). Demoram retrobar-mos, cada un d'ençà dera sua responsabilitat (govèrn e oposicion), en aguest nau prètzhèt. Tostemp ath servici d'Aran e era sua gent.

Era fòrça dera illusion, es desirs de futur :)

2011-05-20T14:26:00.000+02:00

Vos recomani eth darrèr numero de VEDIAU damb motiu des pròplèu eleccions locaus (Ajuntaments e pedanies) e tath Conselh Generau d'Aran, qu'auràn lòc dimenge, 22 de mai.

Bach

2011-04-24T00:25:00.003+02:00

Ja sabem qu’era Setmana Santa ei temps de processons (pensi ena de Bossòst) e concèrts de musica sacra, entre d’auti elements qu’era sàvia tradicion a sabut mantier cada an. Non manquen jamès es passions de Bach enes programes culturaus des granes ciutats. Tan solemna era de Sant Matèu, tan intima era de Sant Joan. Semblen depurar er estil dirècte des evangèlis. Era simpla narracion deven pregària, e era possibla desconfidança s’esvaís e acabe estant probabla interpellacion. Quan escotam era musica de Bach, e la tornam a escotar (perque non ac podem deishar de hèr), demoram damb còr adocit, contengut e liberat ath temps. Dilhèu quauque venedor de prozacs parlarie de tranquillitat d’esperit. Pòt èster. Ei vertat que, ath principi, ua inquietud mos agace e mos hèr a estornejar, mès, ara fin, se sòl daurir ua henerecla d’esperança. De viatges, mos ven en forma de timida alendada, e alavetz mos dèishe, dauant des sues pòrtes, tot estordidi, en tot badar, coma mainatges innocents a punt d’arténher era man d’un adult, en un acte de gòi anticipat que se fruste coma recerca insauvabla. Musica de dificil equilibri entre emocion e contencion. Non ei expansiva, coma era que mos pòden regalar es romantics, ei era de Bach ua musica que se hique ben laguens e da ua auta mesura des causes: dilhèu era unica possibla, en miei dera adversitat. Diden qu’era musica ei frut deth diable, e eth topic mane qu’era de Bach ei òbra de Diu. Mès, en aguesti ahèrs der art, qui ei Diu e qui eth diable? “Eth món occidentau a dat lum e a bastit es sues òbres mès beròies d’ençà der esperit dera religion”, assegure Hans Urs von Balthasar. E pòt èster, com tanben qu’es òbres mès beròies neurissen er esperit e de viatges ne hèn a nèisher un de nau. Mès açò ja ei matèria d’un aute article.

(Diari Segre, 23 d'abriu de 2011)

Hèr mès Aran

2011-04-22T18:22:00.004+02:00

Profiti aguest dia de hèsta (pas entà toti) entà hèr ua parada en camin e compartir quauqua pensada. Aué ei Diuendres Sant. Ath marge des credences o descredences de cada un, ei un bon dia entà pensar, aumens pensar, en totes aqueres persones "crucificades" injustament (de "pòble crucificat" parlen quauqui teològs), ei a díder, d'aqueri que morissen abantes d'ora o es que simplament ac passen mau, fèbles e vulnerables, mautractadi e umiliadi, dilhèu fisicament, dilhèu sociaument e economicament. Son tanti! D'aquiu er escàndol dera creu cristiana, non pas perque sigue exclusiva deth sòn fondador, senon perque met er accent en patiment des persones e es que passen tot tipe de malurs.

Pr'amor d'açò, non pogui enténer era politica d'ua auta forma que non sigue justament coma servici ara comunitat, especiaument ad aqueri que mès ac an de besonh, mès encara en aguesti tempsi de dificultats. Com sabetz, s'apròpen es eleccions municipaus e ath Conselh Generau, qu'auràn lòc eth pròplèu 22 de mai. Unitat d'Aran encare aguest periòde damb ua esperança renauida, conscienta des dificultats economiques, mès ath còp coratjosa entà superar-les toti amassa sense qu'arrés demore entà darrèr.

Era reactivacion economica, eth foment deth trabalh e era atencion as persones son entà UA es prioritats a resòlver enes pròplèu ans, segontes podem liéger en darrèr numerò dera revista VEDIAU. UA vò dar un pas entà dauant e bastir un Aran mielhor. Entad aquerò, ei fòrça important qu'eth projècte que represente pogue revalidar era sua majoria e torne a èster prumèra fòrça municipau e de país, pr'amor qu'ei eth que mès se semble ara societat. Ei dubèrt, transversau, solid, respectuós e propositiu, en paraules de Paco Boya.

En aguest camin fòrça illusionant, UA ja a presentat era candidatura entath Conselh Generau, er Ajuntament de Vielha-Mijaran e er Ajuntament de Naut Aran. Ath delà, ja se dèren a conéisher en març es prumèrs candidats: Paco Boya entà sindic d'Aran, Juan Riu entà alcalde de Vielha-Mijaran, Víctor Rodríguez entà alcalde de Naut Aran e Paco Rodríguez Miranda entà alcalde de Bossòst. Enes listes publicades poderatz consultar era rèsta d'equips d'UA entàs ajuntaments, es entitats municipaus descentralizades e eth Conselh Generau.

Dauant es anoncis de retalhades indiscriminades en servicis tan essenciaus coma era sanitat e era educacion, eth sindic Paco Boya a avertit deth besonh de priorizar com sigue era sanitat e aplicar er objectiu dera austeritat en d'auti encastres mens vitaus entara qualitat de vida des ciutadans. De hèt, eth Conselh ja a començat a hèr es deuers enes sòns pressupòsti, en tot invertir en salut e redusir es despenes correntes. Ad aguest respècte, me semble fòrça susprenent que mentre Convergéncia anoncie retalhades drastiques en salut e educacion, se suprimís er impòst de successions as 500 famílies mès riques e se sage de baishar er IRPF as que guanhen mès de 120.000 èuros, damb era consegüenta pèrta d'ingrèssi entà finançar era salut o era educacion. Non sabem s'aguesta estratègia ei frut dera improvisacion o ua excusa entà deishar ara minima expression era foncion redistributiva des podèrs publics. Sus aguest ahèr, podetz liéger aguest interessant article deth diari El País.

Vos interessaràn es compromisi deth candidat Paco Boya entath Conselh, que se resumissen en "fomentar eth trabalh e garantir era qualitat sanitària", atau coma ua entrevista qu'eth diari El Punt a hèt a Juan Riu sus eth municipi de Vielha-Mijaran. Tanben vau era pena de dar un còp de uelh ath Diari de Campanha de Paco Boya e eth darrèr pòst de Maria Vergés sus eth periòde qu'encetam. Un periòde qu'afrontam damb tota era "illusion comprometuda", coma ditz Vergés, e totes es ganes entà hèr mès Aran entre toti e totes.

'Freeride'

2011-04-22T14:29:00.002+02:00

Mentre era nhèu deth cap dera sèrra se’n va espantada, s’arreviscòle er esperit, a punt de gahar eth camin de cap tar infinit, que, com tot eth món sap, ei un lòc, un paisatge qu’ara a cambiat. Ei era lum, son es colors e es olors. Atau madeish, ei de besonh avertir que d’aguesta calorassa auançada non en pòt gésser arren de bon, qu’ua calorassa d’ostiu quan non ei ostiu pòt embromar er enteniment… Er iuèrn mos a deishat era experiéncia deth limit. En lumedan s’i jògue era esséncia dera aventura: liura e sauvatja, despossedida de quinsevolh arraïtzament espaurit. Ei çò que subergés quan vedem ad aqueri tipes alhocadi que pòrten ath limit eth sòn alhocament conscient quan baishen pera nhèu en aqueri lòcs que n’es crabes gosarien caushigar. Formen part deth món “freeride” e es aranesi Anna Geli e Nil Torremocha mos les an mostrat en un bon documentau entath canal Hèm TV. Era libertat d’èster un madeish. Aguesta ei era clau de vòuta deth dubte que se plantege dauant era metuda en risc dera pròpria vida, en tot desafidar eth mès elementau instint d’autoconservacion. Alavetz, descurbim qu’era natura non explique tot çò qu’auem d’umans, qu’era libertat ei ara fin era opcion qu’auem entà contradir-mos, permanentment ath delà. Toti èm animaus, mès era natura mos a lançat, sonque a nosati es umans, eth crudèu castig de saber-mos finits, ath limit tostemp. Pr’amor d’açò, mos estordim dauant des imatges deth “freeride”, perque accentue era tension e eth dilèma que conforme eth devier uman. Pr’amor d’açò, mos encamarde tant qu’es nòsti alhocadi non respècten era logica mès òbvia, perque era sua racionalitat ei lèu artistica. Ara ben, a jo non m’i trobaràn cap, aquiu, penjat ena sèrra.

(Diari Segre, 9 d'abriu de 2011)

Primauères

2011-04-06T10:02:00.002+02:00

Es prumères alendades dera primauèra mos pòrten a víuer ua renaishença. A risc de repetir-me, ja hè lèu un an que, en començar era naua sason, i hègem referéncia ací. Inspiracions diuèrses, ues mès avientes qu’ues autes, an impregnat de flaira primaverau diuèrses e variades creacions artistiques, literàries sustot. Coma un recors abituau que torne e retorne, tant coma era sason arribe o tant com eth rebrembe adocit s’escampilhe pera ment creadora. Tanben i trobam, en d’auti encastres mès prosaics, ua volentat de mielhora. Era vocacion de renèisher, que didíem. Un desir renauit explosione damb totes es contradiccions qu’era astènia rigorosa mos permet de hèr a complir. Se hè dificil er esfòrç e eth cansament arrossègue ua vida dilhèu cansada, mès es talents son imperturbables, intactes e purs coma es alendades d’aire clarent e solei coratjós. De dificultats n’ei plen eth camin, que vos vau a condar, mès ua sòrta de moviment dera amna posse a arténher ua naua mèta, un rèpte mès gran e interpellant. De primauères n’i a fòrça, mès n’i a qu’an nostàlgia deth passat… e deth traspàs! Fortunosament, aguesta ei ua nostàlgia mès politica, deth qui desire un autogovèrn coma traspassat, mentre, per contra, fòrça competéncies s’an agut de mielhorar darrèrament. Ara fin, mès important qu’eth traspàs ei assolidar çò que dejà auem, que non ei pas pòc, e dignificar era vida deth qui demore ena tèrra, sustot quan cau predar-se, ara mès que jamès, per aquerò que mos hè a sostier-i, coma eth trabalh e era economia. ¿Non serà que, dempús deth traspàs, ei preferibla era fòrça dera renaishença encetada e era esplendor d’ua naua primauèra collectiva?

(Diari Segre, 26 de març de 2011)

Austeritat

2011-03-17T11:48:00.000+01:00

Semble qu’era paraula austeritat s’ei metuda de mòda entre es politics, de dreta e de quèrra, de centre e mès enlà. Era crisi obligue. Soent se confon era austeritat damb era retalhada en desvolopament de politiques publiques fonamentaus der Estat deth benèster, coma era sanitat e era educacion. Mès es tempsi, com didíem, obliguen, o aumens ei obligat hèr quauque gèst. Qui non a entenut a parlar, darrèrament, dera creacion d’un “plan d’austeritat” per ua administracion determinada? Autant d’important qu’açò, ei préner mesures d’exemplaritat publica e, sustot, auer politics mès umils e atents as palpitacions dera societat, pr’amor que sense aguesta actitud deven plan dificil qu’er exemple pogue prevàler. Ara, e tostemp, cau dialòg ciutadan, saber escotar e un compromís etic fèrm. Mès, a tot açò, qu’ei era austeritat? Per qué la defenem ara, en lòc de deishar que guide era accion publica de forma permanenta? Rebrembi era propòsta deth teològ Jon Sobrino a favor d’ua “civilizacion dera austeritat”, formulada ja, a prumèrs des ans 80 deth sègle XX, per Ignacio Ellacuría coma ua “civilizacion dera praubesa”, mès radicau e revolucionària. Non defenen pas un empraubiment generau, que serie un pas entà darrèr evident, senon, en tot cas, un ideau d’austeritat compartida, en contraposicion ara societat dera abundància, pr’amor que, mos vien a díder, vau mès víuer modèstament, “encara que sòne mau”, mès damb creativitat, comunautat e compromís, que non pas víuer arrotinadi, damb egoïsme e pur entreteniment. Dilhèu aguest ei eth nòrd qu’aurie de començar a guidar ara quèrra, plan desorientada, e a un umanisme qu’a perdut eth combat per ua societat mès umana.

(Diari Segre, 12 de març de 2011)

Sensibilitat

2011-02-28T16:49:00.003+01:00

Qué demoram d’Aran? Qué podem hèr entà mielhorar es ahèrs que mos preocupen? Quin ei, totun, eth futur que desiram? Damb aguestes preguntes encetaue eth sindic ua conferéncia de balanç de legislatura, hè quauque dia dejà. Preguntes que se poderien sintetizar en ua de soleta: per qué parlam d’Aran ara fin? Admirablament, era Val ei aué ua realitat collectiva ben viua, comunautat conscienta dera sua identitat e esperançada peth sòn pervier. Ac soslinham aué, un aute còp, perque era escadença mos servís entà méter en consideracion eth valor dera politica democratica en bastiment dera comunautat, coma espaci de trobada, reconeishement des ahèrs en comun e integracion dera discrepància, sense eth quau pòc poderíem subervíuer coma individus liures. Eth principi d’autonomia a guidat tostemp ath pòble aranés, que la projècte coma era mielhor forma de garantir eth sòn progrès. Era autonomia a de tornar a èster eth motor d’un nau espaci sociau, liure des conseqüéncies negatives der economicisme imperant, coma er isolament, era agressivitat, er individualisme o era manca de creativitat. Autant de besonh ei administrar es recorsi coma centrar era accion ena sensibilitat des persones. Tot soent, era politica ei massa heireda e grisa, compèndi de chifres e informes, que chòquen damb era elementau consciéncia d’ua politica entàs persones, damb es sues preocupacions e illusions. Ua politica que compartís e compadís, que ten en compde non sonque es paraules, senon ua guardada, un gèst, un silènci... Pr’amor d’açò, ei tan important eth compromís plantejat peth sindic a favor d’ua politica renauida, capaça d’esvitar era mès agaçanta indiferéncia.

(Diari Segre, 25 de hereuèr de 2011)

Liures, ara fin?

2011-02-12T15:12:00.002+01:00

Era cara esblancossida de Hosni Mubarak produsie inquietud. Ère provocada peth conjunt: es uelhs enfonsadi e es celhes fronzides, ua boca orizontau e insipida, ua pèth uniforma, lèu lèu berlusconiana. L’acompanhaue, enes sues compareishences publiques, un atrezzo blu marin d’inspiracion nòrd-americana e ua lum amortida e intimidatòria. Escut e drapèu remercauen encara mès eth ieratisme dera scèna. Semblaue eth quadre d’un que veile ara difonta Libertat. Eth dit que menace le metie en evidéncia. Mentre senhalaue as que la vòlen hèr a revíuer, apuaue era auta man en pupitre presidenciau. Eth podèr!, que non volie deishar escapar, perque convertic era confidança en un abús. Ua lampa metallica a deishat d’enlumenar es idèes des papèrs, perque aguestes borissen ara en carrèr, ena plaça dera revòuta. E, totun, guaires idèes auràn possat as òmes as mès nefastes dictadures? Mès eth moment semble un aute, e ues autes idèes amien as desencantadi a reclamar un orizon possible: de pan, libertat, democràcia. Tota repression pòrte ath laguens era seme dera revòuta, e es desirs de liberacion e es ganes entà subergésser deth hons dera intolerància son inquebrantables. Era natura despotica pense encara que les pòt dominar, mès eth pòble a un esperit que suberviu mès enlà des dictadors o es intolerants de tostemp, perque eth prètzhèt entà dividir-mos en bravi e maishanti ei un insult ara intelligéncia, ara al.hama e es colors que, contra es cares amortides, mos sostien liures. En democràcia, non s’aurien de crear enemics a destruïr, senon ciutadans conscienti dera varietat der esperit, que sap resistir eth mausòn dera servitud.

(Diari Segre, 12 de hereuèr de 2011)

Notícia publicada aué en 'La Mañana'

2011-02-09T16:49:00.000+01:00

JOAN RIU INTENTARÁ 'RECUPERAR' VIELHA Y CALBETÓ NO REPETIRÁ

Lleida - Francesc Guillaumet 2011-02-09

El ex alcalde de Vielha, Joan Riu, está dispuesto a volver a presentarse como candidato a la alcaldía de la capital aranesa si el partido lo avala en una próxima ejecutiva, mientras que el actual alcalde, el convergente Pau Perdices, no anunció si repetirá o no y remitió su decisión a una próxima asamblea que celebrará Convergència Democràtica Aranesa. Donde sí habrá cambios es en el PP, puesto que el histórico Josep Calbetó no repetirá como candidato por voluntad propia y le sustituirá en el puesto el ex presidente comarcal del partido Joaquín Puente.

Actualmente, la capital de la Val d’Aran está gobernada por Convergència Democràtica Aranesa y el PP. La fuerza más votada en las pasadas elecciones fue Unitat d’Aran, del ex alcalde Joan Riu, pero ambos partidos CDC y UA empataron a seis concejales. El PP actuó de árbitro y con el también ex alcalde Josep Calbetó –entonces bajo las siglas de Unió Democràtica Aranesa– pactó con el convergente Pau Perdices. Ambos se repartieron la alcaldía, de manera que Calbetó ejerció el cargo durante los primeros dos años, mientras que Perdices asumió el puesto los dos últimos años de legislatura.

Joan Riu explicó que su partido está pendiente de celebrar una reunión de la ejecutiva para nombrar los jefes de lista no sólo en Vielha, sino también en Les, Naut Aran y Bossòst. De todas formas, el ex alcalde dijo que si algo le gusta es la política municipal y dio a entender que no le importaría repetir, por lo que se puso a “disposición del partido”. “Ahora depende de mi y del partido”, añadió Joan Riu.

Menos explícito fue el actual alcalde, Pau Perdices, que evitó anunciar si repetiría o no como candidato a la alcaldía de Vielha. “Aún no lo sé”, dijo Perdices, que emplazó a la reunión que CDA celebrará la próxima semana para anunciarlo. El PP, que quería presentar a Calbetó pero que cambiará de candidato por la negativa del histórico ex alcalde a repetir como candidato, presentará al ex presidente comarcal del partido, Joaquín Puente. ICV repetirá candidato en la capital aranesa.

David Andrés volverá a encabezar la candidatura de la formación ecosocialista en el Aran e intentará entrar en el consistorio por primera vez (en 2007 le faltaron sólo 40 votos). ERC también medita si concurrirá a las elecciones. Su presidente, Jusèp Loís Sans, admitió que es difícil, pero afirmó que aún no está descartado.

Paco Boya y Carles Barrera competirán por el Conselh

Caso aparte merecen las elecciones al Conselh Generau, la principal institución de gobierno del Aran. En las elecciones del 22 de marzo también se votarán a los candidatos a Síndic, unas elecciones que volverán a tener como protagonistas al actual Síndic Paco Boya (UA) y al ex Síndic Carlos Barrera (CDA).
El Conselh está gobernado actualmente por Paco Boya tras el pacto al que llegó Unitat d’Aran, con seis consellers, y el Partit Renovador d’Arties Garós, que con un conseller rompió el empate con Convergència Democràtica Aranesa, que también tenía los mismos consellers.

El actual representante del PRAG, el periodista José Antonio Bruna, dijo que no anunciaría si repetirá o será otro el candidato hasta que se presenten las candidaturas. El PP también tiene previsto presentar candidatura al Conselh Generau d’Aran, aunque ahora no tiene representación. Los resultados al Conselh responden a la organización administrativa por terçons y el mismo día también se eligen a los alcaldes pedáneos.

Un projècte estrategic de país

2011-02-08T14:16:00.000+01:00

PRUMÈR PAS DECISIU ENTARA REFORMA E AMPLIACION DER ESPITAU VAL D'ARAN

Eth Servici Aranés deth Benèster e era Salut convòque eth concors d’idèes entà desvolopar eth projècte

Eth Servici Aranés deth Benèster e era Salut (SABS) a convocat eth concors d’idèes entà desvolopar eth projècte de reforma e ampliacion der Espitau Val d’Aran. Eth sindic d’Aran, Francés Boya, a explicat que “d’aguesta forma, se da un prumèr pas important a nivèu administratiu entà hèr realitat un projècte estrategic de país de cara as pròplèu ans”. Entath sindic, “aguesta ei ua iniciativa de futur que, a miei e long tèrme e d’acòrd damb es possibilitats financères, a de perméter mielhorar es actuaus infraestructures e ampliar es equipaments entà hèr front as naui besonhs d’atencion e espitalizacion”.

Eth pressupòst base de licitacion ei de lèu 85.000 èuros, sense IVA, qu’includís era redaccion der avantprojècte. Era data limit dera presentacion des ofèrtes ei eth 21 de març, abantes des 14.00 ores (podetz consultar er anonci en Diari Oficiau dera Generalitat).

“Dempús dera reduccion dera estructura directiva e eth refòrç des foncions dera gestion diadera en Espitau, mos cau iniciar un nau projècte sanitari entà dar un mielhor servici, mès propèr e en mielhores condicions entà garantir ua atencion agila e de qualitat que da confidança ar usatgèr”, segontes a assegurat Francés Boya. Pr’amor d’açò, “autant d’important qu’era mielhora des espacis fisics, ei arténher era excelléncia e era especializacion d’acòrd damb es possibilitats d’un espitau primari de montanha coma eth nòste”.

En aguest sens, enes darrèri quate ans, s’an produsit auanci de collaboracion fòrça destacables, coma es acòrds de cooperacion e collaboracion en matèria de formacion, atencion e prestacion d’especialitats damb er Espitau Arnau de Vilanova de Lleida (an 2008), er Espitau deth Mar de Barcelona (an 2009) e es espitaus francesi de Tolosa e Comènges (an 2010).

Eth Plan foncionau dera reforma der Espitau, presentat en 2010, respon ath besonh d’adaptar eth centre ara realitat actuau, dempús de 25 ans de prestar un servici essenciau ara populacion e ath sòn entorn de referéncia. Açò supòse dotar-lo d’espacis de naua construccion entà acuélher airaus primordiaus, coma un nau servici d’urgéncies, un nau blòc quirurgic e obstetric e ua naua unitat d’espitalizacion.

Aguesta actuacion permeterà liberar espacis ena actuau bastissa e atau se duplicarà era capacitat des consultes extèrnes e se crearàn gabinets de diagnostic e tractament. Tanben se poderà agranir eth servici de diagnostic pera imatge. Eth cambi afectarie era globalitat der edifici e, sustot, ara planta sosterranèa, a on se harà possible era renovacion dera centrau d’installacions, era ampliacion de magazèms e era adequacion deth servici d’ostalaria.

Tot er edifici se dotarà der hilat integrat e es TIC de besonh entà consolidar es esfòrci que s’amien a tèrme ara entà qu’er Espitau se place ara avantguarda des espitaus deth sòn nivèu e ath còp pogue aumentar era sua capacitat resolutiva per miei des diuèrses possibilitats qu’aufrissen era telemedicina, era robotica e es hilats compartits.

Eth sindic a declarat que “en definitiva, se tracte d’adequar er espitau e proveir-lo dera capacitat e era tecnologia entà que sigue un referent entara recuperacion dera salut des ciutadans e sigue un atractiu entàs professionaus pendent es pròplèu 25 ans”.

(Comunicat deth Conselh Generau d'Aran)

Projèctes que se hèn realitat

2011-02-07T13:38:00.006+01:00

Olimpics

2011-01-31T17:04:00.000+01:00

Non sabi se seram olimpics, se auram es jòcs de Barcelona – Pirenèu en 2022 e se, pes sues condicions excepcionaus, era Val d’Aran serà plaçada en lòc que merite laguens deth projècte, a despièch dera fotuda distància que mos separe dera vila que vò èster caplòc der eveniment. Mès Aran ei dejà ua poténcia en encastre der espòrt. Era admiracion mos conquiste quan vedem aquera luta constanta de tanti joeni, e non tan joeni, enes competicions o ena simpla practica der esquí aupin o de hons, ena biciclèta, en patinatge e en tantes disciplines d’iuèrn e montanha a on era Val destaque, e de quina forma! Er espòrt tanben mos definís coma país, qu’a compdar dera sua basa sociau, e massa viatges sense mès ajuda qu’era des entitats, clubs e familhes, s’a predat en hèr des nòsti mainatges exemples viuents d’esfòrç, perseverança e entrega totau de cap tà ua vida dificila. Mès eth camin ei caminat e, damb eth risc dera decepcion e eth uet d’un pervier que dilhèu non serà, ei vertat qu’es auti, simples espectadors, mos sentem convocadi a un prètzhèt collectiu entà qu’er exemple perdure e un futur mielhor guanhe era partida ara fin. Calerà sajar tanben qu’eth sacrifici d’aué non sigue pas ua pèrta de libertat, intima e personau, senon que devengue, en tot cas, ua liberacion, un punt d’enguarda mès ample, mès gran. Pr’amor d’açò, eth projècte de candidatura pòt èster un revulsiu, ua excusa entà campar-mos e mesurar era nòsta capacitat collectiva, coma país e coma Pirenèu amassat de cap tà ua mèta comuna, ena vertebracion orizontau, ena sinergia d’estratègies, en ahèrs tan concrèts e indispensables coma era mielhora des comunicacions. Alavetz, non seram olimpics, seram estratosferics.

(Diari Segre, 29 de gèr de 2011)

Es libres, era vida

2011-01-17T09:41:00.002+01:00

Ara fin serà vertat qu’es libres son incompatibles damb era vitalitat d’ua vida. O viues o lieges/escriues. Semble qu’andues causes son impossibles ath còp. Es libres ja an era sua vida, que non sòl èster era d’un madeish, e mentre un viu (ei subjècte de vivéncies) non pòt pas liéger n’escríuer. E s’es libres mos mòstren ua auta vida, non ei tan clar qu’era vida se desplegue coma ua novèlla, perque era vida ei mès acrata, espontanèa, e era literatura non s’entenerie sense era formalitat d’ua estructura, aumens sintactica. Qué me sabi… Alavetz, quauquarren mos passe quan, coma a dit er escrivan argentin Alan Pauls, auem damb es libres “ua relacion de besonh (non pogui èster luenh des libres), de culte (creigui ena superioritat deth libre), de complicitat (me hidi mès des libres que dera màger part de persones, es arts, es tecnologies)”. Auem de besonh des libres perque eri mos balhen ua comunautat. Era bibliotèca, mès umil o mès arroganta, ei era comunautat que me sosten, me forme e m’ajude a demorar en miei dera existéncia, dehòra dera vitalitat d’ua vida, clar. E totun, tanpòc es libres son garantia de bondat. Qui non coneish a persones “cultes e liejudes”, que son mès maishantes qu’es vibores? A despièch que tanben n’i a d’ignorantes e talament bric braves… “Es autentics filosòfs dera morau e es boni mèstres dera vertut son aqueri que sagen en tot moment de hèr brave ar oient e ath lector, aqueri que non les ensènhen qué son era vertut o eth vici, senon que sèmien laguens deth còr er amor fervent deth ben suprèm, e er òdi e eth refús deth mau”, ditz Petrarca. Ei a díder, tanpòc non passe arren se mos deisham panar un shinhau de vida a favor des nòsti amics, es libres.

(Diari Segre, 15 de gèr de 2011)

Mos botge era esperança

2011-01-13T12:24:00.004+01:00

Article deth sindic Francés Boya, aué en Diari Segre.

EN ARAN, MOTIVOS PARA LA ESPERANZA

Francés X. Boya Alós, sindic d'Aran

Hemos empezado el año nuevo con buenas noticias, pues se han batido récords de ocupación turística durante las últimas fiestas de Navidad y Fin de Año. El sector calcula que esta campaña de esquí habrá sido de las tres mejores en los últimos tiempos. Además, y a pesar de la crisis económica mundial, las pernoctaciones han aumentado en más de 10.000 a lo largo de todo el año 2010.

Hoy podemos decir, de nuevo, que la Val d’Aran es capaz de desafiar las dificultades del presente para hacer de ellas una nueva oportunidad de crecimiento económico y, por tanto, de generación de riqueza y trabajo. Hoy certificamos, de nuevo, que Aran es un país emprendedor, inquieto, trabajador, que se esfuerza, persevera y sabe adaptarse a los tiempos y a las exigencias de los nuevos desafíos.

Hoy podemos estar razonablemente satisfechos por el esfuerzo realizado por el conjunto del sector, desde el hotelero y de la restauración hasta el de comercio y servicios; por las inversiones que Baqueira Beret ha realizado en nuevas infraestructuras y equipamientos en plena época de crisis; por el trabajo constante de organismos como Torisme Val d’Aran para la promoción de Aran en ferias internacionales o en encuentros turísticos y comerciales.

El Gobierno del Conselh Generau está llevando a cabo una tarea ingente, iniciada hace tres años, para asentar las bases de una economía turística que sabe sacar partido del esquí, promocionándolo y complementándolo con actividades de montaña. Una economía, por tanto, que quiere alcanzar los objectivos de desestacionalización, que busca la proyección internacional a través de su marca y que tiene que devenir sostenible en el tiempo.

Acciones como la creación de la marca Val d’Aran, la constitución de distintos clubs de producto o la puesta en marcha de potentes portales web de promoción van en esta dirección. La última de ellas es el impulso de una fundación con participación privada para la creación y la comercialización de los productos turísticos. Éste es un nuevo paso que había que dar siguiendo el camino trazado hasta ahora con el sector.

Esta nueva fundación, abierta a todos los que quieran participar, iniciará su andadura con el Conselh Generau, el Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran, la Cámara de Comercio y Baqueira Beret, a los que hay que agradecer su apuesta en unos momentos de mayor competencia, en los que se nos exige más para capitalizar la marca turística y velar también por el bien común del sector y del conjunto del Valle de Aran.

Aquí es donde, en nuestra dimensión como país pequeño, reside nuestra grandeza colectiva: en la suma de todos y todas para alcanzar una meta común. Por eso, estoy más convencido que nunca de que tenemos, como país, motivos para la esperanza, para afrontar el futuro con garantías y para, en suma, hacer de Aran una tierra de progreso y oportunidades, un país fuerte, moderno y respetado.

Para ello, hay que tener proyecto de país, estar al lado de las personas, y trabajar por el bien de todos, sin distinciones, porque el esfuerzo que dedicamos a la economía y al trabajo es también un esfuerzo a favor de la sanidad y el bienestar, las infraestructuras y el medio ambiente, la cultura y el aranés y, cómo no, el autogobierno. Ése es nuestro horizonte, porque el presente que construimos está abierto y sólo podremos alcanzar el futuro con la misma cohesión y determinación. Porque sólo juntos, podemos.

Gratuïtat

2011-01-07T14:47:00.000+01:00

Aguesti dies de nadalets mos amien tot soent tà un impuls irrefrenable de proposit d'esmenda. Non ei pas mala causa. Mès fòrça viatges genèren tanben ua sòrta de desirs incredibles en quauqui mortaus que, ath long der an, hèn tot çò de contrari de çò qu'ara mos prediquen damb un arridolet forçat. Mès, qué vos vau a díder! De contradiccions n'ei plea era vida, en tot començar pera pròpria, e, totun, ei preferibla era vertat d'ua contradiccion onèsta e conscienta dera sua realitat fragila... Mès enlà des altruïstes desirs, autentics o non, semble mès fotut deishar-mos pèrder eth valor, era vertat, era felicitat pròpria d'ua vida que bèth còp a aquerit en sòn sens vivéncies de causes tan estonantes coma era gratuïtat. Semble mentida qu'en ua societat a on tot, absolutament, ei banau marchandisa, ath servici d'ua règla inquebrantabla d'intercambi e usatge, sauvada peth diu deth mercat, que n'en tempsi de crisi capitalista ei contradita ne encara mens extradita, mès lèu apuntelada de forma lèu dictatoriau, quauquarrés plantege era possibilitat, en uns moments, d'ua practica favorabla ad aguesta gratuïtat. Ne en Nadau ei reclamada, ne de forma ipocrita. N'i a que pensen qu'era gratuïtat forme part deth reclam d'ua ofèrta comerciau. E ei normau, se jogam aguest jòc entà etiquetar tot ce que i a damb eth prètz de çò qu'a deishat d'auer valor. Totun, ara mès que jamès, en aguesti tempsi dificils, encara ei mès de besonh. O es tempsi ben pòden èster ua excusa entà hèr-la a reviscolar. Coma? Coma liura entrega sense retorn e radicau compromés collectiu. Aquera ei era gratuïtat que mos manque. E dilhèu ja ei ora de deishar-la d'escríuer e començar a apréner d'aqueri que cada dia se dan ath servici des que patissen malurs. Sense arren a cambi.

(Diari Segre, 2 de gèr de 2011)

Govèrn e futur

2010-12-20T19:08:00.000+01:00

Gran leçon se despren d'ua bona frasa de Joaquim Nadal, en transcurs deth debat d'investidura d'Artur Mas coma president dera Generalitat: "El Grup Parlamentari Socialista vol ser més alternativa que oposició". Efectivament, mès important qu'er exercici dera oposicion ei saber articular ua alternativa seriosa de govèrn. Aguesta a estat ua des claus der èxit deth sindic Francés Boya entà guanhar es darrères eleccions ath Conselh Generau: saber bastir alternativa. Per contra, semble qu'era oposicion aranesa, immèrsa ena critica pera critica, non ei en condicions d'aufrir un projècte minimament credible entath país, coma rebrembe aué eth conselhèr Juan Antonio Serrano, en un article d'opinion.

Es principis de "umilitat, responsabilitat e esperança" qu'a sabut plantejar, en quauqua ocasion, eth pròplèu president catalan non son pas exclusius d'un partit e, mès lèu, en Aran les encarnen aué eth Govèrn d'Unitat d'Aran deth sindic Boya: un govèrn solid, damb projècte de país e ath costat dera gent, perque sap escotar es palpitacions dera nòsta societat, en tot assetiar es bases d'ua naua realitat economica e eth besonh de projectar-la en forma de futur compartit entre era màger part possible de persones, mès enlà des opcions ideologiques personaus, perque ei conscient qu'era soma mos hè mès fòrts.

Darrèri articles publicadi en diari 'Segre'

2010-12-20T18:37:00.000+01:00

Pireneisme

Salardú acabe d’estrear un Musèu deth Pireneisme, que damb plan encèrt a amiat entà dauant Manel Rocher, deth Refugi Rosta, que deu èster er ostatge mès antic deth país. Eth montatge mos permet hèr un recorrut istoric peth Pirenèu e tanben er Aran des sègles XIX e XX. Coma apunte eth huelheton que le da a conéisher, trobam ací informacion des pionèrs, es rotes, es hèts e personatges, es utisi, era conquista des tucs, es gelères e eth cambi climatic, era arribada deth torisme… Me shaute plan era definicion qu'eth musèu recuelh en referéncia ad aguesta paraula tan pòc utilizada e lèu desconeishuda: Pireneisme. Lèu toti auem ua cèrta idèa de ce qu'ei er alpinisme, mot fòrça restacat damb er encant der esfòrç fisic ena pujada entà un tuc desafiant. Mès eth pireneisme artenh encara un significat dilhèu mès pregon: non sonque exprèsse aquera aventura tecnica, hèta de viatges entara dimenjada, senon qu'evòque tota ua pòsa de sentiments e expressions culturaus qu'arraïtzen damb era tèrra que les a vist a brotoar deth sòn hons. Pensi alavetz ena figura deth pastor, que gahe era forma precisa d'un prumèr (originau) pireneisme: eth dera persona enclauada en sòn arraïtzament e portadora d'ua coneishença unica dera montanha. Eth pastor, tan petit damb era sua sapiença non conscienta, ei eth mès gran de toti, damb aquera sua onorabilitat hèta de pròpria soledat e liura acuelhuda ath caminaire en miei des elements advèrsi. Semble qu'es comunautats s'agen desvolopat enes nòsti parçans a compdar d'un respècte fondacionau ara magnificiéncia dera montanha. Se le perdem e deisham amortar eth guidatge deth sapient, se n'anarà ua part essenciau dera nòsta condicion pireneista, que damb gòi volem reivindicar.

(18 de deseme de 2010)

Salut!

Com ja se sap, era sanitat publica ei un des grani pilars der Estat de benèster. Dera sua salut depen en bona part era qualitat deth sistèma sociau e politic. Mès eth prètzhèt deth manteniment dera qualitat atau coma la coneishem deven un doble rèpte quan es problèmes financèrs acassen es economies auançades. Eth catedratic Guillem López-Casasnovas escriuie, en un diari de recenta aparicion (eth naishement d’un diari ei tostemp motiu de gòi e coratge, enes tempsi que corren; atau que li desiram sòrt e salut), que tant era ofèrta de productes sanitaris, mercada pera tecnologia, coma era demanda des usatgèrs tendissen a créisher e que, per tant, serà inevitable en un futur cercar formules dispariones de finançament. Eth sosteniment deth fòrt impuls artenhut damb eth govèrn gessent aurà de constituir atau un objectiu estrategic der executiu presidit per Artur Mas, ath quau cau desirar-li tanben tot tipe d’encèrts, pera salut de toti. En aguest contèxte, eth sistèma aranés, sense deutes, compde damb un bon finançament, segontes an explicat es sòns responsables en prumèr plen monografic qu’a celebrat eth Conselh Generau. Ei plan saludable (e responsable) qu’es nòsti dirigents politics siguen transparents damb era gestion des ahèrs publics, perque ajuden a recuperar era confidança enes servicis que prèste era administracion, encara que, coma ena sanitat, aguesta pèrta de confidança non sigue impotabla ath sòn mandat. Aguesta setmana, eth Govèrn aranés a signat un acòrd de cooperacion damb es autoritats franceses entath desplegament sanitari de forma conjunta quan ac calgue. Tot un pas essenciau entath bon foncionament dera nòsta sanitat. En prò dera sua salut e era de toti.

(4 de deseme de 2010)

Important acòrd entara sanitat aranesa

2010-12-01T17:07:00.001+01:00

ARAN PODRÀ TRASLLADAR PACIENTS A HOSPITALS DE TOLOSA I COMÈNGES

El Conselh Generau d'Aran ha firmat un conveni de col·laboració amb l'alcalde de Sant Gaudenç, Jean-Raymond Lepinay, i els responsables dels hospitals de Tolosa i Comènges Pirinèus per millorar la cooperació en matèria de salut i emergències. Entre altres assumptes, l'acord preveu trasllats d'urgència entre Aran i els dos hospitals francesos, amb el suport dels serveis d'emergència francesos i l'intercanvi d'informació.

(Diari Segre, 1 de desembre de 2010)

Mès informacion en Conselh Generau d'Aran.

Propòsta deth sindic

2010-12-01T14:23:00.001+01:00

Reprodusisqui ara seguida ua propòsta deth sindic entàs pròplèu ans, que publique aué eth diari Segre. Trobaratz mès informacion en portau web deth Conselh Generau d'Aran.

BOYA PROPOSA DONAR MÉS PODER ALS TERÇONS

El síndic d'Aran, Francés Boya, va afirmar ahir que en el pròxim mandat proposarà "dotar de més funcions executives" els Conselhs de Terçons, les figures institucionals més emblemàtiques de la Val d'Aran. Així ho va anunciar durant la celebració de l'últim Conselh de Terçon de Marcatosa al local social d'Arròs. Així mateix, va proposar facilitar l'assistència dels ciutadans als conselhs i elevar al ple del Conselh Generau els acords pactats en aquest organisme i als ens locals.

Guanhar eth futur

2010-11-29T18:02:00.004+01:00

Era democràcia representativa a trobat, un còp mès, era mès nobla expression enes darrères eleccions ath Parlament que venguem de celebrar. A aumentat era participacion, e CiU, ara quau felicitam, a guanhat de forma clara e contundent, ath temps qu'eth PSC a estat derrotat de forma autant de clara e contundent.

CiU a sabut imposar eth sòn relat e estiéner era idèa que Catalonha a de besonh un cambi de cicle. E es ciutadans l'an avalat. Eth PSC, per contra, a estat victima deth tapatge deth Tripartit e, sustot, ua crisi economica brutau que desestabilize en aguesti moments toti es govèrns europèus.

Era Val d'Aran non ei alièna ad aguesta situacion e tanben ací a guanhat CiU, a despièch qu'eth PSC a suportat mielhor, damb un 25 % de supòrt (18 % en Catalonha), era derròta qu'a patit en ensem deth territòri catalan. E se non m'enganhi, des tres municipis dera província a on eth PSC a guanhat, dus son aranesi (Bossòst e Canejan). Mès açò non pòt èster un consòl. Eth càstig a estat inapellable.

A CiU li tòque governar e, coma a dit eth President Montilla, as naui governants cau desirar-les tota sòrta d'encèrts entà gésser amassa dera crisi. Es socialistes auràn d'exercir ua oposicion responsabla e collaboradora, e entre toti mos calerà seguir trabalhant entà guanhar eth futur que meriten es ciutadans. Ei enes nòstes mans.

Aran e eth 28 - N

2010-11-24T10:56:00.002+01:00

Vos reprodusisqui, ara seguida, ua carta d'opinion que me publique aué eth diari Segre en referéncia as eleccions ath Parlament. Sus aguest ahèr vau era pena liéger era opinion de Maria Vergés, en sòn blòg. Coma sabetz, Vergés e jo èm es candidats d'Unitat d'Aran ena lista deth PSC per Lleida, dempús deth trabalh ingent qu'a amiat a tèrme en Parlament eth sindic Francés Boya. Eth PSC ei er unic partit qu'a apostat per incorporar a dus aranesi ena sua candidatura, d'acòrd damb eth sòn compromís damb era singularitat e er autogovèrn d'Aran.

ARAN Y EL 28 - N

El Valle de Aran también se la juega el próximo 28 de noviembre, día de las elecciones al Parlament. En estos últimos años, Aran ha visto avanzar su autogobierno de la mano de un Gobierno presidido por un socialista, José Montilla, el primer presidente que ha acompañado a los araneses en su Fiesta nacional, el pasado día 17 de junio. Este gesto simboliza su compromiso con la autonomía aranesa. Basta recordar que Montilla ha sido el president que más ha hecho por Aran en una sola legislatura: Ley del aranés, refuerzo de la singularidad del Valle en la ley territorial e inicio del trámite para reformar la ley de Aran.

Además, nunca como ahora se invirtió tanto en nuestro territorio: nuevas escuelas, reforma del Instituto, mejoras en el Espitau Val d’Aran, reforma de los espacios públicos de los pueblos, inversión en carreteras y nuevos servicios como el gas y el agua, construcción de nuevas viviendas sociales, etc. Como joven, me gustaría destacar también que por primera vez hemos podido acceder a las becas de desplazamiento que los gobiernos progresistas pusieron en marcha para ayudar a cursar estudios fuera de casa. Por cierto, esta medida es fruto de una propuesta de los entonces diputados Joaquim Llena, hoy conseller y primer candidato del PSC por Lleida, y Francés Boya, hoy síndic d’Aran.

Estas políticas encarnan los valores socialistas a favor de la igualdad y la cohesión social, que permiten que todos los ciudadanos, vivan donde vivan y al margen de su poder adquisitivo, tengamos las mismas oportunidades. El fuerte impulso que Aran y el conjunto del Pirineo ha logrado a favor de su gente no se puede frenar por recetas neoliberales y neocentralistas a la catalana, negadoras de la diversidad y el efectivo equilibrio territorial, sino que debe proyectarse con más fuerza hacia el futuro a través de quienes, liderados por Montilla y Llena, han demostrado que realmente creen en el conjunto del territorio y son garantía contrastada de progreso.

Amador Marqués, candidato de Unitat d’Aran y número 7 de la lista del PSC por Lleida.

Era eleccion

2010-11-23T12:10:00.000+01:00

Ua campanha electorau tendís a accentuar es elements mès espectacularizants dera politica, se ben ei vertat que, en aguesta societat der espectacle, aguest ocupe cada còp espacis mès subergessents dera vida publica. Mès, en aunor ara vertat, er espectacle non ei pas exclusiu dera politica. I a ues autes institucions e estaments respectables qu’i contribusissen d’ua forma decidida. Es exageracions, era demostracion d’autoritat, es ambicions desmedides son ingredients perfèctes entà codinar era òlha der espectacle. En miei deth tapatge, era calma aurie d’èster un valor plan destacat, perque pensar a de besonh deth silènci, e dera madeisha forma que sense accion non i a politica, tanpòc n’i pòt auer sense ua actitud mès reflexiva. Ei atau coma era pregunta “quin futur li demore ar autogovèrn aranés?” aquerís un pes especific ena cronica que publiquèc ager eth diari qu’auetz enes mans. Semble que i a consens entre es principaus fòrces en possar ua naua lei d’Aran. Era ponéncia que demanèc eth sindic entre toti es partits ei dejà constituïda. De hèt, jamès s’auie auançat tant en matèria d’autogovèrn en tan pòc de temps: en quate ans, s’a aprovat ua lei entà desvolopar era oficialitat der aranés e s’a arrefortit era singularitat dera Val ena lei territoriau. Mès eth futur ei dubèrt e es opcions politiques damb possibilitats reaus de governar divergissen, perque, ara fin, cau optar o pera reduccion der Estat de benèster e un scenari d’independéncia catalana, a on er encastre aranés ei per definir, o per un modèl de transformacions sociaus e de reconeishement per çò qui èm, que, mès enlà des espectacles de cada dia, sonque podem arténher a compdar dera concòrdia civil.

Publicat en Diari Segre, eth passat 20 de noveme de 2010.

Recuperar America

2010-11-09T10:16:00.002+01:00

Eth president Obama a recebut ua fòrta patacada enes darrères eleccions legislatives d’Estats Units. Un moviment analfabèt e ultraconservador, plaçat ara dreta dera dreta, emmarcat en Partit Republican, a contribusit ad aguesta derròta, a miei mandat dera presidéncia, maugrat qu’es democrates an podut mantier ua precària majoria en Senat. Aguest moviment format per politics populistes s’apère Tea Party e un des sòns principaus reclams pendent era campanha a estat eth de “recuperar America”. Recuperar-la des mans diaboliques d’un president “socialista” e “musulman”, que met en risc era prosperitat e era seguretat dera nacion. Eth Tea Party non s’entenerie, totun, sense eth supòrt desacomplexat de poderosi mejans de comunicacion. De hèt, es expressions caricaturizantes d’Obama procedissen des “informacions” qu’es periodistes d’aguesti mejans balhen as ciutadans sense cap vergonha. Es pulsions nacionalistes entà “recuperar” un país en mans d’un tipe qu’a venut era pàtria non son pas exclusives deth Tea Party. D’ençà qu’en Catalonha govèrnen es esquèrres a existit ua opinion publica e, sustot, publicada contrària ath govèrn perque “mos an panat eth país”, damb expressions semblantes d’aunorables hemnes d’expresidents. Amplis sectors deth nacionalisme catalan conservador jamès toleraràn qu’eth sòn president sigue un tal “José” Montilla, e non pas Josep. “José” ei, evidentament, un “botifler”, un espanholista rematat, un “quinqui” deth Baix Llobregat. Mès, coma escriuie er aute dia Jordi Soler, aguesti non an entenut arren, perque Catalonha, dubèrta ath món, ja a cambiat. Dilhèu mos calerà suenhar nosati des sauvapàtries de tostemp.

(Diari Segre, 6 de noveme de 2010)

Es compromisi per Aran deth President Montilla

2010-10-28T10:11:00.001+02:00

ETH PSC SE COMPROMET A ACTUALIZAR ERA LEI D'ARAN E DESPLEGAR ERA LEI DER ARANÉS

(Comunicat d'UA)

Eth PSC se compromet a actualizar era Lei de regim especific dera Val d’Aran e a desplegar era Lei der occitan, aranés en Aran, ena pròplèu legislatura, segontes recuelh eth Programa Electorau entàs pròplèu eleccions autonomiques. Eth candidat per Unitat d’Aran e numero 7 dera lista deth PSC per Lleida, Amador Marqués, a destacat “era apòsta clara e fèrma des socialistes catalans per mielhorar er autogovèrn aranés e garantir eth desvolopament deth marc juridic dera nòsta lengua pròpria”. “Eth PSC hè sues es propòstes d’Unitat d’Aran, d’acòrd damb es aspiracions deth pòble aranés e eth sòn estatus singular laguens de Catalonha”, segontes Marqués.

Eth candidat d’UA a assegurat que “era fòrça des hèts avalen es compromisi deth PSC respècte dera Val d’Aran”. “Eth President Montilla ei eth President que mès a hèt per Aran en ua legislatura, en tot promòir era Lei der aranés, en tot arrefortir era singularitat dera Val ena lei territoriau e en tot iniciar eth tràmit entà mielhorar e actualizar era Lei d’Aran”, segontes a explicat.

Es Propòstes deth PSC entà Aran (extrètes deth Programa Electorau)

3. EL FUTUR DE CATALUNYA: UN PROJECTE DE SOCIETAT I DE PAÍS

3.1. L’ESTATUT I L’AMBICIÓ NACIONAL DE CATALUNYA

3.1.1 DESPLEGAR TOT EL POTENCIAL D’AUTOGOVERN DE L’ESTATUT REFERENDAT PER LA CIUTADANIA.

Desplegarem íntegrament l’Estatut, des del Govern i del Parlament de Catalunya, tant en matèria de drets, d’institucions, inclosa l’actualització del règim especial de la Vall d’Aran, com en exercici de les noves competències, fent progressar el país.

4.4.2 TREBALLAR PER LA IGUALTAT DE CONEIXEMENT I ÚS DE LES LLENGÜES OFICIALS

Garantirem el desplegament i les possibilitats de la Llei de l´occità, aranès a Aran, recentment aprovada pel Parlament i impulsada pel Govern de la Generalitat i el Conselh Generau d´Aran.

Link: http://www.presidentmontilla.cat/files/programaelectoral-psc-2010-1.pdf

En Ruda que se n'arrissen plan!

2010-10-28T10:07:00.000+02:00

COMUNICAT D'UNITAT D'ARAN

Er alcalde de Vielha – Mijaran entre 2003 e 2007 e pòrtavotz municipau d’UA, Joan Riu, s’a mostrat aué “damb era consciéncia tranquilla” e “disposat a collaborar damb era justícia entà esclarir quinsevolh dubte” sus era actuacion deth consistòri ena tramitacion des licéncies urbanistiques entà òbres enes antigues bòrdes pendent eth sòn mandat.

Joan Riu, que compareishec dauant era Guàrdia Civil de forma volentària, a assegurat qu’es autorizacions se dèren “de forma corrècta e legau”, e s’a mostrat fòrça susprenut pera “desproporcion qu’existís entre eth tractament judiciau d’aguest ahèr en comparacion damb d’auti ahèrs fosqui que s’an succedit ena Val d’Aran, a on era politica, eth negòci e er intercambi de favors s’an barrejat de forma impudica”. “Ací non trobaràn ne politica ne negòci ne intercambi de favors”, segontes a avertit.

Esperança

2010-10-28T10:04:00.000+02:00

Ua visita ar Institut d'Aran, en aguest inici de cors, m'a rebrembat es tempsi non guaire luenhans dera lhocaria adolescenta, fòrça matisada en bèth cas, e era illusion per un futur bric clar. Mès tot ei tostemp per hèr. En aspècte mès terrenau, era reforma qu'a patit eth centre a mielhorat substanciaument es installacions que nosati, adolescents irredempts, ja auessem volut en sòn temps. Ja alavetz se trobaue eth nòste institut en un estat fòrça deplorable. Ara le tròbi lèu irreconeishible, gràcies as dius dera fortuna! Mès en vertat non an estat pas es dius dera fortuna es qu'an possat era transformacion des nòsti equipaments educatius e publics en generau. Ei just arreconéisher, coma èrem dejà damb era Lei der aranés, qu'eth tan denostat Govèrn d'Entesa (denostat per tèrra, mar e aire) a invertit en país coma jamès s'auie hèt abantes, pendent es mès de vint ans somnifèrs de dreta acomodada. Se ua causa auem aprenut d'aqueres lectures bibliques que de viatges referenciam damb tota bona fe, e jamès mielhor dit, ei que, a despièch de tot tipe de malur e adversitat, i a ua esperança que jamès non morís, coma en cèrta forma a avertit eth president Montilla, en un recent discurs que ben poderie nomentar-se “dera esperança”: era esperança per un país mès just, mès fòrt, mès de toti e non pas d'uns pògui, que ja se i ven en podèr damb ua actitud invariablament prepotenta. Era esperança da ua constància infrangibla entà apropar-se as auti, enes sòns problèmes e illusions, entà èster toti mès “madurs”, “tostemp a punt entà tota òbra bona” (òc, paraules bibliques). Qui s'atrevís a esvitar tota consideracion de cap tàs persones, quan aguestes encara non an dit era darrèra paraula?

(Diari Segre, 23 d'octobre de 2010)

Era ora dera esperança

2010-10-18T14:11:00.002+02:00

Començam era setmana damb coratge dempús d'auer presentat era candidatura deth PSC per Lleida, que manten era apòsta per Aran damb era peada pregona qu'a deishat eth sindic Francés Boya en Parlament, e dempús d'auer aprovat, aguesta dimenjada, eth Programa Electorau entàs pròplèu ans e, diria tanben, generacions: damb eth coratge qu'eth President Montilla mos encomanèc ager, per miei deth que ben poderie aperar-se eth discurs dera esperança: cargat de rasons, d'arguments e propòstes entara Catalonha e er Aran deth futur, coma un contracte peth futur entà que toti es joeni e joenes poguen trabalhar o estudiar.

Ei vertat qu'aguesti moments que viuem son plan dificils ("ora grèu e exigent"), sustot entàs persones qu'an perdut eth sòn trabalh, mès ¿qui a dit que governar ère facil? Totun, sò convençut qu'arrés mès, a part des progressistes, poderà garantir er hilat de proteccion sociau entàs mès vulnerables dera societat. Era òbra de govèrn d'aguesti sèt ans atau ac avale. CiU ja parle de privatizacions de servicis publics e met en dubte infraestructures tan estrategiques entar equilibri territoriau coma er aeropòrt d'Alguaire. Vòlen gésser dera crisi economica en tot provocar ua crisi sociau.

Mès existís ua auta dicotomia insauvabla. Eth President Montilla represente era unica opcion que defen de forma clara er Estatut d'Autonomia, que garantís er autogovèrn aranés. Artur Mas non descarte era independéncia catalana e, as pòrtes des eleccions e entà non pèrder vòts, propòse ara un "concèrt" economic, que generarie mès tapatge e discòrdia entre es pòbles d'Espanha. Ath delà, e sustot, era Val d'Aran veirie diluïda era sua singularitat en ua Catalonha independenta dera man des que la convertiren en ua comarca mès. Aguest non ei eth camin que mès mos conven as aranesi, que compartim identitats diuèrses.

Ei era ora dera esperança entà superar es dificultats damb eth coratge de besonh entà qu'arrés demore dehòra deth progrès e entà qu'Aran seguisque eth camin encetat per Montilla entà desplegar era lei der aranés e actualizar e mielhorar eth règim especiau. En aute costat, sonque vedem bromères e aventures incèrtes.

Ara òc! Ua lei entar aranés

2010-10-07T11:22:00.003+02:00

Reprodusisqui ara seguida er article d'opinion qu'aué li publique eth diari Segre ath sindic d'Aran e deputat ponent dera lei der aranés per part deth grop Socialistes - CpC, Francés Boya.

ARA ÒC! UA LEI ENTAR ARANÉS

Francés X. Boya Alós, sindic d’Aran

Ara òc! Ara fin, eth Parlament de Catalonha a aprovat era lei der aranés, era lei que desplegue era oficialitat der “occitan, aranés en Aran” en ensem de Catalonha. Aguesta lei ère d’un besonh imperiós tà Aran e tà tota Occitània, per’mor dera grèu situacion en qué se tròbe era nòsta lengua. Ua lengua vielha, digna e damb era quau, pendent sègles, era poesia e eth saber enlumenèren bona part d’Euròpa.

Eth Parlament a mostrat ara Euròpa mès intoleranta que, justament, eth món sonque se pòt bastir d’ençà deth respècte ara diversitat e era generositat des fòrts damb es fèbles. Tanben cau reconéisher especiaument era apòsta e era volentat fèrma deth Govèrn dera Generalitat tà aprovar e reconéisher era lengua d’un pòble que la vò seguir aportant ara umanitat coma eth sòn mielhor tresaur. E volh tornar a arregraïr a toti es que trabalhen pera lengua era sua discrecion e tenacitat.

Ei vertat qu’era discussion sus eth títol dera lei non a estat pas un ahèr menor. Tot çò de contrari, aguest a estat un ahèr qu’a monopolizat es debats enes compareishences dera ponéncia. Mès pensi que, de forma rasoada, era lei respon as demanes des que volien sonque ua lei der occitan e era des qu’auem defenut era lei der aranés, d’acòrd damb eth manifèst qu’ua trentia d’entitats, associacions, institucions, escòles e toti es partits politics, a excepcion de CiU, signèrem en favor dera lengua.

Me cau plànher d’auer demorat 30 ans de democràcia tà qu’aguesta Lei arribe e arribe en un moment en qu’era situacion dera nòsta lengua ei d’ua grana precarietat, donques ei miaçada per factors diuèrsi, mès sustot pr’amor que se tròbe en un espaci sociau fòrça redusit. Ei mès, aguesta lei, en bon sens, aurie auut d’arribar parelha dera prumèra Lei de politica lingüistica aprovada en 1983. Mès non a estat atau, e ei ara, en an 2010, que venguem d’aprovar-la.

Aguesta norma complís tres objectius principaus: eth prumèr, adequar eth marc juridic ath nau Estatut aprovat en an 2006. Eth dusau ei complir damb es compromisi dera Carta europèa des lengues minoritàries. En tresau lòc, dar coeréncia ath regim juridic der aranés aué dispèrs en diuèrses normatives.

Era Lei definís eth concèpte de lengua pròpria e es lengües oficiaus en Aran. Definís es drets lingüistics e remèrque eth compromís damb era unitat dera lengua occitana. Tanben definís er aranés com lengua veïculara en ensenhament e es obligacions dera Corporacion Catalana de Mieis Audiovisuaus e des auti mieis de radiodifusion. Era Lei concrète es accions tath foment e difusion e es mesures qu’an de garantir era sua perviuença. Ua sintèsi que mòstre era concrecion dera lei com un marc juridic ben estructurat tà arténher es objectius plantejadi. Objectius entre es quaus cau soslinhar eth que tanh ath significat fòrt dera lengua tà un pòble: un significat junhut ara sua esséncia, ara sua identitat, ath sòn sentit de país.

Ara ben, non cau obviar que cap lengua non a cap possibilitat de supervíuer sense un podèr politic que la defene. Ei per’mor d’aguesta conviccion que cau reclamar eth dret deth Conselh Generau d’Aran a gestionar aqueri ahèrs que son vinculadi ara lengua e, en conseqüéncia, a reclamar generositat as institucions catalanes ara ora d’interpretar es precèptes dera Lei.

E cau compréner qu’aguesta lei, en tot èster der occitan, ei ua lei adreçada, en esséncia, a protegir e fomentar er aranés. Non calerie repetir er argument reiterat qu’er aranés ei era varianta pròpria der occitan en Aran e, per extension, en Catalonha. Mès enlà des plantejaments “estandarizants”, impère eth besonh de sauvar eth binòmi irrepetible d’un pòble e era sua lengua. Per aguest motiu, è defenut tostemp qu’aguest ahèr non ei unicament scientific. Ei un ahèr vitau ath torn d’ua realitat culturau e politica que conviu damb Catalonha e que se ditz Aran.

Cau tanben eth compromís des instituciuons catalanes tà ajudar a Aran e a Occitània a superar er estigma istoric qu’a portat er occitan ath cant dera sua aniquilacion. E aquerò vò dider compromís e recorsi tà arténher un grad de normalitat qu’aué mos manque. Aran trabalhe contracorrent tà pr’amor qu’era expression genuïna dera sua identitat non se pèrde en desbrembe. Mos cau conviccion e capacitat tà transméter a toti es que viuen e trebalhen en nòste país qu’eth mielhor patriotisme ath servici d’Aran ei respectar e normalizar era sua lengua.

Ua lei de toti

2010-10-04T10:37:00.000+02:00

Ei evident qu'en aguesti ans de govèrns de progrès tant ena Generalitat coma en Conselh Generau d'Aran s'a trabalhat a favor deth país coma jamès s'auie hèt enes ans precedents. Sonque cau hèr ua guardada ath nòste entorn entà comprova'c: mès ajudes entàs municipis tà mielhorar es sòns espacis publics, naues escòles e nau Institut, naua residéncia, reforma des infraestructures e equipaments. En fin, ja auram ocasion de detalhar totes es accions desvolopades en aguesti darrèri ans.

Mès eth projècte sociau non s'enten sense eth projècte nacionau, coma an dit de forma reiterada es socialistes catalans, qu'afronten es pròplèu eleccions en contèxte d'ua crisi pregona e damb era hantauma dera abstencion, qu'afavorís claramanet ara dreta, segontes es enquèstes. Mès enlà dera conjuntura politica, eth projècte nacionau aranés s'a arrefortit damb ua lei de vegueries qu'excludís Aran dera vegueria deth Pirenèu e daurís era pòrta a reconéisher era Val coma ua unitat provinciau.

En tot èster, aguest des vegueries, "un èxit qu'aperten a toti es aranesi", coma encertadament a assegurat eth sindic Francés Boya, queirie en un error flagrant qui volgue usar partidistament era lei der aranés, qu'eth Govèrn dera Generalitat en collaboracion damb eth Conselh Generau d'Aran a prebotjat per prumèr còp dempús d'ans e ans de demora. Era lei der aranés a estat aprovada gràcies a ua ampla majoria en Parlament. En tot èster açò important, cau soslinhar qu'era lei ei de toti, tanben des que ath finau non l'aprovèren, perque de toti ei aguest patrimòni viu e damb futur qu'ei er aranés.

Hèr o des.hèir?

2010-10-02T19:37:00.000+02:00

Mentre es govèrns progressistes "hèn" país, ei a díder, lo modernizen e lo placen tath futur damb mielhors condicions; uns auti se dediquen a sajar de des.hèir-lo, segontes se pòt despréner des lamentables declaracions de Felip Puig, qu'a cargat contra er aeropòrt d'Alguaire, ua infraestructura estrategica tà tota era demarcacion. Damb opinions coma es expressades per exconselhèr convergent, s'entenen plan ben es paraules deth President Montilla en avertir que Convergéncia represente eth passat... Aciu auetz er interessant editoriau d'aué deth diari Segre:

L'EXCONSELLER I L'AEROPORT

D'un temps ençà, sembla haver-se posat de moda en determinats àmbits barcelonins criticar l'aeroport d'Alguaire com a infraestructura que no té justificació i poca viabilitat i fins ara, des de Lleida, hem portat la polèmica amb resignació, pensant que era la ignorància, la malícia, el desconeixement, l'afany crític i sobretot la distància des de Barcelona a Lleida la que provocava aquests atacs quan l'aeroport encara no ha complert el primer aniversari i està superant amb escreix les expectatives previstes en el seu pla de negocis.

Però el que ja és més preocupant és que sigui el número dos de Convergència Democràtica de Catalunya, Felip Puig, qui carregui contra l'aeroport d'Alguaire, dient que no té prou activitat i arribant a posar-ne en dubte la viabilitat. Sorprèn que sigui Puig qui faci aquestes valoracions perquè ell va ser conseller de Política Territorial a començaments d'aquest segle i va defensar que Lleida tingués un aeroport, però va ser incapaç de solucionar els problemes mediambientals que van sorgir a Alfés i que van obligar el tripartit a buscar una ubicació alternativa.

A veure si aclareix Felip Puig com pot ser que el 2002 fos necessari construir un aeroport a Alfés i fins i tot que anunciés com a conseller que havia superat tots els informes preceptius per convertir-lo en aeroport regional i que el 2010 sigui un error haver-lo construït i posat en funcionament a Alguaire. Si es pot deduir de l'hemeroteca que el problema de Puig no és que les comarques de Lleida tinguin aeroport, caldrà pensar que el que el preocupa és la rendibilitat de la instal·lació, però resulta que en tot just vuit mesos, ens atansem als 50.000 passatgers, molt per sobre de les previsions, amb una resposta il·lusionadora de les comarques de Lleida i amb unes expectatives positives de cara a la temporada d'esquí.

Coneix Puig cap aeroport que sigui rendible el primer any de funcionament? Val la pena recordar que només 9 dels 48 aeroports que funcionen a Espanya tenen beneficis econòmics, i entre aquests no hi figuren ni Madrid, ni Barcelona. Exigiran a Alguaire el que no reclamen a aeroports amb lustres de funcionament? No valora Puig la rendibilitat social o l'equilibri territorial? Farien bé Artur Mas i el seu partit a aclarir si comparteixen la postura de Puig o si ens trobem davant d'una sortida de to de l'exconseller.

Hèm Castièro

2010-09-28T19:36:00.001+02:00

Eth sindic Francés Boya a presidit aué eth Conselh de Terçon de Castièro, a on a aufrit un petit balanç dera accion de govèrn qu'eth Conselh Generau d'Aran amie en aguest parçan e que, coma podetz comprovar, ei plan destacabla en desvolopament de politiques sociaus, ena apòsta per naui modèls economics e tanben en renauiment des equipaments publics atau coma ena metuda en marcha de naui. En aguest sens, eth sindic a aufrit era collaboracion deth Govèrn aranés entà possar un centre culturau, plan de besonh en nòste país.

Accion de govèrn en Castièro

SERVICIS SOCIAUS
• Naua residéncia geriatrica Sant Antòni: 2,2 milions d’èuros.
• Naua oficina d’atencion ath ciutadan: 60.000 èuros.
• Ajudes d’urgéncia sociau (s’a aumentat un 40 %).

AUTOGOVÈRN
• Adequacion antiga casa forestau coma Departament de Miei Ambient e Pagesia: mès de 900.000 èuros.

MIEI AMBIENT
• Construccion dera naua planta de transferéncia de residus: 600.000 èuros (1a fasa), d’un totau de 1,7 milions d’èuros previsti.
• Regeneracion peisheus en Casarilh (1,5 ha).
• Intervencions SAVA en Castièro, a destacar: Camin Vielha – Vilac – Vielha (26.000 èuros), reformes refugi Artiga de Lin (10.000 èuros) e mielhores en airau Era Costassa (7.000 èuros).

CULTURA
• Mielhora der entorn dera glèisa de Gausac: 36.000 èuros.
• Reforma dera mòla de Betren: 170.000 èuros.
• Reforma e adequacion deth Musèu dera Tor deth Generau Martinhon de Vielha: 170.000 èuros (òbra començada dejà).
• Restauracion dera imatge de Sant Pèir d’Escunhau e plaçament d’un nau enlumenatge exterior dera glèisa.
• Convèni annau Bibliotèca Generau de Vielha: 24.000 èuros.

ECONOMIA E INNOVACION
• Bastiment d’un Centre d’Innovacion Empresariau e Tecnologica en Casau: lèu 1 milion d’èuros.

EDUCACION
• Reforma der Institut d’Aran: lèu 3 milions d’èuros (Generalitat).
• Plan pilòt de digitalizacion des contenguts tà alumnes 5au e 6au Primària, ath delà de Segondària, en collaboracion damb era Generalitat.
• Projèctes Aula Dubèrta (tà mainatges damb risc de deishar es estudis) e PQPI (tàs que les an deishat).

Un plan urbanistic de besonh

2010-09-27T20:15:00.002+02:00

Me permeteratz referenciar-vos aguest reportatge qu'aué publique eth diari Avui sus eth Plan director urbanistic dera Val d'Aran, qu'er actuau Govèrn dera Generalitat, damb plan encèrt, a possat entà arténher un creishement equilibrat e un territòri sostenible, dempús d'ans de dangerosi descontròtles e, çò qu'ei piri, manca de projècte territoriau a mejan e long tèrme. Ei ua des accions de progrès e modernizacion qu'eth país auie de besonh e qu'es fòrces de centrequèrra an sabut amiar entà dauant.

LA CIUTAT - VALL DE L'ARAN

Govern i Conselh Generau d'Aran pacten un pla director urbanístic que vol posar fre al creixement immobiliari desmesurat

Es proposa repartir serveis i equipaments per tot el territori i que l'engrandiment dels pobles els acabi unint

La diversificació de l'oferta la farà viable tot l'any i no només en temporada d'esquí

27/09/10 02:00 - LLEIDA - JOAN TORT

La Val d'Aran ja té el seu pla director urbanístic, un planejament que frena la construcció desmesurada de segones residències que va fer embogir el Pirineu en les darreres dècades i que aposta ara per preservar el paisatge, els espais naturals protegits i els elements patrimonials, però sense oblidar ni les infraestructures ni un desenvolupament econòmic més sostenible. L'objectiu és fer una ciutat-vall.

El pla ja està aprovat provisionalment i només queda un darrer informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya perquè el conseller Joaquim Nadal hi doni el vistiplau final per a una vigència fins al 2026. El concepte ciutat-vall es refereix al potencial dels municipis i als lligams entre ells, sempre mantenint la identitat de cadascun i evitant que el creixement lineal comporti un risc d'unificació i, per tant, que es converteixi en un continu urbà.

Igualment, es planteja la ciutat-vall amb un seguit de serveis i equipaments supramunicipals repartits pel territori i que tots els habitants puguin compartir determinats equipaments més enllà dels serveis bàsics de què cada ajuntament ha de disposar. Lògicament, el fet que l'Aran sigui un territori petit i que les distàncies entre els principals nuclis no siguin excessivament llargues també ho facilita.

Tres excepcions

El pla incideix en els nou municipis aranesos, que tindran un creixement urbanístic moderat o baix. Només Bossòst, Les, Vilamós i Es Bòrdes podran desenvolupar entre un 30% i un 60% del sòl programat. Un altre grup de petits nuclis també podran créixer, però només en funció de les necessitats demogràfiques. A Vielha, Arties, Betrén i Salardú, que estan a punt d'esgotar el sòl disponible segons els seus plans municipals, es proposen reformes urbanes per diversificar serveis i usos i no centrar el creixement només en l'habitatge.

En aquest sentit, el desenvolupament desmesurat de segones residències dels últims anys no ha anat acompanyat de serveis i infraestructures, i això ha perjudicat la vall. Ara es vol corregir aquesta situació i els creixements que marca el pla director suposarien la construcció d'uns 3.000 habitatges fins al 2026. La meitat haurien de ser de primera residència i es vol potenciar la modalitat d'habitatge protegit i social, que ara només suposa un 5% del parc immobiliari. La manca d'aquest tipus de pisos dificulta poder accedir a un habitatge a molts joves, i també ho posa difícil a mestres i metges que tenen a l'Aran la seva destinació laboral, encara que sigui provisional. Els lloguers són cars i la compra ha arribat a ser prohibitiva en molts pobles.

La Ruda, a la cota 1.500, una de les últimes grans promocions i que un jutjat obliga a reduir. Foto: J.RUEDA

L'estratègia urbanística prevista per a la vall també pretén posar fi a algunes irregularitats detectades en els darrers anys, com ara les rehabilitacions de bordes de muntanya com a segones residències. La directriu és que es puguin recuperar, però com a refugis i equipaments turístics rurals, i no com a xalets.

D'altra banda, al pla es delimiten noves àrees econòmiques, una altra de les mancances del territori. El document aprovat en preveu una de 5,3 hectàrees al municipi d'Arties i una altra de 2,3 a Les. També es preveu aprofitar els espais que hi ha a les boques nord i sud del túnel de Vielha per instal·lar-hi centres de serveis i equipaments.

Tampoc no s'oblida de les estacions d'esquí, però no toca els dominis esquiables i aposta per la diversificació de l'oferta turística per ser viables tot l'any. En aquest sentit, es consideren com a sòl protegit pel seu potencial estratègic les muntanyes de l'estació d'esquí de Baquèira-Beret i la de la Tuca, l'antiga estació a tocar de Vielha, en la reobertura de la qual hi ha diversos promotors interessats de fa anys. La crisi econòmica i immobiliària, però, ha frenat aquest projecte. En l'aposta per diversificar l'oferta i fer-la atractiva no només a les actuals estacions d'esquí durant la temporada de neu, es busca un programa específic per reordenar i regular els càmpings, donar altres usos als aparcaments de les estacions i crear miradors i punts d'accés al riu Garona. També es vol millorar el transport públic d'accés a les estacions i al Parc Nacional d'Aigüestortes i així reduir la densitat del trànsit.

Pel que fa a les infraestructures, es proposen millores en les comunicacions amb el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la regió occitana d'Aquitània, els accessos a petits nuclis, la potenciació de la carretera N-230 i la C-28, les dues principals de l'Aran, i la conversió del tram d'aquestes vies a l'interior dels pobles en passejos urbans.

Al pla es preveu la construcció del túnel de la Bonaigua, però com a “prioritat estratègica a mitjà termini”. També s'estudia construir un aeroport d'alta muntanya a Beret. Finalment, el document reforça la protecció d'espais naturals, tant dels ja protegits com l'entorn d'esglésies i altres elements patrimonials, com ara camins i finques agrícoles. També es farà un pla específic per crear el parc territorial del Garona, incloent la llera i els marges del riu en les àrees inundables. El Conselh Generau d'Aran serà l'encarregat de redactar aquesta proposta que ha d'incloure els usos i activitats que es podran fer al parc.

Mès qu'ua lei

2010-09-25T14:03:00.000+02:00

Ua lei ei ua règla d’accion votada per un parlament, segontes era definicion classica que balhen es diccionaris e es manuaus deth dret. Mès i a leis que transcendissen era sua mèra foncion “reglamentau” en ua societat. Son depositàries dera expression d’ua “amna” collectiva, d’aqueth “sénter” amassa des comunautats, acornerades de viatges pera istòria. Eth Parlament de Catalonha acabe d’aprovar era lei der aranés, o sigue, era norma qu’a de regir era politica lingüistica entar aranés, lengua oficiau en ensem de Catalonha e era (mès) pròpria dera Val, damb era quau ací escriuem e mès que mos shautarie liéger. Ac proclamèc eth sindic Francés Boya ena sua intervencion: non èm dauant un ahèr sonque lingüistic, senon de maxima importància politica e tanben d’identitat. E eth der aranés a estat vitau entà configurar era vicissitud deth nòste pòble. Es istòries personaus se crotzen soent damb era istòria collectiva. Eth sindic a acabat aguesta etapa en Parlament damb era aprobacion dera prumèra lei entar aranés, dempús de trenta ans de democràcia e lèu vint d’autogovèrn (aranés). Semble eth mielhor corollari as sòns ans de trabalh e servici a Aran ena cramba catalana. Tanben ei ben vertat qu’as victòries li brotoen diuèrsi pairs e mairs. Mès cau reconéisher que sense er impuls deth Govèrn dera Generalitat e eth Conselh Generau d’Aran entà aprovar era lei, atau coma der esfòrç dera escòla e de totes es persones que persuten en emplegar era lengua, en encastre que sigue, aué non seríem pas a on èm. Ara fin, auem dat eth pas decisiu. Compdam damb er esturment de besonh en un estat de dret. Podem aumplir eth futur damb un present mès coratjós e esperançat. Non ei pas pòc!

(Diari Segre, 25 de seteme de 2010)

Montardo

2010-09-13T10:44:00.002+02:00

I a un motiu pro expressat e sentit, d’ençà sustot deth Romanticisme (de viatges es sentiments son induïts peth contèxte d’ua epòca), que vire ar entorn dera insignificança dera persona dauant dera natura e er abisme dera sua existéncia en un paisatge autant de romantic, liure, lèu libertin, hèt damb soledat plea e infinita, expansiva e immensa. Era atmosfèra te trauèsse e es hons dramatics des vals semblen impedir era tua tornada. Era rebellion de non voler baishar un còp as artenhut eth cap dera sèrra pren còs en excursions entà tucs coma, qué sabi jo, eth Montardo, que non hè pas guaire auem pujat. Se’n va er ostiu e, damb eth, era intensistat des escapades; mès d’aqueth trauessar i demoren semes d’un realisme relativizador (pas relativista) que demoram hèr a brotoar ath long der an. Tot ei tan petit aquiu baish, e totun, tot ei en sòn lòc, mès semble que sonque ei naut a on ac podem percéber, ena sua justa mesura. Eth paisatge ei coma eth temps, tot tan illimitat, orizon perdut, a on, totun, i a accidents, montanhes, per aquiu e per aquiu delà. Tot mos ven a (re)trobar, mès tot ac perdem irrefutablament. E alavetz es henerecles deth paisatge son es henerecles deth temps. Coma aquera beresa distrèta… “Sonque demore ua causa: ua beresa infinita que passe de forma en forma, en tot esbadalhar-se etèrnament, en tot transformar-se etèrnament, de forma qu’ei òbvi que non se la pòt fixar tostemp a volentat e plaçar-la en musèus o méter-la en plaça e convocar dempús a grani e petits entà que divaguen e baden dauant sòn.” (Lenz, de Georg Büchner: beresa infinita).

(Diari Segre, 11 de seteme de 2010)

Era val dera libertat

2010-08-30T16:57:00.002+02:00

I auec un temps en qué era Val siguec objectiu estrategic d’un exèrcit umil de liberacion a favor dera causa republicana. “Vielha, caplòc dera Republica” siguec era pensada qu’aueren aqueri guerrilhèrs utopics que volèren hèr d’Aran era vanguarda dera libertat d’Espanha. Mès non sabien qu’era sòrt ère dejà virada de cu, perque es aliats ja auien jogat es sues cartes e tad a eri aquera Espanha arròia ara deriva ère ua pèira ena sabata… “Era val dera libertat” ei eth títol damb eth quau El País a batiat un reportatge sus aguest episòdi istoric, plan singular, damb motiu dera novèlla “aranesa” d’Almudena Grandes. Atau coma mos informaue SEGRE, eth Conselh Generau a previst crear itineraris entà recuperar era memòria perduda, o pòc presenta, d’aguest combat frustrat en qué tot non ei doça musica, perque i auec mòrts, d’un costat e der aute, e aquerò non pòt èster motiu de celebracion, senon de rebrembe e respècte. Era Val d’Aran devenguda en “val de libertat”, erós retrobament damb ua idèa d’autogovèrn pera quau era defensa dera autonomia ei un cant ara libertat, exercida aguesta damb responsabilitat e en correspondéncia damb era igualtat, perque non i pòt auer un pòble liure s’es sòns ciutadans non an es madeishes oportunitats. Era istòria mos retròbe… Era Querimònia hè 697 ans (!). Ja ena nòsta epòca, era lei d’Aran a vint ans e Unitat d’Aran, pèça clau entara construccion dera Val modèrna, n’artenh es 30 damb plan bona salut. Aguesta continuïtat istorica avale er esfòrç des aranesi, qu’aué volem hèr des institucions un utís de consciéncia collectiva e coesion sociau. A favor dera libertat, ara fin.

(Diari Segre, 28 d'agost de 2010)

Darrèri articles publicadi en diari 'Segre'

2010-08-18T12:04:00.001+02:00

ES PARTS, ETH TOT

I a parts que constituïssen ua unitat de sentit e interrelacion. Parts deth tot que, per eres madeishes, son dejà ua sòrta de tot, o aspiren, totun, a èster un tot coerent. De viatges, aguestes parts son enlumenades per projèctes pòc rasonadi, ara qu’auem convertit era rason en un esturment de domèni e autoconservacion. Er autogovèrn d’un pòble inserit en un marc juridic e politic que le transcendís exprèsse era consciéncia formalizada d’ua comunautat damb ua identitat pròpria, que compartís relat damb ues autes autant de valides. Es institucions araneses, legitimament, an volut anar, bèth còp, mès enlà des sues possibilitats sense avertir qu’er autogovèrn non ei ua finalitat en si, senon qu’ei ath servici des persones que formen era comunautat en cada moment. Un exemple ei era transferéncia, oportuna o non, dera competéncia de Sanitat ath Conselh Generau damb eth risc dera insatisfaccion permanenta. Aran ei ua part qu’a dret a pensar-se coma un tot, mès damb es pès en tèrra, perque, de viatges, volent-ac tot, un demore sense arren. Era lei de vegueries, qu’excludís era Val der “Alt Pirineu”, ei ua grana oportunitat entà campar-mos en miralh coma pòble e veir es diuèrses opcions de futur que podem aubirar. Era lei ja supòse un punt d’inflexion, perque diboishe, de forma realista, un futur d’assolidament der autogovèrn non sonque en marc de Catalonha, senon tanben en ensem der Estat, que, laguens dera Euròpa des pòbles, definís ua part qu’ei un “tot”, ath quau, en paraules d’Spinoza, “èm obligadi”, perque era democràcia implique “contracte” (mielhor, “pacte”) des parts damb eth tot.

(Diari Segre, 14 d'agost de 2010)

SOCIALISME

Ara qu’ei de mòda húger dera politica (actitud motivada fòrça viatges per actituds nefastes des madeishi politics), ara qu’era dreta semble encoratjada entà recuperar eth podèr tant en Barcelona coma en Madrid (totun, ua causa ei relacionada damb era auta), me ven ara memòria ues paraules que liegí non hè pas guaire en trabalh que sus eth socialisme realizèc Émile Durkheim, un des pairs dera sociologia modèrna, ena transicion des sègles XIX e XX. Tanben viuie aguest corrent politic moments de malurs e contradiccions, mès eth teoric ac auie clar: eth socialisme “non ei ua sciéncia”, ei “un crit de dolor” e de viatges de colèra lançat pes òmes que senten de forma descarnada eth malestar collectiu. Ara se tracte d’assolidar eth benèster collectiu damb reformes traumatiques. Ja alavetz Durkheim percebie qu’eth socialisme “supère er ahèr obrièr”. Ei tanben un moviment pera susvelhança des “interèssi d’Estat”, ei a díder, des ahèrs qu’a toti mos afècten, totun, dera politica, en sòn sens mès integrau. Aguesta qu’a estat ua des caracteristiques mès notables des partits que s’an identificat damb aguest corrent: era recreacion dera politica (democratica, clar; non pogui enténer eth socialisme sense libertat) peth dessús des catecismes mès doctrinaus. Atau se pòt enténer, ath delà, qu’aguesti partits siguen, enes sòns encastres, es mès semblants damb era societat que representen. Son mès oportunes que jamès es consideracions deth sociològ, en cors qu’impartic ena Universitat de Bordèus, quan asseguraue que, a despièch de tot, “eth socialisme ei deth tot orientat de cap tath futur”, ena societat qu’aspire a acompanhar.

(Diari Segre, 31 de junhsèga de 2010)

Aran, mès enlà des vegueries

2010-07-29T11:13:00.002+02:00

Era lei de vegueries, aprovada aguesta setmana, excludís era Val d'Aran der encastre der "Alt Pirenèu" e arrefortís era sua singularitat de forma clara, en tot daurir era possibilitat a qu'er Estat reconeishe era Val coma ua unitat provinciau. Eth pas entà dauant qu'apregondís er estatut singular d'Aran en Catalonha, d'acòrd damb er Estatut, ei inqüestionable e permet, ath còp, aubirar un futur disparion d'assolidament der autogovèrn non sonque en marc de Catalonha, senon tanben en ensem der Estat, coma a assegurat de forma reiterada eth sindic Francés Boya.

Quan calgue negociar damb es Còrts es naui limits provinciaus tà constituir es vegueries, eth tèma "Aran" prenerà carta de naturalesa per prumèr còp, perque atau ac establís dera lei de vegueries, en çò que tanh ath nòste reconeishement "provinciau", se siguesse possible, e atau ac prevé er ordenament juridic espanhòl, en çò que tanh ara potestat entà crear naui ens (vegueries) qu'altèren es limits provinciaus, reguladi pes Còrts Generaus.

Pensi que encara non èm deth tot conscienti dera inflexion qu'aguesta lei signifique entàs nòstes aspiracions collectives, a despièch des cants de sirèna que lance era oposicion, fòrtament desacreditada peth nul papèr aquerit en tot eth procès. Ua auta oportunitat perduda entath consens sus es ahèrs de país.

Totun, eth debat començarà quan reaument sigam conscienti deth país que volem en un futur non tan luenhan, en aguest contèxte catalan tan alterat e remoigut: ¿Voleram hèr d'Aran ua comarca mès d'ua Catalonha sobirana e independenta, ena linha que desvolopen es nacionalistes catalans? ¿O serà mès convenient explorar vies de reconeishement "estatau" en marc dera Espanha plurau e federau, mès d'acòrd damb eth pensament progressista, aranesista e catalanista? Aguest comence a èster dejà eth dilèma.

Un Aran de toti e totes

2010-07-27T11:54:00.000+02:00

Non voleria deishar escapar era oportunitat de referenciar er article d'opinion deth sindic Francés Boya, qu'eth diari Segre li publiquèc eth passat dia 16 de junhsèga, sus es naui orizons que se daurissen entà Aran enes pròplèu ans, en tot rebrembar eth passat recent d'un autogovèrn plen d'exits.

UN ARAN DE TOTI E TOTES

Ara que hè vint ans dera aprobacion dera Lei deth regim especiau dera Val d’Aran, que permetec era recuperacion des institucions d’autogovèrn, voleria, abantes d’arren, hèr especiau mencion a toti es qu’èren possible qu’aué era Val d’Aran gaudisque d’un estatus especific d’autonomia laguens de Catalonha. Voi rebrembar a toti es que, a compdar deth sòn compromís aranesista, concretat per miei dera Associacion de Vesins Es Terçons, an dedicat eth sòn temps entà hèr pedagogia, prumèr en Aran e dempús en Catalonha; hèr memòria collectiva, en uns tempsi en qué ne tansevolh se’n parlaue d’aguesta; e reivindicar aquerò qu’as aranesi e araneses mos siguec prenut ena prumèra mitat deth sègle XIX: eth nòste autogovèrn.

Eth 13 de junhsèga de 1990, eth Parlament de Catalonha aprovaue per ua ampla majoria (damb sonque dues abstencions) era prumèra norma democratica d’autogovèrn, dempús d’un long periòde de persutar-i damb tota sòrta d’arguments e reivindicacions. Aran ei aué ua comunautat civica damb clara consciéncia identitària, gràcies, en bona part, as que prumèr drevelhèren aguesta consciéncia collectiva, la materializèren ena lei e, ath long deth temps, l’an desplegat damb tota era sua potencialitat. Per aquerò, voi arreconéisher tanben eth mestièr amiat a tèrme pes sindics que m’an precedit enes sues responsabilitats publiques, depositaris coma son es dirigents d’un país d’aqueth sentiment compartit sense eth quau n’era politica n’era gestion propères non serien pas possibles.

Un aute 13 de junhsèga, mès der an 2009, es grops deth Conselh Generau d’Aran presentàuem ath Govèrn dera Generalitat era nòsta propòsta de reforma dera Lei damb era volentat unitària de mielhorar e actualizar eth nòste autogovèrn, d’acòrd damb eth mandat der Estatut d’Autonomia, qu’aué mès que jamès volem deféner ena sua integritat. An passat vint ans e era experiéncia acumulada mos permet aué d’èster ambiciosi, mès tanben conscients dera realitat dera nòsta arquitectura juridica e institucionau. Aguesta naua consciéncia implique qu’era complexitat dera practica der autogovèrn age eth sòn fidèu reflèx en ua naua norma, qu’a de balhar mès seguretat juridica en desplegament des competéncies, un mielhor finançament entà garantir-les damb un minim de qualitat e eficàcia e un reconeishement mès clar des relacions bilateraus entre eth Conselh Generau e era Generalitat.

A despièch des dificultats, eth nòste Govèrn a volut hèr der acòrd eth sòn drapèu e aguesta volentat mos a permetut auançar en reconeishement dera singularitat d’Aran e daurir naues perspectives de futur entar estatut politic e institucionau deth país. Coma rebrembèc eth president Montilla ena Hèsta d’Aran, deth pacte a brotoat un nau acòrd de finançament, signat en deseme de 2007; s’a auançat ena constitucion d’ua ponéncia conjunta entà elaborar ua naua Lei d’Aran, e, en çò que tanh ara lengua, auem promoigut ua lei pionèra entar aranés, dempús de trenta ans de demora.

E, dempús d’un long e dificil procès, Aran a trobat eth sòn encastre dehòra dera organizacion vegueriau, que permet campar es pròplèu vint ans damb era possibilitat d’apregondir eth camin diboishat pes que, enes prumèri ans dera democràcia, pensauen dejà en bastir un país mès just, equilibrat e damb es sues institucions respectades. Artenhe’c e assolida’c fòrtament non sonque ei possible, senon que depen sustot de nosati, dera liura volentat expressada pes ciutadans e es ciutadanes que vòlen hèr d’Aran eth sòn projècte collectiu, un país, ara fin, de toti e totes.

Comunicat de Lengua Viua

2010-07-23T10:48:00.001+02:00

ERA CORSA 'ARAN PER SA LENGUA' ARRIBE ARA 17au EDICION

Era corsa Aran per sa lengua, qu’organize cada an eth collectiu Lengua Viua, arribe eth pròplèu dimenge, 25 de junhsèga, ara detzasetau edicion. Enguan, era corsa gesserà de Les e Montgarri mès dora, entàs 12.00 h. D’aguesta forma, era organizacion sage de hèr-la mès participativa e mès dubèrta entà toti.

I aurà ua arturada en Es Bòrdes, entàs que vien de Les, e ua auta en Unha, entàs que vien de Montgarri. En aguestes arturades, es caminaires profitaràn entà hèr un mòs que portaràn en sòn morralet. Cau persutar en qué toti es caminaires se i pòden ahíger en quinsevolh punt deth recorrut.

Era arribada ei prevista entàs 20.15 h, ena plaça dera glèisa de Vielha, a on dempús deth parlament deth collectiu e er autrejament deth prèmi Lengua Viua, aurà lòc eth concèrt deth grop Parpalhon.

Lengua Viua profite un an mès entà reivindicar eth besonh de prebotjar er usatge sociau der aranés e entà que sigue possible víuer damb normalitat en país ena sua lengua pròpia. Totun, aguest ei eth motiu principau peth quau s’organize era corsa.

Aran, 23 de junhsèga de 2010

Quina vida?

2010-07-19T11:36:00.002+02:00

Era vida gahe de viatges camins decisius. Se tròbe en aqueth punt en qué cau escuélher, non badar guaire e començar un nau projècte personau. Tanpòc se tròbe era eleccion en un moment determinat, n’i a pro d’auer-la ena pensada d’un orizon. De viatges, ei frut d’ua volentat particulara. De viatges, aquerò qu’auem batiat coma “es circomstàncies” t’i possen, en ua sòrta d’inevitabla destinacion. Macabra fatalitat. O non! Totun, s’ei vertat qu’er òme (era hemna) escuelh era sua pròpria vida, escuelh es pròpris designis, qu’ei coma escuélher es pròpris desirs, coneish pensament, artenh saviesa, conscient des rebrembes que s’auien des.hèt, alavetz es valors intims son inexpugnables. Serà tan facil? Sonque eth pas deth temps ac permet? Eth poèta ja didie qu’es linhes dera vida son diuèrses, son coma camins, coma es contorns des montanhes, e tanben que cares e patisses, e non t’entenen, atau ei era vida. Mès eth temps que cor, estimat viatjaire, e ja non son entà tu estonantes es montanhes que te coneishen…, vertat? Mès non cau èster dramatics. Perque, a despièch de tot, de crisis e malurs, eth món encara mos semble beròi. Es uelhs seguissen era linha d’un orizon que cau arténher, a on es dius t’apèren ath costat des eròis de cada dia. Son eròis de vida, non de mòrt, eròis en companhia, perque non volem eròis solitaris orgulhosi d’eri madeishi, dilhèu son es nòsti eròis ua sòrta d’antieròis, orgulhosi deth món, qu’encara non ei, qu’encara a de vier, abantes qu’es buhades deth mau temps mos estabornisquen enes roïnes. Mès non cau èster dramatics, qu’eth solei lutz damb fòrça s’eth camin ei hèt de bonança…

(Diari Segre, 17 de junhsèga de 2010)

El PSC, com Catalunya

2010-07-15T20:44:00.016+02:00

La sentència del TC aixeca molta polseguera a Catalunya. Molts opinadors coincideixen a concloure que "res no tornarà a ser igual". Hi ha també una opinió majoritària sobre el paper impecable del president Montilla en la seva resposta política i institucional. Només cal llegir la premsa de fora de Catalunya, trasbalsada i escandalitzada per la determinació del president d'origen andalús. I, tanmateix, i en aquest joc d'escenificacions, s'ha centrat l'atenció de manera prou intencionada i tendenciosa en els 25 diputats del PSC al Congrés. "El PSC és el problema", hem arribat a escoltar a la ràdio pública catalana. Aquesta particular focalització de la "resposta catalana" constata, paradoxalment, que el PSC no és que sigui el problema, sinó que és el reflex més clar i transparent de la realitat plural i complexa que viu avui Catalunya. El problema és llegir en clau exclusivament catalana el "què fer" dels 25 diputats, perquè aquests 25 ni són del PSC ni són del PSOE, sinó dels ciutadans que, de forma majoritària, han donat el seu suport als socialistes en totes les eleccions generals. Un suport ampli que d'alguna manera avala el capteniment del PSC a Madrid, perquè ja se sap que forçar comportaments polítics que poden divergir de les casuístiques electorals de què són deutors té riscos evidents. Què és el PSC? Un partit catalanista, federalista i de centreesquerra, com, per cert, la majoria dels catalans i les catalanes, segons reflecteixen totes les enquestes fins al moment. Defensar la integritat de l'Estatut, buscar solucions pactades per refer l'acord estatutari i promoure una reforma federalista de la Constitució és coherent amb aquesta realitat complexa, tant interna (de partit) com externa (de país). Fugir de la unitat amb moviments "tacticistes", defensar lemes sobiranistes i, a la vegada, votar en contra de les iniciatives per convocar referèndums independentistes no ho és tant...

Mortaus e banaus

2010-07-04T00:33:00.002+02:00

Me güejaue parlar sus er ahèr politic dera setmana e, totun, ac hèsqui ahiscat pes coïncidéncies dera vida, perque, en tot previer un article sus es “totalitarismes”, le poderè hèr de forma indirècta. Non sabi se sabetz qu’eth Tribunau Constitucionau a emetut senténcia sus er Estatut, ne tanpòc sabi se reaument, a despièch deth tapatge, as ciutadans les preocupe era resolucion motivada peth recurs deth PP, qu’ara a paralizat era lei der aranés en recórrer-la (non ei un vèrb agradiu e, totun, quin gòi senten es deth PP en utilizar-le tot soent!) ath Conselh de Garanties Estatutàries. Tostemp i a ua sòrta de “conselh de savis” que susvelhe era activitat des mortaus, en Estat o enes autonomies. Semble qu’eth regim especiau d’Aran, garantit per Estatut, non ei afectat pera senténcia. Mès semble qu’era anullacion der usatge “preferent” entath catalan (tanben recuelhut ena lei entar aranés) incidirà, per extension, ara nòsta lengua. Ei inacceptable qu’un tribunau en prorròga prengue ua decision d’aguesta naturalesa dempús de quate ans de paralisi. Uns an responut damb eth reclam oportunista d’auançar es eleccions; uns auti, convenientament provocadi, non an dubtat en hèr sòn eth lèma der “adiu, Espanha”. Es “populars” qualifiquen ath president, seren e contundent, de “fòrça fascista”, e fòrça “franquistes” son es institucions estataus entà reputats politics nacionalistes. ¿De vertat pensen uns e uns auti qu’es actituds denonciades son “fascistes”? ¿Cau rebrembar qu’es fascismes, coma es formes sauvatges deth comunisme, son totalitarismes, regims que tot ac estofen sense marge ara liura alendada? Per qué tanta banalizacion?

(Diari Segre, 3 de junhsèga de 2010)

Eth president Montilla, comprometut damb Aran

2010-06-23T15:18:00.002+02:00

Vau era pena de soslinha'c, de persutar-i, se cau. Eth president José Montilla a dat pròves pro clares e contundentes deth sòn compromís damb Aran en èster present, per prumèr còp, ena Hèsta d'Aran e respectar era singularitat dera Val ena lei de vegueries. Vau era pena de rebremba'c, perque eth combat a estat pro long coma tà non hèr-ne dejà mencion, coma s'era solucion satisfasenta non age costat pro esfòrci. Pensi que, coma a afirmat eth conselhèr generau deth PRAG, José Antonio Bruna, era Val d'Aran a estat mès presenta que jamès enes mieis de comunicacion catalans e espanhòls e s'a dat conéisher coma jamès ac auie hèt abantes, en un moment plan transcendent tath futur der autogovèrn (nau finançament, lei de vegueries, lei d'Aran e lei der aranés). Era determinacion deth sindic Francés Boya, qu'a metut per dauant es interèssi de país, a estat clau en tot eth procès. Vau era pena de reconeishe-la'c. Pes motius nomentadi e pera sua importància istorica, vau era pena d'aufrir-vos un extracte deth discurs que prononcièc eth president dera Generalitat en acte institucionau dera Hèsta, eth passat dia 17 de junh.

“HEM TROBAT UNA SOLUCIÓ FAVORABLE PER A L'ENCAIX DE LA SINGULARITAT D'ARAN"

Molt bon dia a tothom.

Fa tres mesos, em penso que era per Sant Josep, vaig ser aquí a Vielha. Aquell dia celebràvem una jornada de portes obertes als Jutjats i també l’ampliació de la residència de gent gran. El 2007, quan feia tot just tres mesos que havia assumit la meva responsabilitat com a President, ja havia estat aquí, fent una visita institucional al Conselh Generau i veient alguns equipaments i actuacions impulsades pel nostre govern.

Tant en aquelles ocasions com, de manera molt especial, avui, que fa dinou anys d’una data tan assenyalada de la seva història contemporània, he volgut manifestar, en tot moment, el meu interès personal i institucional per Aran, per la seva gent, per les seves inquietuds i pels anhels i projectes de futur.

Aquest és un territori singular únic al nostre país. Ric en fites històriques i, alhora, carregat de raons i voluntat de ser i de projectar-se cap el devenir. Avui Aran és una realitat admirada com mai, pel tarannà i la determinació de la seva gent. Una àrea interessant pels seus atractius naturals, patrimonials i culturals, i que es guanya dia a dia el respecte en el terreny institucional.

L’Estatut de 2006 va establir les bases per a un reconeixement d’Aran, superior al que havia tingut fins aleshores, que havia estat el que permetia l’Estatut de 1979. Com en tants altres aspectes del nostre autogovern, aquests darrers 4 anys hem treballat per fer realitat el desplegament del que preveu l’Estatut de 2006, en relació amb la Val d’Aran. I el que preveu el nou Estatut és prou més ambiciós que el que contemplava l’anterior.

El nostre Govern ha demostrat voluntat de donar un impuls necessari al reconeixement de la singularitat d’Aran:
- en temes clau com el finançament (a partir de l’acord signat el desembre de l’any 2007),
- avançant en la constitució de la ponència que ha d’elaborar la nova Llei de Règim Especial d’Aran,
- o pel que fa a la llengua, amb l’aprovació de la Llei que aquí en diem de l’Aranès, i que ara és al Parlament.
- També, de manera especial, trobant una solució favorable i positiva per a l’encaix de la singularitat d’Aran a la Llei de Vegueries. Unes paraules recents del Síndic Francés Boya resumeixen molt bé el balanç que compartim, quan diu que: “la bondat de l’acord és que permet albirar un futur on les institucions araneses tindran possibilitats de seguir creixent en la construcció d’un marc propi per desenvolupar l’autogovern”.

Tot això, com dic, s’ha fet per respondre adequadament al desplegament de la nostra llei de lleis, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. […] Res del que ambiciona el nostre Estatut, per a Catalunya en el seu conjunt i per a l’Aran especialment, insisteixo: res ens ho pot negar cap sentència.

[…] Mentrestant, però, l’acció del nostre govern, tant aquí a Aran com al conjunt de Catalunya, seguirà abocada a lluitar contra els efectes de la crisi en els treballadors, les famílies i les empreses. […] Estiguin segurs que tindran la Generalitat al seu costat. Tant per als objectius de progrés i benestar del conjunt de Catalunya com per fer realitat els anhels i la singularitat d’aquesta terra i la seva gent.

Moltes gràcies a tothom i molt bona festa.

Futur d'esperança

2010-06-22T11:40:00.000+02:00

Es aranesi auem estat acompanhadi, per prumèr viatge ena nòsta Hèsta, e damb balh tradicionau includit, peth president dera Generalitat. Un hèt plan destacable e autant de simbolic dempús deth debat territoriau intens qu’auem mantengut entà hèr a prevàler er estatut territoriau dera Val d’Aran, era votz dera quau a estat liderada de forma nauta e ben clara peth sòn sindic. Eth procès a estat long e dificil, mès ara fin a vençut era politica, ei a díer, er acòrd e era volentat d’entenuda. Vau era pena de soslinha’c en aguesti tempsi en qué, justament, era politica non passe per un des sòns mielhors moments. Deth problèma, a brotoat ua grana oportunitat. Non sonque era Val demore excludida de quinsevolh encastre que non sigue eth pròpri, senon que se daurís era possibilitat a qu’aquerisque ua naua naturalesa de singularitat territoriau, que l’apregondís e la consolide entàs pròplèu ans. Montilla e Boya an sagerat publicament eth pacte renauit entre andues comunitats. Eth president a rebrembat es paraules qu’eth sindic escriuec en un article e que son pro illustratives: “Er acòrd mos permet aubirar un futur a on es institucions araneses auràn, s’eth pòble aranés ac vò, possibilitats de seguir creishent entà desvolopar er autogovèrn”. Èm dauant era politica democratica en estat pur, perque, ara fin, ei eth pòble, er ensem de ciutadans que demoren en Aran, eth que decidís d’acòrd damb es leis. Arren a veir damb er exercici trampós deth “dret a decidir” era secession de Catalonha, que convergents e republicans proclamen coma panacèa. Arren a veir, perque, sonque damb eth pacte, eth nòste futur ei plen d’esperança.

(Diari Segre, 19 de junh de 2010)

Hèr-mos a escotar

2010-06-12T11:16:00.003+02:00

Aquí parlem: 10 de juny

Era fòrça dera rason

2010-06-10T11:16:00.001+02:00

Ara seguida trobaratz un interessant, solatjat e ben pensat article deth sindic d'Aran, Francés Boya, qu'aué li publiquen es diaris Segre e La Mañana.

VEGUERIES: SER I NO SER

Francés X. Boya Alós, síndic d’Aran i diputat del grup Socialistes – CpC al Parlament

En aquests últims anys, poques coses no han sacsejat tant una part de l’opinió pública, i també publicada, com la llei de vegueries. No cal dir que, especialment, a l’Aran. Les afeccions i desafeccions territorials són difícils de gestionar, legislativament parlant, i el soroll mediàtic ha evidenciat que els anhels d’una nova divisió territorial havien i han de superar no només els esculls propis d’un complex procés legislatiu i institucional, sinó que també han de resoldre com encaixar les peces del trencaclosques que, per la seva diguem-ne singularitat, no encaixen en un mapa homogeni.

El cas d’Aran ha estat, finalment, el més costós i el més laboriós de resoldre per diversos motius: uns de caràcter polític i altres de caràcter jurídic. Els primers s’han d’entendre des del principi que totes les administracions tendeixen a aplicar l’uniformisme com a norma. És a dir, per a elles el mapa ha de resultar homogeni i les normes també. Per tant, aquesta ha estat la primera dificultat a vèncer. També hem hagut d’afrontar la tasca per convèncer els que s’oposaven al reconeixement de la diferència o bé als que ho feien amb tants recels que finalment el resultat de la seva proposta era decebedor. Encara avui, en determinades declaracions de responsables polítics, s’intueix aquesta resistència que, francament, sorpren més venint dels que professen conviccions nacionalistes.

Les raons jurídiques han estat certament complicades, sobretot, per resoldre un fet indiscutible que és l’obligació de romandre adscrits als àmbits provincials, definits per la Constitució a l’article 141. Una qüestió que només es pot resoldre amb la modificació de la pròpia Carta Magna. Tanmateix, la llei deixa clares, implícitament, dos coses importants:

1. Que l’Aran té el dret a resoldre aquest fet i, per tant, a reivindicar-se, si és el cas, com un àmbit territorial similar a un territori foral o amb condicions d’adaptar el mandat constitucional tal i com succeeix amb els cabildos o consells insulars.

2. Que mentre això no passi, el Conselh Generau tindrà la competència que disposa la llei per a la província, és a dir, la cooperació supramunicipal. Per tant, si bé obliga al compliment del mandat constitucional en l’efecte pràctic, atorga al Conselh la possibilitat d’exercir aquesta potestat, atès que la resta de competències que tindrà el Conselh de Vegueria ja li són donades per l’article 10 de la pròpia llei.

En definitiva, la bondat de l’acord és que permet albirar un futur on les institucions araneses tindran, si el poble aranès ho vol, possibilitats de seguir creixent en la construcció d’un marc propi per desenvolupar l’autogovern. Tanmateix, cal dir que aquesta és una discussió per a iniciats i que, en general, el debat se circumscriu a plantejaments més directes i més intrínsicament vinculats al “ser o no ser”, a l’acceptació o negació del principi fort d’identitat d’un poble i la proximitat del seu govern, perquè per a nosaltres no es pot acceptar cap altra capitalitat que no sigui la pròpia, ni cap altra instància de govern que no sigui la que els ciutadans voten directament. Parlem d’allò que qualsevol poble aspira per a si: ser allò que vol ser i no allò que altri l’imposa.

Mès arguments

2010-06-09T12:17:00.000+02:00

Tanben en Aran informacion poderatz trobar era opinion d'Unitat d'Aran, amassa damb es auti partits politics damb representacion institucionau, sus er ahèr des vegueries.

ARAN, FUERA DE LAS VEGUERÍAS
Amador Marqués, secretario de Comunicación de Unitat d’Aran

El síndic Francés Boya ha conseguido que finalmente Aran quede fuera de las veguerías, según el acuerdo alcanzado por los grupos que dan apoyo al Gobierno catalán (PSC, ERC e ICV). Así, se excluye Aran de la veguería del Pirineo de forma clara y precisa, de acuerdo con el ordenamiento jurídico del Estado. La propuesta no da lugar a dudas: la veguería de Alt Pirineu i Aran pasa a denominarse “Alt Pirineu”, que está formada por los municipios de “Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà y la Cerdanya” (artículo 9).

Además de reforzar la relación “bilateral” entre el Conselh Generau y la Generalitat (artículo 10), se abre la posibilidad a que Aran adquiera el estatus de ente provincial. Mientras esto no sea así, el propio Conselh asumirá las competencias del Consejo de Veguería. No hay que ser un alumno aventajado de Derecho para saber que, efectivamente, tanto la constitución de las veguerías como la consideración de Aran como ente provincial dependen del acuerdo de las Cortes Generales. Así es nuestra arquitectura jurídica e institucional.

Lo más relevante es que el president Montilla ha cumplido con su palabra al consolidar la singularidad de Aran y su consideración de “entidad territorial singular”, como marca el Estatut. El Valle, con su Conselh, se convierte así en la única referencia territorial para sus ciudadanos. Es una pena, sin embargo, que la oposición de Convergencia, que ha mantenido un silencio clamoroso en todo este proceso, no haya sabido sumarse, una vez más, al consenso, y haya optado, incomprensiblemente, por votar en contra del dictamen que determina que Aran queda fuera de la organización “veguerial”, como reiteradamente ha reclamado de forma mayoritaria el pueblo aranés.

Francés Boya: "Este éxito nos pertenece a todos los araneses"

2010-06-08T18:23:00.001+02:00

Reprodusisqui ara seguida era entrevista que li publique Aran Informacion ath sindic Francés Boya en referéncia a Aran e era redistribucion territoriau de Catalonha.

PREGUNTA. La decisión acordada por el tripartito era una antigua reivindicación aranesa. ¿Qué supone para Aran la decisión del tripartito de excluir Aran de la Ley de Veguerías?

RESPUESTA. Supone un avance, un punto de inflexión en nuestra relación con Cataluña y su Gobierno, porque después de una larga batalla, que ha durado años, hemos logrado no sólo excluir Aran de la organización de las veguerías, como siempre hemos reclamado, sino también asegurar que Aran con su Conselh Generau sea el único referente territorial de los ciudadanos y las ciudadanas. Se abren nuevas perspectivas de futuro y de consolidación de nuestro autogobierno. El Gobierno que preside José Montilla nos ha escuchado y ha entendido nuestra reivindicación después de una larga y difícil negociación.

P. Como sindic, ¿qué siente? ¿Y cómo aranés?

R. Siento una enorme satisfacción, porque este éxito nos pertenece a todos los araneses, a todos los ciudadanos que viven y trabajan en Aran, que de forma transversal han defendido y defienden su pertenencia a este Valle, con su singularidad, su tradición de autogobierno y, especialmente, su voluntad de seguir proyectando en el futuro sus deseos colectivos desde la proximidad que representan sus instituciones. La gente está a favor de mantener este estatus singular dentro de Cataluña, y esto quiere decir no tener otra capitalidad que la nuestra y no tener otro gobierno de referencia que el que elijan los ciudadanos de forma directa.

P. El consenso impulsado desde el Conselh d’Aran de cara a la futura Ley d’Aran, ¿ha sido importante a la hora de trabajar para conseguir este acuerdo?

R. Ciertamente, es desde el consenso que el Conselh trabaja con los temas de país. Y la nueva ley de Aran es uno de estos temas. La elaboración de la propuesta de la ley se ha hecho con el acuerdo de los partidos con representación en el Conselh. Y a petición nuestra, el Parlament ha constituido una ponencia conjunta, entre todos los grupos políticos, para elaborar esta nueva ley a partir del documento consensuado en Aran. Espero que, en este proceso, los partidos sepan abandonar su tacticismo y su voluntad de ser protagonistas en beneficio de una ley que ha de permitir mejorar la financiación y dotarnos de los intrumentos necesarios para avanzar en la eficacia y la proximidad de la gestión de los asuntos públicos.

P. No obstante, como parlamentario por UA, partido vinculado al PSC, ha tenido que pasar momentos duros y adoptar posturas nada cómodas antes de hacer conciliar dos posturas que en algunos momentos parecían antagónicas.

R. He tenido claro desde el prinicipio que Aran es lo primero, por encima de intereses partidistas. Y bajo ese principio he actuado, hasta el punto que no hemos tenido reparos en cuestionar nuestra relación con el PSC, si no se respetaban los derechos de Aran. También me abstuve en la toma en consideración de la ley de veguerías, contraviniendo el sentido del voto del grupo al que pertenezco. Pero también es verdad que mi presencia en el Parlament y nuestra influencia en el PSC, así como la voluntad de entendimiento de ambos partidos, ha permitido finalmente que Aran vea respetada su singularidad de forma clara. En este sentido, quiero reconocer el compromiso del president Montilla con Aran, que en su visita del pasado marzo, abogó por el acuerdo con el Conselh y por desplegar el Estatut respetando la singularidad de Aran. Un compromiso que ha cumplido.

P. ¿Podemos decir que este es un momento histórico para Aran?

R. Puede parecer un tópico, pero yo creo que sí, porque lo que hubiera podido significar una quiebra, una ruptura, ha constituido un avance en la consolidación de nuestro autogobierno y la especificidad política y territorial de Aran en el conjunto de Cataluña. Y esto es verdad que es histórico, porque en contra de lo que pasó en 1834, cuando pasamos a formar parte de la provincia, o en contra de lo que pasó en 1987, cuando la Generalitat de entonces convirtió Aran en una comarca más de Cataluña, ahora, en 2010, somos una entidad territorial singular dentro de Cataluña, que, de forma pactada, queda al margen de las veguerías, es decir, de la propia organización territorial catalana.

P. Y ahora, ¿qué depara el futuro a Aran? ¿Cuáles son los nuevos retos?

R. Pues tenemos que seguir con todo nuestro empeño en superar estos momentos de dificultades para muchas familias y seguir con nuestra ruta de modernización y transformación del país iniciada hace tres años. De hecho, uno y otro objectivo van relacionados, porque tenemos que lograr una economía más productiva y competitiva, que genere puestos de trabajo en sectores hasta ahora inexplorados, como el de la innovación. Por eso en breve se iniciarán las obras para construir un Centro de Innovación Tecnológica en Casau, que permitirá dar apoyo a los jóvenes y nuevos emprendedores y asegurarles también una formación en estudios superiores, sin tener que desplazarse a Barcelona, por ejemplo. Tenemos necesidades urgentes como mejorar nuestras comunicaciones, porque sufrimos un déficit histórico en este sentido. Ahora hemos empezado con las obras de mejora de accesos a pueblos, pronto se iniciarán los trabajos en la carretera C – 28 entre Salardú y Baqueira, y espero que más pronto que tarde suceda lo mismo en la N – 230, entre el túnel y Vielha. Vamos a seguir trabajando para garantizar la solidez de nuestro turismo, haciendo de Aran un referente, una destinación de calidad, que vende de forma concertada sus productos y da a conocerlos en los mercados cercanos pero también en el ámbito internacional. Y por supuesto tenemos que garantizar que nadie se quede atrás del progreso, que todos tenemos las mismas oportunidades y que se mantiene la protección para los más vulnerables, como nuestros ancianos, para los que hemos construido una nueva residencia con instalaciones más cómodas y dignas. Queda mucho por hacer, pero tenemos toda la ilusión y las ganas para seguir trabajando y reclamando aquello que nos parece justo y que el pueblo aranés necesita y merece.

Aran e eth Pirenèu

2010-06-05T12:49:00.005+02:00

Ara fin, era Val d’Aran demore excludida dera organizacion des vegueries, segontes er acòrd ath quau an arribat es grops dera quèrra catalana, ei a díder, ICV, ERC e PSC, damb qui Unitat d’Aran manten aliança politica (e pensi que damb plan bon critèri e mielhors resultats). Aran ei un país deth Pirenèu e damb eth Pirenèu i vò apregondir era sua relacion. Mès sonque a compdar deth sòn reconeishement coma país damb autogovèrn e volentat de projectar-se en futur ena proximitat des sues institucions pòt justament concertar es sòns desirs, es sòns besonhs e interèssi damb era rèsta de pòbles que formen aguest “Naut Pirenèu” nòste, tan alongat e tan mancat de connexions transversaus e, de viatges e dilhèu per açò darrèr, d’ua consciéncia d’identitat compartida. Èm òmes, hemnes, de montanha, de frontèra, mès tranquils qu’es que demoren aquiu baish, en tot víuer damb aquera vitesa… Èm mès pògui, tanplan, amassadi en diuèrsi corròps –“assentaments”, segontes se ditz–, que s’an conformat ath long deth temps per un determinisme geografic, agaçant e tot en bèth moment. Pòt semblar era descripcion d’ua auta epòca, mès encara èm a dues ores de Lleida, a autant dera Seu, non cau díder alavetz de Barcelona, e pas a pas mos calerà apropar as grani centres, mès non mos calerà pèrder era anima que s’amague entre es montanhes. Eth Pirenèu ei diuèrs, encara mès Catalonha, qu’a hèt un gran gèst que, mesi entà darrèr, semblaue impossible. S’a vist en miralh e a s’a vist mès plurau e, per aquerò madeish, mès esplendida, coma eth Pirenèu a on èm, coma era Val qu’auem volut hèr mès nòsta e qu’aué ei mès de toti.

(Diari Segre, 5 de junh de 2010)

Se tornen a equivocar

2010-05-28T15:45:00.001+02:00

UN CÒP MÈS, CIU NON EI ARA NAUTADA DES AHÈRS IMPORTANTS DETH PAÍS

Convergéncia vòte contra era exclusion d’Aran des vegueries

Eth president d’Unitat d’Aran, Arturo Calbetó, a felicitat aué as grops que dan supòrt ath Govèrn dera Generalitat (PSC, ERC e ICV) per auer pactat era exclusion d’Aran dera vegueria deth Pirenèu, atau coma a reclamat UA e, en especiau, eth sòn secretari generau e sindic d’Aran, Francés Boya, de forma persistenta. Calbetó a soslinhat qu’aguest “ei un èxit qu’aperten a toti es aranesi, pr’amor qu’era Generalitat a escotat, ara fin, ath pòble e as sues institucions”.

Arturo Calbetó a lamentat, totun, que Convergéncia age votat en contra d’aguest acòrd, e a assegurat que “un còp mès, CiU non ei capabla de sumar-se ath consens ne ei ara nautada des ahèrs importants deth país”. En aguest sens, Calbetó a rebrembat que CiU siguec era responsabla de convertir era Val en ua comarca mès, per miei dera lei d’organizacion comarcau, e tanben siguec responsabla de bloquejar, pendent dètz ans, era lei d’Aran.

(Comunicat d'Unitat d'Aran)

Ua hita istorica

2010-05-27T10:53:00.001+02:00

EL GOVERN ACCEPTA EXCLOURE L'ARAN DEL MAPA DE LES VEGUERIES

La Vall d’Aran ha guanyat el seu pols particular amb el tripartit, i especialment amb el PSC, contra les vegueries que projectava el Govern de la Generalitat. Els socis de l’Executiu han pactat una esmena per treure la comarca del nou mapa territorial de Catalunya. Una excepció que permetrà, al mateix temps, que la vall adquireixi l’estatus d’ens provincial. Quan l’Estat li reconegui aquesta singularitat, l’Aran assumirà i exercirà les mateixes competències que la resta de vegueries, sense compartir aquestes funcions amb les altres comarques de l’Alt Pirineu. El dictamen definitiu de la llei serà aprovat avui en comissió parlamentària i ja quedarà llest perquè el ple hi doni el vistiplau, probablement amb els únics vots del tripartit.

El redactat de l’esmena és tan complex com la mateixa negociació mantinguda, sobretot, amb el síndic aranès i diputat del PSC, Francesc Boya. De fet, perquè l’Aran vegi satisfeta la seva reclamació haurà de ser primer l’Estat el que modifiqui la legislació en matèria d’organització territorial, de manera que li atribueixi un estatus similar al d’una província.

La solució pactada preveu que, en un primer moment i de forma provisional, la vall formi part de la vegueria pirinenca «mentre estigui integrada en l’ordenació jurídica de l’Estat en la institució provincial de govern i administració local». És a dir, fins que la província de Lleida deixi d’existir formalment com a administració.
Durant aquest temps, el consell de vegueria de l’Alt Pirineu delegarà al Consell General d’Aran totes les seves funcions en matèria de cooperació local. Una vegada l’Estat permeti a la comarca quedar al marge de les institucions provincials, el Govern aranès exercirà les funcions que la nova llei atorga als consells de vegueria.

Amb aquest enunciat es pretén fer compatible la reivindicació aranesa amb l’organització territorial de l’Estat que marca la Constitució. De fet, el Consell va encapçalar des del primer moment l’oposició a «diluir» la singularitat de la vall en una vegueria, ens pel qual ha mostrat sempre una inclinació menys clara que per la província. Aquesta esmena provocarà que la vegueria de l’Alt Pirineu quedi compresa únicament per les comarques d’Alta Rigaborça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà.

RELACIONS «EN SUSPENS» / L’enuig de Boya amb el PSC es va arribar a plasmar en alguns gestos polítics simbòlics, encara que mai en declaracions altisonants. El síndic de l’Aran es va abstenir en la presa en consideració pel Parlament de l’avantprojecte de llei. I el seu partit, Unitat d’Aran, adscrit als socialistes catalans, va deixar «en suspens» les relacions entre tots dos, a l’espera de com es resolia el contenciós de les vegueries.

Ahir, l’opinió de Boya ja era una altra: «Aquest reconeixement per part de les institucions catalanes adquireix una dimensió històrica i pregona la vinculació institucional, política i de bon veïnatge de la vall amb els pobles del Pirineu i el conjunt de Catalunya».

(El Periódico de Catalunya, 27 de maig de 2010)

'Fumata bianca'

2010-05-26T18:08:00.000+02:00

Eth sindic d'Aran e secretari generau d'Unitat d'Aran, Francés Boya, a artenhut fin finau eth compromís des grops d'Entesa (PSC, ERC e ICV) entà excludir Aran dera organizacion des vegueries. Atau coma ven de demostrar eth president Montilla entà deféner er Estatut en Senat e possar er inici deth procès de renovacion d'un TC incapable, eth sindic Boya a demostrat tanben qu'era persisténcia, era negociacion e eth trabalh constant dan, de viatges, es sòns fruts. Atau se despren dera propòsta d'esmendes qu'es partits que dan supòrt ath Govèrn dera Generalitat an pactat ena darrèra session dera ponéncia dera lei de vegueries.

Era propòsta convertís "l'Alt Pirineu i Aran" en "Alt Pirineu", que serà format pes "municipis corresponents a Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pallars Sobirà, Pallars Jussà e Cerdanya", en tot excludir de forma clara ara Val d'Aran (article 9). Ath delà deth refòrç dera relacion de bilateralitat entre eth Conselh e era Generalitat que recuelh er article 10, es grops d'Entesa higen dues disposicions (disposicion addicionau tresau e disposicion transitòria prumèra bis) que preven qu'eth Conselh Generau se hèsque cargue des competéncies de cooperacion locau qu'aurà assignades, quan se constituïsque, eth Conselh de Vegueria (ara les exercís era Deputacion). Tot un entramat d'encastre juridic que da respòsta damb satisfaccion as demanes araneses.

Cau rebrembar, ad aguest respècte, qu'era esmenda de CiU se limitaue a suprimir deth redactat eth tèrme "Aran", sense guaires concrecions, e aportaue ua propòsta fòrça enigmatica: "Aran disposarà d'un règim jurídic especial". Coma se non l'auessem dejà! Totun, era propòsta lèu immielhorabla des grops dera quèrra ei ua bona notícia entà toti e per toti a d'èster compartida, perque, coma a dit aué eth sindic, da compliment as aspiracions deth pòble aranés e daurís naues perspectives de futur e consolidacion der autogovèrn.

Aran demore dehòra de quinsevolh vegueria

2010-05-26T12:29:00.000+02:00

ACORD DEL TRIPARTIT PERQUÈ LA VAL D'ARAN QUEDI FORA DE LA FUTURA VEGUERIA DEL PIRINEU

Un acord entre els partits que governen a la Generalitat (PSC, ERC i ICV-EUiA) per esmenar la llei de vegueries obre la porta perquè Aran quedi fora de la futura demarcació del Pirineu. Així ho van confirmar fonts d'Unitat d'Aran (UA), socis dels socialistes. Una sèrie d'esmenes, presentades ahir en una sessió de la ponència parlamentària, modifiquen el projecte de llei per limitar la vegueria pirinenca a l'Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell i Cerdanya. De la mateixa manera, elimina qualsevol vinculació de la Val a la nova demarcació del Pirineu al preàmbul de la normativa. Aquestes propostes s'hauran de debatre en la pròxima sessió de la comissió parlamentària d'Assumptes Institucionals, que haurà d'emetre un dictamen abans que el ple de la cambra catalana debati la llei.

Les esmenes es completen amb una disposició addicional i una altra de transitòria, que pretenen fer compatible la reivindicació del Conselh i els municipis aranesos, contraris a formar part de la vegueria del Pirineu, amb l'organització de l'Estat que fixa la Constitució. Dit d'una altra manera, plantegen la via per la qual la Val quedi fora de la demarcació que substituirà la província, quan la normativa agrupa els municipis en províncies i altres agrupacions supramunicipals i confereix competències en matèria de cooperació local a diputacions i a altres ens d'àmbit provincial, com ara consells i cabildos.

La solució pactada preveu que Aran formi part de forma provisional de la vegueria del Pirineu "mentre estigui integrada a l'ordenació jurídica de l'Estat en la institució provincial de Govern i administració local", segons el text d'una de les esmenes.

En aquest període, el consell de vegueria delegarà al Conselh d'Aran "totes les seues funcions" en matèria de cooperació local a la Val. Quan l'Estat permeti a Aran quedar al marge de les institucions provincials, afegeixen les esmenes, el Conselh exercirà totes les funcions que la llei atribueix als consells de vegueria i la Val quedarà fora de l'organització veguerial. Aquest enunciat implica que Aran es desvincularà de la divisió de Catalunya en vegueries quan l'Estat l'equipari a una província.

(Diari Segre, 26 de maig de 2010)

Apòstes de futur tà Pujòlo

2010-05-25T20:02:00.001+02:00

ES ÒBRES DE MIELHORA DERA C-28 COMENÇARÀN EN JUNH

Eth sindic d’Aran, Francés Boya, a anonciat aué, en transcurs deth Conselh de Terçon de Pujòlo, qu’es òbres de mielhora dera carretèra C – 28 començaràn a finaus de junh. Era actuacion afècte ath tram de Salardú enquia Baquèira, fòrça deteriorat enes darrèri ans. Aguesta intervencion, amiada a tèrme peth Departament de Politica Territoriau e Òbres Publiques dera Generalitat, compde damb un pressupòst de 4 milions d’èuros.

Eth Conselh Generau d’Aran seguirà enguan damb es trabalhs de regeneracion de peisheus en pòble de Salardú, a on s’auràn mielhorat sèt ectarèes. Entre 2007 e 2010, s’a actuat en Bagergue – Moredo e Gessa – Unha. En Tredòs, eth Govèrn aranés ven de realizar trabalhs de desbroçament en ua superfícia totau de quate ectarèes.

Tanben ei previst que se hèsquen, a compdar d’enguan, actuacions de reforma des parets e mielhores generaus enes arrius deth Barranc de Corilha e ena Ribèra der Unhòla, atau coma a assegurat eth conselhèr Francés Bruna.

Eth sindic a auançat qu’aguesta setmana presentarà en Parlament era iniciativa entà segregar Naut Aran dera Resèrva Nacionau de Caça Alt Pallars – Aran entà convertir eth municipi en ua Zòna Controtlada de Caça, coma ena rèsta dera Val d’Aran, sens perjudici des actuaus proteccions mieiambientaus.

Atau madeish, eth Conselh projècte bastir un Parc de BTT en Beret en collaboracion damb Baquèira – Beret e er Ajuntament de Naut Aran entà dinamizar eth torisme pendent era sason d’ostiu.

(Comunicat deth Conselh Generau d'Aran, 25 de mai de 2010)

Abséncies

2010-05-22T13:35:00.001+02:00

I a abséncies dificiles, lèu impossibles de païr. Son coma era musica carada que tot ac condicione, coma eth temps trencat de forma essenciau. Hè quauqui dies parlàuem ací sus era vertat intima d’un amor filiau, d’un amor maternau. Dilhèu non i a abséncia mès grana qu’era que subergés quan er hiu vitau entre ua mair e un hilh se trenque damb era mòrt d’aguest, perque non sonque partís eth, senon que partís ua part fonamentau d’era. Maria José Brito ac torne a explicar en sòn darrèr libre (Aromas de una ausencia, editoriau Milenio). Suspren era capacitat de Brito entà escríuer eth dò damb un lenguatge tan precís e depurat, sense besonh de quèir en sentimentalismes uets, tan comprensibles e naturaus, de viatges. Era escrivana, d’origina aranesa, s’escriu e, en escríuer-se, escriu eth sòn dò, eth sòn sentiment intim e essenciau dauant ua pèrta intima e essenciau. Brito, que demòstre un coneishement enciclopedic, aquerís ua naua dimension en aguesta darrèra òbra, mès pregona, mès pensada, tan interpellanta e tan essenciaument temporau. En efècte, era vida se desplegue coma un continu illimitat a on era preséncia se liure a ua sòrta de referéncies damb aqueth projècte en quau mos i trobam dejà. Mès quan se trenque non i a projècte que valgue e es “flaires dera abséncia” mos rebremben qu’eth temps ei ua queiguda, un trencament, un desarraïtzament d’aquerò qu’existís, qu’existie, e alavetz era pèrta non ei mès qu’era pròpria preséncia d’aquerò que s’a perdut. Existís en tot pèrder-se, en tot húger, e alavetz tostemp demore darrèr. D’ací nèish era impossibilitat radicau dera quau da compde Brito: non i a futur.

(Diari Segre, 22 de mai de 2010)

Nòsta lengua

2010-05-20T10:43:00.006+02:00

Er aranés ei er occitan deth nòste pòble. Era lengua deth pòble damb era quau eth pòble sentís e s'arreconeish. Malurosament, non existís un occitan estàndard, mès òc qu'auem ua diversitat dialectau plan valurosa que cau saber respectar e arreconéisher. Ei chocant veir coma quauqui defensors dera lengua utilizen es madeishi arguments qu'es sectors reaccionaris hèren a valer hè mès de vint ans dauant era politica d'immersion lingüistica ena escòla, evidentament en aranés. "De qué mos servís er aranés dehòra dera Val d'Aran?", se didien aqueri, se diden ara entitats coma eth CAOC.

Per cèrt, semble que tanpòc ei possible eth consens politic en aguest ahèr. Semble que Convergéncia s'a alineat damb es postulats der "occitan estàndard" o, en paraules deth president der Institut d'Estudis Occitans, er "occitan ortopedic", en detriment der aranés, qu'ei era varianta sense era quau era Lei lingüistica non aurie cap de sentit. Insolit. Descoratjador, coma er escrit que vos adjunhi deth CAOC, que compartís es sues amassades en contra der aranés damb CDA e ERC d'Aran, atau coma se despren dera preséncia e aquiescéncia de representants destacadi d'andús partits en eres. Er escrit: tot un aumenatge ath paternalisme e eth desproposit.

LA LLEI DE L’OCCITÀ ES PERVERTEIX A L’OPINIÓ PÚBLICA CATALANA

Seria imaginable una llei del català de l’Alguer?

Una llei del castellà d’Andalusia?

Una llei de l’anglès de Gibraltar o de Malta?

Doncs ara ens volen fer empassar una llei de l’aranès, dissimulat amb el nom d’occità de l’Aran.

I a més volen que l’aranès sigui oficial a Catalunya, enlloc de l’estàndard occità central.

L’aranès és un subdialecte occità perifèric que només té ús local, però cap ús com a mitjà de comunicació amb Occitània.

Uns polítics sense escrúpols lingüístics volen pervertir la llei i incitar als catalans a aprendre l’aranès, que aquí ni a fora serveix per res (excepte a Aran).

Avui s’acaba el termini de les esmenes. El disbarat està servit. Aconseguir vots val més que la raó i la lingüística. No han fet cas als lingüistes. Neguen l’evidència i diuen que no hi ha estàndard occità que els fa nosa per fer estàndard l’aranès.

Doncs, almenys protestem.

Cordialment,
CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català
www.caoc.cat

Comunicat deth Conselh Generau d'Aran

2010-05-19T13:50:00.000+02:00

ETH PARLAMENT CONSTITUÍS ERA PONÉNCIA QU'A D'ELABORAR ERA NAUA LEI D'ARAN

Era Comission d’Ahèrs Institucionaus deth Parlament de Catalonha a dat lum vèrda aué ara constitucion dera Ponéncia entara naua Lei d’Aran. Aguesta ponéncia, que se cree de forma consensuada, compde damb era representacion de toti es grops parlamentaris. D’aguesta forma, era Cramba catalana da compliment ar acòrd deth Plen deth Conselh Generau d’Aran entà reformar era lei de regim especiau per miei d’ua ponéncia conjunta, segontes era prepausa qu’en aguest sens formalizèc eth sindic d’Aran, Francés Boya, ena session plenària deth mes de hereuèr passat.

Es ponents son eth sindic e deputat Francés Boya (Socialistes – CpC) e es deputats Francesc Homs (CiU), Maria Àngels Cabasés (ERC), Rafael López (PP), Francesc Pané (ICV) e Albert Rivera (Grop Mixt). Eth sindic a expressat era sua satisfaccion per inici deth tràmit entà reformar era lei de 1990 “d’acòrd damb eth mandat estatutari”, mès a avertit que “eth procès serà mès long der abituau, perque es deputats auem decidit damb bon critèri qu’era lei s’elabòre damb un aute procediment, qu’a de besonh deth consens continu entre toti es grops”.

Francés Boya a declarat que “dempús de vint ans d’exercici der autogovèrn, eth règim especiau dera Val d’Aran ei pro consolidat dejà”, e a assegurat que “ara cau centrar-mos en seguir trabalhant entà arténher un mielhor finançament e es garanties sufisentes entà prestar damb eficàcia e proximitat es competéncies aquerides ath long des ans e es que se poguen aquerir en futur”.

Repàs setmanau

2010-05-14T18:21:00.001+02:00

E era setmana ei lèu passada... e, totun, s'an succedit ahèrs plan importants entà Aran. De prumèr, ei fòrça destacable qu'eth Proòm dera Val d'Aran, era figura qu'eth Sindic de Grèuges adòpte en Aran d'acòrd damb eth convèni ath quau s'arribèc en 2009 damb eth Conselh Generau, age començat a estudiar era possibilitat qu'era lei de vegueries, atau coma ei plantejada en aguesti moments, non resòl com cau er encastre d'Aran coma "entitat territoriau laguens de Catalonha", segontes mane er Estatut. Pro que se n'a encuedat de denoncia'c eth sindic enes darrèri mesi.

Era actuacion deth Proòm, possada pera encomana deth Conselh entà susvelhar es drets d'Aran, era persisténcia deth madeish sindic Boya e era volentat explicita deth pòble aranés obliguen ath Parlament a reconsiderar er ahèr e, a despièch dera impossibilitat immediata d'aplicar era lei, dar compliment a çò qu'Aran se merite. Demoram auer bones notícies ad aguest respècte, coma de bones en seràn lèu respècte dera naua lei d'Aran, pr'amor qu'era negociacion damb era cramba catalana, especiaument damb es nòsti aliats en Parlament, non s'a arturat pas ací. E cau díder, en aunor ara vertat, que venguem de trobar plan bona predisposicion.

Bona predisposicion... coma era qu'an demostrat auer es trenta entitats, organismes, associacions, institucions e partits qu'an acordat e dat eth sòn visteplatz finau ath manifèst pera lengua pròpria d'Aran entà que lo prengue en consideracion eth Parlament ara ora d'abordar era lei der occitan, aranés en Aran, era prumèra lei d'aguestes caracteristiques que prebotge eth Govèrn dera Generalitat en trenta ans. Qu'ei merit de toti, sustot des qu'an hèt possible era perviuença dera lengua en carrèr, en casa, enes institucions, ena escòla. Domatge que Convergéncia non l'age volut signar, fin finau. Demorem qu'eth consens, ath marge des diferéncies, pogue èster pro ampli entà arténher ua lei plan vitau entath futur der aranés.

A arribat eth moment d'Aran

2010-05-14T17:01:00.001+02:00

Peth sòn interès, reprodusisqui tot seguit un article d'opinion deth sindic Francés Boya, que publique aué eth diari Segre.

ARAN SURT DE L'OBLIT

La Val d’Aran s’ha fet sentir com mai ho havia fet en la seva història. La seva veu ha tronat per defensar els seus drets en la política catalana. Una situació que contrasta amb els moments què els governs aranesos compartien assignació política amb els governs conservadors que durant anys i panys s’han succeït al territori.

De fet, vam haver d’esperar deu anys per aprovar la primera llei de règim especial, que no va permetre restaurar l’autogovern fins el 1991. Quan tot just han passat vint anys, hem entomat el repte de reformar la llei amb una nova norma, elaborada a partir d’una ponència conjunta entre tots els grups parlamentaris com a mostra de consens i unitat, malgrat els moviments tacticistes i oportunistes que practica CiU amb aquest tema.

Per primera vegada en trenta anys, el Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Montilla, promou una llei per a la llengua pròpia d’Aran per tal de desplegar la seva oficialitat i garantir-ne els recursos suficients per aconseguir la plena normalització.

Per primera vegada, el Conselh Generau d’Aran ha signat un conveni extraordinari amb el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat per invertir en obra pública, reactivar l’economia i adequar els equipaments públics. Per primera vegada, el Departament d’Educació ha assumit la seva responsabilitat a dur a terme una reforma seriosa dels nostres equipaments educatius.

Per primera vegada, el Govern d’Aran ha desenvolupat un pla pioner amb Turespaña per desestacionalitzar i internacionalitzar el nostre turisme, després d’anys i panys de sentir a parlar d’ambdós conceptes sense haver activat mesures concretes en aquesta direcció.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques del Govern català s’ha avingut a tancar un acord amb el Conselh Generau per millorar les vies d’accès als nostres pobles, tot duplicant la inversió destinada fins ara. I el mateix Departament adequarà molt aviat la carretera C – 28 entre Salardú i Baquèira, un tram extremadament deteriorat després d’anys i panys d’oblits imperdonables.

I cal que el Ministeri de Foment abordi amb urgència la millora de la N – 230 entre Vielha i el túnel, així com nosaltres (Generalitat, Conselh i ajuntaments) hem d’ajudar a definir un nou traçat de via al seu tram per Aran d’acord amb les necessitats de mobilitat, seguretat i respecte mediambiental.

Tenim sobre la taula una llei d’organització veguerial que ara estudia el Proòm (Síndic de Greuges) a instàncies del Conselh Generau per tal de fer prevaldre els drets d’Aran com a “entitat territorial singular dins de Catalunya”, fora, per tant, de qualsevol divisió territorial que no sigui la pròpia.

La negociació no s’ha acabat. En tot cas, caldrà evitar, amb tots els nostres mitjans disponibles, l’error històric que va cometre el president Pujol en convertir Aran en una comarca més de Catalunya amb la llei d’organització comarcal, sense la qual avui, potser, no hauríem de lamentar els intents d’incloure la Val a la vegueria del Pirineu.

En aquell moment, la majoria política de CiU a Aran va callar vergonyosament i va acceptar l’arrabassament de la singularitat. Avui, la defensa del país l’encapçala un govern progressista i aranesista, que sap posar els interessos de país per davant dels interessos de partit, tant en matèria d’ordenació territorial com en la defensa del sentiment d’identitat vinculat a una realitat tan viva com la nostra llengua.

Benvingut el temps en què, a diferència dels anys on tot quedava aturat al pou d’aigües recloses, el riu de les iniciatives araneses brolla amb força i per sobre de qualsevol discrepància. Ha arribat l’hora d’Aran, que ja surt de l’oblit...

En defensa des drets d'Aran: Eth Sindic demane empara ath Proòm.

2010-05-12T11:19:00.001+02:00

ARAN PORTA AL SÍNDIC DE GREUGES LA SEUA INCLUSIÓ A LA VEGUERIA DEL PIRINEU

L'organisme que dirigeix Rafael Ribó estudia si vulnera el nou Estatut

La Sindicatura de Greuges ha obert una investigació d'ofici per determinar si la futura llei d'ordenació territorial de la Generalitat vulnera l'Estatut a l'incloure Aran a la vegueria del Pirineu. Així ho van confirmar ahir fonts de l'organisme, que van indicar que l'actuació del síndic respon a una petició del Conselh, que és contrari que la Val formi part d'aquesta nova demarcació.

La Sindicatura haurà de determinar si la inclusió d'Aran a la vegueria del Pirineu vulnera el reconeixement dels aspectes diferencials i la identitat de la Val recollits a l'Estatut. Així mateix, haurà de determinar si la Generalitat ha complert el precepte estatutari segons el qual ha de donar audiència al Conselh sobre aspectes de la llei que afectin la vall.

El síndic d'Aran, Francés Boya (UA), va recordar que, si bé les resolucions de la Sindicatura de Greuges no tenen caràcter vinculant, aquesta institució és una de les figures habilitades per reclamar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei de vegueries. Les resolucions d'aquest ens sí que tenen un caràcter vinculant en el procés de legislació del Parlament referent a l'Estatut.

Precisament, els lletrats del Parlament consideren que el projecte de llei de vegueries impulsat pel Govern vulnera l'Estatut. Segons l'informe, el text estatutari preveu que els consells de vegueria actuïn com a delegació del Govern i ens de cooperació local, segons els autors de l'informe, cosa que no està prevista en la primera etapa d'implantació de les vegueries. En principi, el Govern preveu quatre demarcacions els límits de les quals coincidiran amb les actuals províncies, per després dividir-les en set vegueries.

(Diari Segre, 12 de maig de 2010)

Parli aranés

2010-05-11T20:16:00.002+02:00

(Jo) “parli aranés”, proclamaue un lèma de pegasolet, bèth temps a, coma insígnia d’afirmacion lingüistica, lèu identitària. Parli aranés, pensi en aranés, gaudisqui e patisqui en aranés. Eth mèn univèrs s’articule e s’exprèsse en aranés. E ac pogui hèr, perque non sò solet. En un cornèr de món, quauqui poblants parlen disparion, e compartissen aquera “parla” damb ues autes, tanben oficiaus (planvoluda eterogeneïtat!), e, ath delà, fòrça d’eri son e vòlen èster diferents. Aranesi, aranesi en aranés, e aranesi en castelhan, en catalan, conscients deth valor universau dera lengua pròpria, qu’exprèsse ua realitat autant d’especifica, ath delà de compartida. Èm pògui, mès non èm pas soleti. Cornèr de món, mès comunitat de sentiment, de viatges d’interèssi comuns, legitims totun. Va mès enlà dera politica, dilhèu ei pura politica en sentit mès plen: punt de trobada, espaci comun, pluralitat ena unitat. Mès va mès enlà dera politica. M’interèsse mès aguest Aran coma val qu’acuelh, encamarde, restaque. E val pòt èster ièrla, pas isolada, ièrla de pensada, de relacions e emocions, damb rius de lengua (d’ua lengua, er occitan, ena sua varianta aranesa) que diboishen un quadre singular. Catalonha a un tresaur ací naut, s’apère Val d’Aran e era sua forma mès blossa ei er aranés, er occitan d’Aran. Es tresaurs se suenhen, se sauven, mès i a tresaurs vius que cau arreviscolar, hèr-les a córrer pes prats dera libertat, ei a díder, dera plea normalitat. Ua lei ei sonque ua lei, mès elaborada com cau, e aplicada com cau, pòt dar er oxigen que permet mantier ben ludenta era al.hama que mos exprèsse. Er aranés!

(Diari Segre, 8 de mai de 2010)

Comunicat d'Unitat d'Aran

2010-05-10T18:04:00.001+02:00

UA LAMENTA L'ACTITUD "UNILATERAL I POC CONSTRUCTIVA" DE CIU AMB LA LLEI D'ARAN

Boya convida els nacionalistes a sumar-se al consens sobre la Llei de l’aranès

El secretari general d’Unitat d’Aran i síndic d’Aran, Francés Boya, ha lamentat avui l’actitud “unilateral i poc constructiva” de CiU amb la Llei d’Aran, i ha qualificat els últims posicionaments dels nacionalistes respecte de la reforma de la llei de règim especial de “tacticistes i avantatgistes”.

Francés Boya, que ha recordat que CiU “va bloquejar l’actual Llei d’Aran durant deu anys”, ha precisat que la Junta de Portaveus del Parlament ja va decidir que la Llei es tramitaria per Ponència conjunta, tal com havia reclamat el Ple del Conselh Generau d’Aran.

Per això, “no entenem que CiU demani pel seu compte el nomenament de la ponència, sense el previ acord de la resta de grups”. Boya ha anunciat que la Comissió d’Afers Institucionals nomenarà, en la pròxima reunió, els ponents que han d’elaborar la nova Llei d’Aran, d’acord amb el compromisos adquirits per tots els grups.

D’altra banda, el síndic Boya s’ha referit al “moment històric que viu l’Aran amb l’elaboració d’una Llei específica per a l’aranès, l’occità d’Aran”. Aquesta norma ha generat la promulgació d’un manifest en defensa de la llengua, que ha estat signat per les escoles araneses i la majoria d’entitats i institucions relacionades amb la normalització de l’aranès.

En aquest sentit, el secretari general d’UA ha demanat a Convergència “que s’afegeixi al consens cívic i social davant l’oportunitat que significa aquesta llei per a la supervicència de l’aranès”.

Dauant era Lei der aranés

2010-05-06T12:31:00.002+02:00

Eth Govèrn dera Generalitat a prebotjat, per prumèr còp, ua Lei entar aranés, er occitan d'Aran. Ua decision qu'aunore ad aguest govèrn e que pòt significar ua fèrma garantia entath desplegament dera normalizacion der aranés, en un contèxte de dificultats entà qu'era nòsta lengua pogue subervíuer.

Aguesta lei non aurie sentit sense er esfòrç de ciutadans anonims, collectius coma Lengua Viua, institucions, periodistes deth país, e, en especiau, era escòla aranesa, que, a despièch des reticéncies iniciaus, a sabut hèr der aranés era lengua veïculara coma esturment de coesion sociau, fòrça viatges sense recorsi e, massa viatges, sonque damb eth volentarisme des sòns mèstres.

Tanplan qu'era lei non ac resolverà tot, mès arren poderà èster igual damb era sua empara juridica e, tanben ei de demorar, financèra. Era lei a d'èster ath servici des ciutadans e ciutadanes qu'en Aran hèn possible qu'er occitan, ena sua varianta aranesa, mantengue era sua al.hama ben ludenta e radianta. Un noble objectiu qu'ei desirable que sigue compartit per toti: entitats, institucions e partits politics.

Espanha

2010-04-27T13:29:00.002+02:00

Eth reformisme ei un caminar que, gradon a gradon, permet arténher petites conquèstes que, ara fin, somen era mès grana, era d’ua societat transformada per mor dera justícia e era possibilitat d’ua felicitat mès plea. En tot comentar un editoriau de La Publicitat, Josep Carner, poèta immens, deishèc escrit: “Integralisme ena finalitat, gradualisme ena aplicacion. Aguesta ei era tèsi deth reformisme sociau […]. Aquera qu’a d’èster era tèsi de tota politica democratica”. Eth reformisme constitusís era mèrca politica der illustre aranés Jusèp Maria Espanha Sirat, se se permet era adaptacion aranesa deth nòm. President dera Deputacion e conselhèr de Governacion damb eth president Lluís Companys, aguest òme que neishec en Vielha e auec a Aran en hons deth sòn sentiment patriotic auec un sòni e aqueth sòni siguec eth federau, atau coma mos le presente era istoriadora Antonieta Jarne Mòdol en libre publicat pera editoriau Alfazeta Edicions, dera quau n’ei un des sòns responsables Txema Martínez, gran poèta, articulista exquisit, que coma pògui sap suenhar eth lenguatge e dar-le-mos as lectors coma un present artesan e delicat. Quan un Tribunau Constitucionau incapaç a de decidir encara sus er Estatut, en tot méter en risc non sonque era realitat nacionau de Catalonha e es drets d’Aran, senon eth projècte politic espanhòl (Montilla dixit), es extremismes se holen coma polòis e eth reformisme federau semble impossible. Mès, coma s’entenerien Catalonha e Espanha mancades era ua dera auta? Jusèp Maria Espanha, politic d’ERC, pressaue a escríuer entre toti “ua naua istòria d’Espanha”. Qu’atau sigue.

(Diari Segre, 24 d'abriu de 2010)

Pera nòsta gent grana

2010-04-15T23:02:00.001+02:00

Un perfil deth sindic

2010-04-14T11:55:00.000+02:00

PACO BOYA EN EL CLUB DE TENIS

Yo no conocía personalmente al síndic d’Aran, Paco Boya. Por eso me extrañó que la asociación cultural catalano-francesa ‘Diàleg’ me pidiera que lo presentase en una comida-conferencia que se celebró ayer en Barcelona, en el Real Club de Tenis (por cierto, con sus calles adyacentes cortadas porque preparan el Trofeo Conde de Godó). Paco Boya cayó bien, gustó su proximidad y naturalidad y descubrió al auditorio la personalidad de una cultura y de un territorio que no se reducen a las pistas de Baqueira-Beret. Yo no pude negarme a viajar a Barna porque tenía ganas de conocer a Boya, sobre todo después del debate sobre las veguerías, y por amistad con Joaquim Llimona, el presidente de la asociación, que al comienzo de la comida puntualizó que al síndic d’Aran sólo podía presentarlo un periodista de Lleida. Con lo cual, ya adelantó casi todo lo que yo iba a decir: hasta en Barcelona, admitiendo su identidad occitana, se ve al Aran perfectamente situado en Lleida. Paco Boya, además, recalcó el valor central de la ciudad de Lleida para la demarcación, con marcos de referencia vitales en el territorio como la Universidad, el Hospital, Gardeny, la Alta Velocidad y el aeropuerto. Estamos más cerca de Lleida -dijo- que de cualquier otro punto donde se quiera instalar la capital de la veguería del Alt Pirineu. Un tipo razonable y poco dogmático, Paco Boya, empeñado en convertir el Aran, cruzado por cuatro idiomas, en foco expansivo de la recuperación de esa joya lingüística que es el occitano.

Ramon Pedrós (La Manyana, 14 d'abril de 2010)

Bastir país

2010-04-13T18:24:00.000+02:00

M'agrade eth nau estil qu'eth PSC a introdusit ena politica catalana, en tot prebotjar era sana confrontacion d'idèes e projèctes e non pas des persones. Un exemple entara rèsta de fòrces politiques. Un exemple tanben entath debat politic en Aran. Coma dejà hec Unitat d'Aran en 2007, eth PSC incorpòre cares naues en equip de campanha deth president Montilla, qu'acabe de dar a conéisher eth sòn compromís en un discurs personau e emotiu en Pinós (Solsonés), en centre geografic e, simbolicament, en centre politic. Totun, tant eth PSC en Catalunya coma UA en Aran representen era centralitat e era opcion de progrès e de justícia sociau. Dauant era prepoténcia abituau, cau ua politica mès onèsta, mès respectuosa e mès apròp des besonhs reaus des persones. Eth govèrn dera Generalitat a protagonizat ua ingent activitat dera quau en podem da fe en parçans coma era Val. Per exemple, es nòsti municipis, ath marge de colors politics, an podut amiar entà dauant fòrça actuacions gràcies as ajudes dera Generalitat. Un govèrn que, en collaboracion damb eth Conselh Generau, e dempús d'ans de fausses promeses, s'a metut a trabalhar entà hèr possible realitats coma era reforma der Institut d'Aran, era promocion de viuendes sociaus, era mielhora dera C - 28 o era ampliacion der Espitau. Ac podetz consultar en nau portau web qu'a presentat aué eth Conselh Executiu. S'apère Construïm Catalunya.

Renèisher

2010-04-12T12:27:00.000+02:00

Era Val gahe ua auta forma, uns auti colors; linhes clares e ludentes diboishen es contorns dera sua fisionomia paisatgistica, quan eth solei comence a cauhar ena tèsta e alendades renauides de primauera s’escampilhen coma rumors que brotoen de laguens dera tèrra. A despièch der heired maitèr e es nheudades re.hètes, arren non ei bric igual. O aquerò semble… Mès ores de lum, mès vida tà víuer. Ei coma un renèisher intens ath mon que t’entore, te balhe respècte e posse a ua dignificacion pròpria, en mar de montanhes desafiantes ara exploracion estival, qu’ara, adocides de nhèu, contrasten era agonia damb eth capinaut, autant de transitòri, deth “vèrd paradís” que nèish en hons. Tot concludirà eth sòn cors e en començarà un aute. Mès ei aguesta emocion deth començar de nau, en etèrn retorn, eth que da era mesura deth plaçament de cada causa que s’acuelh ena Val, perque aquerís sentit, forma e contengut. Tot ac trauèsse e estaque un hiu invisible, en un circumlòqui de diuèrses formes e contenguts. Non i a arren parion, e tot ei exactament igual, a despièch deth risc de confóner era part peth tot, perque demore en estat permanent de transicion, de pas, e dempús d’un pas en ven un aute… Era nhèu delida descurbís eth camin que disposam a passejar tranquils. Li sabíem e non i ère. Ben pògues causes i a de definitives, mès ara aguesta claror semble concludenta, e ara, e ara, e ara? Era Val mos abrigalhe, e semblen diuèrsi es hius invisibles que tèishen eth mon qu’entore, diuèrses es expressions de natura e diuèrsi es mars que mos sauven coma en ua ièrla. Era Val ei ara eth mon.

(Diari Segre, 10 d'abriu de 2010)

La revolución socialdemócrata y la fuerza de lo público

2010-04-05T18:16:00.001+02:00

UN ELOGIO DE LA SOCIALDEMOCRACIA

Antonio Muñoz Molina (Babelia, 3 - 4 - 2010)

Tony Judt probablemente no volverá a tomar nunca un tren pero escribe apasionadamente sobre ellos. Para ser exactos, no escribe, dicta. Tony Judt, que ha escrito algunos de los mejores libros de historia y de pensamiento político de los últimos años, padece la enfermedad de Lou Gehring, que va degradando poco a poco su sistema nervioso, y aunque todavía puede hablar y mantiene intactas sus facultades intelectuales sólo mueve débilmente los dedos de una mano. Dentro de poco también habrá perdido esa capacidad. En una confesión que apareció primero en la New York Review of Books y tradujo este periódico Tony Judt cuenta el proceso gradual de su enfermedad y la sensación de haberse convertido en una conciencia lúcida e insomne aprisionada en un cuerpo inerte. Pero en lugar de rendirse a la fatalidad se ha vuelto más ansioso de aprovechar el tiempo que le queda. Continúa dictando episodios fragmentarios de unas memorias que tienen un tono de impudor confesional matizado por la ironía, y acaba de publicar un libro que es un valeroso manifiesto: una declaración de principios progresistas, una vindicación de la legitimidad de lo público y de lo universal como valores de la izquierda en una época en la que sólo lo privado y lo particular parece respetable, o peor aún, eficiente y moderno. Tony Judt defiende lo que hasta hace nada se había vuelto indefendible: los espacios públicos, los servicios públicos, las causas comunes, todo lo que los expertos en economía de la derecha y los expertos en identidades irreductibles de la presunta izquierda llevan proscribiendo más de treinta años.

A Tony Judt, que no volverá a disfrutar de ellos, los trenes le parecen el símbolo más hermoso de lo que sólo puede existir gracias al esfuerzo de todos y está al servicio de cada uno; la clase de servicio que sólo puede ofrecer el Estado, y que cuando se privatiza cae en la ruina y en la ineficacia; lo que se ha mantenido prometedor y moderno durante casi dos siglos, gracias a la acumulación de esfuerzo y experiencia de generaciones sucesivas. Quién no ha disfrutado y disfruta todavía el romanticismo urgente de las grandes estaciones de ferrocarril, las que albergaron las locomotoras de vapor que incitaban la imaginación visual de Turner y Monet y ahora acogen los trenes de alta velocidad. Quién, en Europa, en América del Norte, no ha visto mejorada su vida gracias a ese otro empeño colectivo que sólo una armadura pública puede sostener, el Estado de Bienestar.

El libro se titula Ill Fares the Land y tiene poco más de doscientas páginas. Es el arrebato de un hombre al que no le queda mucho tiempo. Tony Judt, historiador de la Europa que surgió de las ruinas de 1945 y duró dividida hasta 1989, examina el panorama del mundo después de casi treinta años de desprestigio de lo público y obscena rendición a los poderes del dinero. Desde los tiempos del New Deal en Estados Unidos y de la llegada al Gobierno de las socialdemocracias europeas, y en especial después de 1945, las más graves diferencias sociales habían empezado a mitigarse, y el control del Estado hizo imposible que se repitiera una catástrofe como la de 1929. Si uno deja a un lado los vapores de las ideologías, se impone una constatación práctica: "En muchos aspectos, el consenso socialdemócrata significa el progreso más grande que se ha visto hasta ahora en la Historia. Nunca antes tuvo tanta gente tantas oportunidades en la vida".

Todos, sin excepción, en Europa y en Estados Unidos, somos beneficiarios en algún grado de la revolución socialdemócrata, que supo favorecer la igualdad y la justicia fortaleciendo y no sólo conservando las libertades individuales: cuando vamos al médico, cuando asistimos a la escuela o mandamos a nuestros hijos a la universidad, cuando tomamos el tren o el metro, incluso cuando conducimos nuestro coche privado por una autopista que no habría podido construirse sin enormes inversiones públicas. Y sin embargo, desde los tiempos de Margaret Thatcher y Ronald Reagan, el descrédito de lo público se ha extendido como una gangrena, en la derecha y también en la izquierda, que cuando llega al poder muchas veces adopta un lenguaje entre tecnocrático y cínico. Lo público es ineficiente. Cualquier servicio lo puede prestar mucho mejor una empresa privada, que se rige por la racionalidad del beneficio y no por la rutina o la corrupción de la burocracia. Hay una manera de que las profecías se cumplan: a los servicios públicos se les quitan los medios y se descuida su gestión y así se demuestra que no funcionan y que necesitan ser privatizados. Y para atraer inversores se les tienta con subsidios, con precios tan bajos que son un saqueo de lo que pertenece a todos, y que contribuyen directamente al beneficio de los accionistas. Tony Judt, británico de origen, cuenta con ira el expolio de los ferrocarriles de su país, vendidos de saldo a compañías que los han hecho mucho peores y además los han arruinado, de modo que el Estado ha tenido que intervenir para rescatarlos.

Los expertos en economía aseguraban que una vez desmontados los controles públicos sobre el mercado, la riqueza se multiplicaría ilimitadamente en beneficio de todos. Cuanto más ricos fueran los ricos y más de ellos hubiera la catarata de su prosperidad contribuiría al bienestar de los pobres mucho más eficazmente que las toscas políticas sociales de los gobiernos. Tony Judt aporta algunos datos: en 1968, el director ejecutivo de General Motors ganaba sesenta y seis veces más que la media de sus empleados. En 2005 la diferencia de ingresos entre un empleado medio de WalMart y su máximo directivo estaba en una escala de uno a novecientos. Y la familia propietaria de WalMart posee una fortuna estimada en 90.000 millones de dólares, que equivale a los ingresos conjuntos del 40% más pobre de la población americana: 120 millones de personas.

Mientras esto sucedía, la izquierda ha estado entretenida en otras cosas, sobre todo en defender causas singulares que en muchos casos eran justas, pero que descuidaban lo más valioso del patrimonio del pasado, el impulso de un proyecto universal de justicia. Las diferencias identitarias se volvieron más importantes que las diferencias de clase. El narcisismo individualista de los años sesenta se alió fácilmente con los halagos comerciales para imposibilitar cualquier empeño de rebeldía política colectiva. En nombre de diversidades reales o inventadas, justas o caprichosas, la izquierda se ha condenado a sí misma a la parálisis justo en una época en la que hace más falta que nunca restablecer la fortaleza de lo público, que es la única defensa de la inmensa mayoría contra los abusos de los saqueadores y de los corruptos. Los que llevaban treinta años denostando al Estado han tenido que recurrir a él para que los salve de la ruina que ellos mismos provocaron con su codicia. Deberíamos estar mucho más furiosos, dice valerosamente Tony Judt desde su cama de inválido; y deberíamos reunir de una vez nuestras causas diversas en una gramática común de la emancipación.

Sang naua

2010-03-31T20:07:00.001+02:00

Tot soent se parle deth besonh d'incorporar "saba naua" coma forma de renauiment d'un projècte, d'ua institucion, d'un partit, d'ua associacion. Ager podíem liéger enes diaris era expression "sang naua", en madeish sens, dilhèu coma forma mès viua e illustrativa. Tant era ua coma era auta, córrer que córrer pes sòns conductes, son vida que cor. E de viatges, fòrça viatges, ei sang que cau, e de vertat, tan arròia e ludenta que mos hè a virar eth cap. Era associacion de Donants de Sang dera Val d'Aran a organizat ua caminada pes carrèrs de Vielha (10 d'abriu, entàs 17.00 h, ena plaça dera Glèisa) damb motiu deth dia mondiau deth Donant de Sang, que se celèbre enguan en Barcelona. Vides que corren pera sang naua que tanti an de besonh. Sang naua que se balhe en un gèst senzilh e tan precís coma era agulha que tot just que punche. Mès non ei sonque sang que se da, son es nòsti talents per guarir e suenhar (e suenhar-mos) e portar ua vida mielhor, mès confortabla. Sang naua que mos dam, alavetz eth dia 12 d'abriu, en palai d'Espòrts (d'11.30 h a 21.00 h).

El discreto encanto de vivir y dejar vivir

2010-03-30T19:29:00.000+02:00

EL ARTE DE NO MOLESTAR

J. ERNESTO AYALA-DIP

Hace unas semanas, en su columna habitual en un suplemento dominical, la escritora Soledad Puértolas se refería a la artista vanguardista suiza Sophie Taeuber-Arp como "una mujer extraordinariamente silenciosa y discreta". Quise imaginarme un minuto de esa mujer ejerciendo esa cualidad que destaca nuestra autora, y no pude más que imaginármela como una persona que no molestaba: no sé si Puértolas apuntaba en este sentido: pero a mí me gusta pensarlo así: el silencio y la discreción de los que no quieren molestar. Eso me recuerda a ese personaje de Dickens, creo que era el doctor Chillip en David Copperfield,que atravesaba las puertas de costado para ocupar menos espacio, no fuera que chocara con alguien y le produjera alguna innecesaria molestia.

No pocas veces en nuestras vidas nos hemos topado con personas que apenas emiten escuetos vocablos, actitud diagnosticada con claridad coloquial: "Este no habla para no ofender". O para no molestar, que también se podría traducir. Y es verdad que hay personas que apenas parecen que existen: se las ve, se las escucha pero mucho se cuidan de entrar en cualquier sitio como un elefante en una cacharrería. Ponen extremo cuidado en no interferir allí donde ellos pudieran considerar un engorro en vez de una solución. Nada más lejos de sentirse agentes de una injustificada perturbación.

Durante mucho tiempo me costó entender porqué un conocido con el que me une una relación profesional termina siempre sus misivas electrónicas con un infaltable "Y perdona las molestias". Nunca alcanzo a visualizar qué molestias pueden ser esas. Al final un día no tuve más remedio que llegar a la siguiente conclusión: hay gente milagrosa que ha venido al mundo para hacer el menor ruido posible. Ponen mucho celo en no ponerse en el medio cuando uno pasa. Como el personaje dickensiano, se encogen para facilitarnos nuestra comodidad. No tiene su comportamiento nada que ver con la poquedad de carácter, contra lo que en primera instancia pudiera interpretarse. No esgrimen su discreción por temor a ninguna reconvención. Sencillamente se cuidan de no agredir la serena existencia de su prójimo.

Voy a citar tres ejemplos literarios para ilustrar esta categoría de seres humanos, probablemente hoy más que nunca tan necesarios para hacernos la vida un poco más llevadera, dada la poca capacidad que tenemos para neutralizar las mayúsculas tragedias humanas que nos circundan, y ya no digamos entenderlas. 1:en Las horas completas, una novela de Luis Mateo Díez de consistente voz y dibujo cervantinos, su protagonista se autoinculpa de pertenecer a ese grupo humano que "están en el mundo para estorbar". 2: en la misma estela cervantina del escritor leonés, Juan Benet, en su ensayo La inspiración y el estilo,intentando definir la singular posición disidente de Cervantes en la sociedad de su tiempo, nos dice que el autor de El Quijote no coincidió en la forma con sus contemporáneos, con Quevedo por ejemplo, en la construcción de ese estilo literario del menosprecio al Estado, el casticismo: simplemente su operación estilística va por otros derroteros: "no quiere ser molestado, y para eso, lo primero que tiene que hacer es no molestar". Estamos también en nuestro derecho, sin invalidar la rica sospecha teórica de Benet, a creer que si Cervantes no molestaba, no era exactamente por un cálculo egoísta. Y 3: en un poema tituladoConsideraciones biográficas, del último libro del poeta Francisco Ferrer Lerín, Fámulo, se dice: "Hablo / de familias como la mía, que / todo lo deben al amor / por la aventura y / al temor / a molestar...". El temor a molestar.

El vecino que pone la radio a todo volumen. El individuo que intenta colarse en la fila del supermercado. El compañero de asiento del AVE que no para de desgranarnos su vida privada y profesional por su teléfono móvil. El lenguaje soez de algunos famosillos en las tertulias televisivas. El alumno que no atina a valorar las enseñanzas de sus profesores. Los improperios chulescos de algunos comunicadores de radio. Las preguntas inoportunas. La información que no nos sirve para nada. El que come palomitas en el cine. El que se ríe durante una película cuando no corresponde hacerlo. (También está el que no se ríe cuando toca, pero eso ya depende de cómo gestiona cada uno su sentido del humor, aunque, de todos modos, también molesta). La gente que no atiende cuando se le habla.

Hay en el arte del no molestar una elegancia entre ética y estética que no se aprende en ningún sitio. Contar tu vida a alguien cuando nadie te lo pide, por ejemplo, puede ser indicio de esa falta de elegancia. Si incurres en ello, es altamente probable que estés molestando, independientemente de que la víctima de esa escasez tuya, por educación y por no molestarte, se resigne a escucharte. Tengo un amigo que me dice que si hay algo que siempre le ha molestado es que alguien le inflija, para utilizar un verbo muy borgiano, su último poema. Se amparaba en unas palabras de Horacio, a las que, según decía muy doctoralmente, acudió Montaigne para ilustrar una de sus reflexiones. Decía Horacio que él nunca recitaba sus versos "a cualquiera, sino a los amigos y cuando se lo ruegan... no como algunos que no tienen reparo en hacerlo en los baños públicos". Silencio, discreción y ese educado arte de atravesar las puertas de perfil.

(El País, 30/03/2010)

Nau Testament

2010-03-29T13:52:00.000+02:00

Mossen Jusèp Amiell a revirat ar aranés eth Nau Testament, aqueth corròp de vint-e-sèt libres que neurís eth còrpus doctrinau deth cristianisme. Ath recuelh tanben se li coneish damb eth nòm de naua aliança, era que sagète damb es òmes aqueth diu pare per miei deth sòn hilh òme. Damb aguesta arrevirada, Amiell a passat a formar part des proòms aranesi que, amassa damb Mn. Nart e Mn. Condò Sambeat, an hèt der aranés ua lengua de cultura e excelléncia, atau coma rasoèc eth sindic ena presentacion, dies dempús dera publicacion d’Era plaça deth diamant de Rodoreda, en version de Manuela Ané. Libres coma aguesti placen er aranés ena universalitat, coma un esturment util en toti es registres e signe des temps en qué viuen es sòns parlants. Eth Nau Testament d’Amiell respècte damb bon resultat eth parlar dirècte, pedagogic, mès lèu popular, que reflectissen era màger part des sòns escrits. “Erosi es praubi, pr’amor qu’eth Règne de Diu ei vòste” (Lc 6, 20), revire Amiell, en referéncia a un des èishi programatics de Jesús. Coma lector inexpèrt, permetetz-me remercar er hiu que semble qu’estaque cada libre d’aguest corròp literari, culturau e religiós, hònt maxima d’inspiracion artistica (pensi, per exemple, ena mès grana adaptacion cinematografica: er Evangèli segontes Matèu de, clar, Pasolini, dedicat a Joan XXIII): tot eth ei ua invitacion ara esperança e ara misericòrdia, ara confidança totau ena persona, laguens d’un cambi de pensada e de vida. Tostemp i trobaratz ua contraposicion entrè çò de vielh dolent e çò de nau mielhor, en aguest cant universau que, ara òc, podem liéger en aranés.

(Diari Segre, 27 de març de 2010)

Per un autogovèrn util

2010-03-22T11:35:00.000+01:00

En pògui dies, s'an succedit eveniments fòrça importants entà Aran. En prumèr lòc, cau destacar era inauguracion dera naua residéncia geriatrica Sant Antòni, amiada a tèrme peth Conselh Generau d'Aran damb ua inversion de 2,2 milions d'èuros e un aument de 24 places naues entara nòsta gent grana. Ua actuacion que da compde deth fèrm compromís deth Govèrn aranés de cap tara gent grana e eth benèster d'aqueri que mès ac an de besonh.

Era inauguracion deth centre, damb ues dependéncies plan dignes, a compdat damb era preséncia deth president José Montilla, qu'a avertit que "ua societat que non suenhe ara gent grana non ei solidària; ua societat que non compde damb era experiéncia dera sua gent grana non ei intelligenta, ne sostenibla". O coma a soslinhat eth sindic Francés Boya, eth país ei çò qu'ei gràcies ar esfòrç des qu'an possat aguest país e aué an de besonh dera nòsta ajuda.

Damb apòstes coma aguesta, eth Conselh Generau demòstre qu'er autogovèrn aquerís tot eth sòn sentit quan le metem ath servici des persones, entà hèr qu'era sua vida sigue mès confortabla, mès autonòma, mès erosa, totun, entà arténher ua societat mès fòrta e coesionada, damb mès oportunitats entà toti. Un autogovèrn util, qu'apròpe e mielhore era gestion des ahèrs comuns, mèrque eth pas dera propòsta politica des òmes e es hemnes d'Unitat d'Aran.

En referéncia ar autogovèrn, non cau deishar de hèr mencion as paraules qu'eth president a prononciat en aranés entà advocar per acòrd damb eth Conselh Generau entà "respectar era personalitat e era singularitat dera Val d'Aran", ena naua lei de vegueries. Ua volentat d'entenuda qu'a tanben era experiéncia contrastada ena collaboracion fructifèra entre eth Conselh e era Generalitat entà amiar entà dauant projèctes que drevelhen naues esperances, gràcies as oportunitats que s'aufrissen en tot daurir ua naua residéncia, un nau institut e, ath delà, un nau Palai de Justícia d'Aran, inaugurat tanben era setmana passada, en tot compartir projèctes coma eth dera reforma e ampliacion der Espitau, en tot compartir, totun, eth besonh d'ua vida mès plea en Aran.

José Maria Castellà

2010-03-13T13:50:00.002+01:00

Era eternitat se base dilhèu en rebrembe que passe de generacion en generacion. Ei era esperança que demore quan era mòrt, impacienta, ja non demore. Aguesta, era mòrt, arribe tostemp lèu. Massa lèu. José Maria Castellà a mòrt massa joen, ara que tot just començaue ua naua vida ena sua estimada Val d’Aran e en compromís public damb era, coma conselhèr generau e còsso der ajuntament de Bossòst. Òme prudent, tranquil e brave, plan entendut en món der audiovisuau e tanben des telecomunicacions. N’ère eth sòn mestièr. Quan la’c demanauem, tostemp auie a punt un exemple plastic, ua comparança illustrativa entà compréner ce qué explicaue. “Açò ei coma…”, solie començar. E tanplan que foncionaue eth sòn metòde, atenuda era nòsta inexpertesa en món des chips, era causa digitau e toti aqueri invents qu’as òmes de letres se mos escapen der entendiment. Politic revelacion a compdar d’un miting memorable en cine de Bossòst, compdaue damb ua capacitat d’iniciativa de viatges susprenenta. Coma se sòl díder, auie vision dera jogada. De hèt, signe d’aguesta intelligéncia n’ère era fina ironia, que toti es que l’an coneishut rebremben damb un arridolet de malenconia, e dilhèu aqueth bon víuer des òmes en patz damb eri madeishi, de chapèu en cap, diari dejós deth braç e es mans caperades ena pòcha de fosc abric. Aguesta ei des darrères imatges que d’eth rebrembam. Ara sonque demore era esperança deth rebrembe, aquera eternitat seculara, perque, ac sentencièc dejà Epicur, “toti se’n van d’aguesta vida coma se l’acabèssen de començar alavetz”. José Maria, talament.

¿Dónde están?, ¿qué piensan?

2010-03-12T17:05:00.000+01:00

El proceso "veguerial" ha permitido desvelar la actitud de unos y otros. Ha demostrado con suma claridad que, efectivamente, todos los políticos no son iguales. La política democrática es un continuo diálogo y una continua contraposición entre proyectos e ideas. Nada más sano. Sin embargo, el "juego" político requiere de cierta honestidad que permita aportar confianza y madurez. La sociedad es muy exigente y los políticos tienen que serlo en la misma medida.

El síndic Francés Boya está dando muestras suficientes de estar a la altura de lo que merece Aran en el nuevo mapa territorial. Se ha plantado cuando ha sido necesario y no ha tenido remilgos en exigir ese trato que Cataluña reclama muchas veces a las instancias estatales. Y todo ello lo ha hecho con luces y taquígrafos, en las negociaciones, en los foros mediáticos cuando se le ha requerido, diciendo lo mismo en Aran o en Barcelona, por si a alguno todavía no le ha quedado claro.

Por supuesto que le ha quedado claro. Ése es el problema: la actitud inquebrantable del síndic ha tambaleado los cimientos sobre los que se construyó el proyecto convergente, que creía tener la exclusividad de la defensa de los derechos del pueblo aranés. El rey destronado está desnudo y todavía no se dio cuenta.

Sólo hay que ver cómo la corte de la CiU aranesa afila cuchillos en el palco del Parlament, esperando el voto del síndic en el pleno para dar trámite a la ley de veguerías. Pero, el chasco ha sido monumental, porque el síndic se ha abstenido, votando diferente de sus compañeros de grupo. De hecho, antes de los cuchillos, ya se lanzaron ataques preventivos. Y se siguen lanzando por quien parece que ha tomado el relevo del anterior jefe de comunicación con el exsíndic Barrera.

Hablo, por supuesto, del secretario general de CDA y regidor en el Ayuntamiento de Vielha, que no duda en hacer uso de la correspondencia privada y de las redes sociales para hacer política de la única manera que saben: creando confusión y, especialmente, ensañándose contra la persona del síndic, que a veces ni merece tal consideración.

Y crean confusión porque, en verdad, están muy confundidos. Sólo hay que ver el vídeo tan elocuente que ha publicado Álex Sirat sobre la intervención de la diputada del PP en el debate sobre las enmiendas a la totalidad a la ley de veguerías. No se entera de nada la ilustre señora.

Por cierto, ¿dónde estaba Artur Mas cuando se votó el inicio del trámite? Si tan trascendental es para el futuro de Aran, si tanto daño puede hacer el maléfico tripartito organizando el territorio catalán, ¿por qué el líder de CiU se escabulle? Todos conocemos la negativa del síndic y UA a formar parte del Alt Pirineu, pero, hay que insistir, ¿qué piensa CiU sobre Aran en el nuevo mapa territorial? Todavía hoy no lo sabemos.

Prumèr, eth país

2010-03-11T11:07:00.001+01:00

Es principaus diaris destaquen aué era abstencion deth sindic d'Aran, Francés Boya, ena votacion sus es esmendes ara totalitat ara lei de vegueries, un hèt qualificat pera màger part d'aguesti rotatius coma un "trencament dera disciplina de vòt", perque ena votacion deth Sindic a pesat mès eth factor institucionau e de país, que non pas eth partidiste. Non toti se'n pòden vantar, d'aguesta actitud e posicionament! Entre es diuèrses croniques que s'an publicat, vos recomani es deth diari Segre ("El tripartit veta les esmenes a les vegueries amb l'abstenció de Boya") e Avui ("El Síndic d'Aran s'absté en les esmenes a la totalitat de la Llei de vegueries i espera canvis").

Dera valentia ar electoralisme

2010-03-10T20:04:00.002+01:00

Eth sindic Francés Boya s'a abstengut en debat sus es esmendes ara totalitat presentades pera oposicion de CiU, PP e Ciutadans ara lei de vegueries. Un gèst valent, que dèishe en ridicul ara oposicion aranesa, qu'auie lançat atacs preventius contra eth clar posicionament deth Sindic. Aguesta abstencion s'a d'interpretar en aguesti sentits:

1. Coma ei sabut per toti, eth Sindic non compartís er actuau redactat dera lei en çò que tanh ara Val d'Aran, mès era sua volentat ei dar un marge de confidança ara negociacion en tràmit parlamentari entà mielhorar er apartat que hè referéncia a Aran e, per tant, excludir era Val dera vegueria deth Pirenèu, d'acòrd damb era legislacion vigenta en matèria de cooperacion locau.

2. D'aguest punt, se derive eth reconeishement deth dret de Catalunya a organizar-se en vegueries, coma establís er Estatut, mès en tot respectar era volentat deth pòble aranés. Cau tier en compde qu'aué sonque se debatie era admission des esmendes qu'afècten ara totalitat deth tèxte. Per tant, ei eth prumèr pas d'un procès que permeterà eth debat e era possibilitat d'acòrds.

3. Tanben cau méter en evidéncia era manca de credibilitat de CiU. Era federacion nacionalista s'opòse ara lei peth simple hèt que "non ei prioritària dauant dera crisi", ua excusa plan banau que sage d'esvitar es sues responsabilitats, perque s'eth Parlament se regisse per aguest rasonament sonque poderien tramitar-se es leis d'estímul dera economia.

4. Mès arren sabem de ce qué pense CiU respècte d'Aran en nau mapa vegueriau. ¿Apòste o non per integrar a Aran ena vegueria deth Pirenèu? ¿Ei aguesta era sua propòsta presentant de candidat per Lleida ar alcalde de la Seu d'Urgell, un clar defensor dera vegueria damb Aran includit?

Aguestes son es preguntes que mos auram de hèr enes pròplèu setmanes, dauant dera capacitat plan demostrada deth Sindic e Unitat d'Aran entà deféner es drets d'Aran, perque era rèsta des gesticulacions que se sajaràn d'interpretar mos crearàn eth dubte rasoable de qu'ací quauqu'uns sonque saben jogar ar oportunisme mès fàcil, ara demora de trèir-ne un profit electorau.