28/6/06

Brac Messatge

Auem de besonh passar dera mala gestion (podèr autoritari mau exercit) ara bona governança (podèr cooperatiu damb era participacion activa d'institucions, administracions, collectius, ciutadans...)

Bones formes

Eth respècte ar adversari e es bones formes comencen a èster malurosament un punt de distincion deth quau surtot era dreta, sei cap ce per qué, se'n ressentís pro.
De dretes o de quèrres, era bona educacion ei era basa d'ua conviuença mès o mens acceptabla qu'assomís coma quauquarren naturau eth dret ara critica, fondamentada se pòt èster.
E mès ena politica, a on se cau suenhar ben de quèir en personalismes que mos aluenhen dera cerca deth ben comun.

26/6/06

Aranesisme civic


Er aranesisme que propòsi ei ua sòrta d'impols politic e culturau qu'a coma principis:

1. Era ciutadania. Aran ei ua comunautat de ciutadania, pas etnica, pas antropologica. Regís eth principi peth quau toti mos reconeishem coma subjèctes politics damb drets e deuers vincoladi en prumèra instància peth dessús d'ues autes consideracions.

2. Era cooperacion. Ei inutil sajar un sobiranisme que per natura òbvie es interdependéncies des diuèrsi àmbits d'ahèrs que coma es recorsi naturaus non entenen de termières. Podèr cooperatiu vò díder podèr compartit de tu a tu, federaument, damb ues autes administracions.

3. Era complexitat sociau. Se tradusís ena organizacion dera responsabilitat des qüestions que pòden generar conflicte (pluralisme ideologic, diversititat culturau e desigualitat socioeconomica).

4. Era unitat sense exclosion. Cau assomir d'un còp qu'era identitat ei un procès daurit, qu'amasse en present as actors que i a, sense apriòris deth passat, laguens dera eterogeneïtat damb eth dret a dissentir.

5. Era deliberacion publica. Mès tanben cau trobar ua sintèsi a partir dera discossion participada mès enlà des institucions qu'elabòre e decidisque sus çò que mos amasse. Non vò díder, per tant, simpla agregacion d'interèssi privadi.

(Tansevolhe a volut èster ua prumèra pensada d'un debat de país qu'a de besonh partir d'uns auti supòsits.)

21/6/06

'Resaca' postreferèndum

Encara sò un shinhau estordidòt. Aran s'a significat pera baisha participacion e atau eth non a somat mès qu'era mieja, perqué, coma ditz Paco Boya en sòn blòg, era dreta non falhe tà votar. E Bausen e Arres, damb alcaldes convergents, an estat es uniques poblacions de tota Catalonha en qué a guanhat eth no.

Mès era pregunta que m'enrède, non dirè que non me deishe dromir perqué non ei vertat (sagi de jàder a plaser), ei totun ¿qu'an volut díder es que non an volut díder arren? S'aguestes votadères non sòlen lheuar passions en cap país democratic auançat, dilhèu vò díder qu'Aran gaudís d'ua democràcia lèu ara grèga, e eth Conselh ei ua sòrta d'agora a on se delibère publicament, damb transparéncia. E alavetz a partir d'ara cari es mies critiques peth foncionament dera maxima institucion...

Me semble que mos calerà hèr ua grana pensada. Solet non posqui. Pensi tà deman ena propòsta d'un aranesisme civic, a on regisque eth principi de ciutadania, qu'amasse sense exclusions e que propòse eth pacte damb Catalonha e Espanha e que pensi que de bèra manèra a consagrat eth madeish Estatut... Non sabi...

16/6/06

Finau de carrèra

Açò s'acabe, tu. Enquia ací auem arribat. È hèt eth darrèr examen dera carrèra e sonque mos manque entregar eth trebalh de periodisme literari (ua analisi comparativa der ací poetic en Hölderlin e Leopardi en relacion damb eth Dasein de Heidegger: einh?). Quate ans qu'an volat. Acamedicament, carrèra mediòcre aguesta de periodisme. Pòga causa, coma eth Govèrn d'Aran: lèu tà passar eth còp. Li manque reflexion, orison filosofic.

Sens dubte, ua des melhors assignatures qu'a estat era deth bar: quin aprenentatge eth dera tertúlia dera vida! Era politica, es libes e era literatura, es amors e es sèxes, es confidéncies e es arrirs mès sonori dera facultat. Ai, e ara qué? De moment, deman, en dia dera Hèsta d'Aran, pujaram tath país, e dimenge, votaram a favor deth nau Estatut. Votar 'non' ei autant de mediòcre: ei ua rabieta que mos deishe estordidi demorant un aute Zapatero improbable. ¿E non parlauem dera carrèra? Me desviï, me desviï...

13/6/06

Ara òc que i èm!



Sabíem dejà que des dera arribada ath poder de Convergéncia eth Conselh Generau a devengut un organ de ratificacion des decisions deth Síndic, çò qu'a vengut a aperar-se presidencialisme, pr'amor qu'aguesta manèra d'actuar censure eth foncionament collegial e solidari qu'a caracterizat istoricament ara maxima institucion.

Mès aué sabem que non sonque Carlos Barrera explòte a granes dòsis eth personalisme, senon que li an gessut aprenents. Quan eth presidencialisme s'exercís ath límit en un sistèma democratic eneth quau es Institucions son era garantia primordiau contra es excèssi des capricis des governants, subergessen volentats individuaus qu'ath marge dera accion conjunta de govèrn se pensen igual de legitimades. Quauquarren d'açò i a ena luta peth podèr enes institucions franceses.

Mès non mos desviem damb solemnitats editorializantes. Era causa ei qu'eth cap de Cultura s'a despenjat damb un anonci qu'a arrequilhat ath madeish Síndic. Josèp Loís Sans votarà en contra der Estatut mentre eth Govèrn deth quau ne forme part s'i a posicionat a favor. Damb ues autes paraules, un cargue de confidança desafie era volentat deth Govèrn de votar a favor dera naua norma institucionau basica de Catalonha. Ara òc que i èm!

E totun, encara i a mès e non sai s'ac poiram soportar... Ath viatge, eth cap de Comunicacion semble demanar eth cap deth cap, era expolsion deth republican deth Govèrn convergent, perqué ei un "desafiament massa gròs", que "non a retorn". Ua auta volentat individuau se pronóncie. Moria, moria, ¿se trenque eth tripartit Barrera-Sans-Colomines?

Non ei un cisma ne dilhèu se cau deishar enganhar pes aparences, mès semble er inici d'un tour que lhèue mès passions qu'eth francés e deth quau de ben segur qu'eth Govèrn non en harà tanta promocion. "¿Ua corsa peth podèr? ¿Ua reprimenda publica entà arténher quòtes mès nautes de responsabilitat?", se pregunten des dera oposicion maishanta. Non, Satan opositor. Coma cristians era melhor actitud ei sénter santa misericòrdia pes membres der Executiu. Ei un principi teologic, que coma exvocacionable non posqui reprimir... Oposicion, non hèsques eth tòn papèr!

9/6/06

Quin paperòt, es deth 'non'!


Cada còp qu'enteni a Josep Piqué o a Carod-Rovira se me diboishe miei arridolet... Non me les creigui. Eth d'ERC prometec que non votarie çò de madeish qu'eth PP e, possat pes bases dera barretina, a acabat idolant a favor deth non damb aquera demagògia que le caracterize. Eth deth PP comencèc assistint as trobades tà elaborar un nau Estatut e, possat pera direccion dera bussaca, a acabat idolant coma don Alejo, damb aquera mala educacion que tan ben caracterize ara dreta espanhòla.

Sòrt que demanant eth vòt favorable auem ath cofòi de Mas, aqueth qu'en famós pacte damb Zapatero tanben se passèc pera barretina as maximes institucions de Catalonha. Causetes de Conveniéncia, e se non que l'ac diguen ath simpatic de Barrera cercant totes es fòtos possibles: ara era deth separatisme aranés, ara era dera contra der os... Mès, ¿quan actuarà coma eth president deth mèn país, quan es pagesi afectadi per os auràn ua linha d'ajudes deth Conselh?

Bèn, bèn... que non se me borre er arridolet! Escotarè bèth discurs de bèth conselhèr deth mèn Govèrn, tà enténer aumens tantes ès dubèrtes coma es qu'acabi d'amassar.

Fòto de El Mundo

5/6/06

Vediau 10

Vediau a arribat ath numerò 10. E semblaue que non podie èster... M'ac proposèc Paco Boya e des deth prumèr moment m'engresguèc era idia de reflectir publicat, en papèr, era reflexion e era critica fondamentada que s'amie des d'Unitat d'Aran entà cambiar un shinhau aguest país nòste. Me semblèc ua oportunitat tà hèr periodisme politic.

Pensi que tostemp ac è plantejat de manèra transparent, sense trampes: Vediau ei ua publicacion de partit. Mès açò non vò díder qu'age d'èster depositari deth messatge facil, propagandistic, en detriment dera analisi argumentada, dera activitat intellectuau qu'ei eth periodisme, en definitiva.

È estat acusat d'èster pòc intelligible. E ei vertat. En cada numerò sagi de polir er estil, d'èster mès clar; mès auent present tostemp qu'era gent non ei pèga e qu'era apellacion ara viscèra, ar abstracte pòble, ei causa d'uns auti, que pensen en rendiment a curt tèrme ath prètz que sigue.
Quan escriui, pensi en un ciutadan concrèt, lector de diaris, interessat pes ahèrs publics deth país. Non le pogui decepcionar vomegant mentides e atacs personaus. Un minim sentit dera bona educacion e deth civisme m'ac impedissen. È eth mèn sentiment borgés, qué voletz...

1/6/06

Naucentisme aranés


Bèth temps a que pensi qu'Aran aurie de besonh ua sòrta de Naucentisme, e ara, despús d'auer parlat damb Narcís Comadira, era idia brotoe imparabla. Aran ei en un estat d'aletargament qu'en miei dera complexitat globau mos pòt acornerar ena mès absoluta insignificància. Auem hèt d'Aran un país mediòcre, de vòl de garia. E es nòsti governants n'an surtot eth tòrt, perqué an declinat quinsevolh responsabilitat en establiment d'un orison que mèrque eth pas ara gestion de cada dia. En Aran non i a politica. I a tràmit hered tà passar eth còp.

Era politica ei mès que gestion, ei metuda en comun de çò que mos amasse coma país entà deliberar en favor der interès generau. Era politica non ei agregacion d'interèssi. Ei reconéisher-mos ena comunautat que cerque eth ben comun. E acò requerís trebalh e creatitivitat. Causes totes eres qu'an de besonh d'un procès e d'ua concrecion que fin finau se manifèste a long tèrme. Ei evident, per tant, qu'ena aguesta idia dera politica eth populisme non a cabuda, pr'amor que pense ena immediatesa.

En Aran, manque ua regeneracion der espaci public, manque sajar d'articular una naua sintèsi de país, qu'ath marge de concepcions nacionalistes, pogue èster atent as "palpitacions deth present". Eth Naucentisme aranés, oposat as elements fascistizants qu'en sòn moment poguec adoptar eth catalan, subergés tà nosati coma un projècte que teishís un hilat de relacions culturaus qu'a enes ciutadans eth receptor dera excelléncia qu'aufrís mejançant era naua infraestructura. Impolsar un Aran urban non a arren a veir damb eth procès neoliberau d'urbanizacion deth territòri. Ei pensar un país drevelhat, daurit as procèssi creatius e capable d'auer un lòc subergessent ena naua Euròpa.